La Salle 2 - 8 Penya Anguera
Tants partits conservant la sisena plaça, i
al final ens l’hem deixat escapar en un darrer dia desastrós. Mai no havíem
perdut a casa per més d’un gol i avui ens n’han tret mitja dotzena... i gràcies, perquè a sobre han desaprofitat algunes ocasions claríssimes.
En els prolegómens ja s’ha vist que aquells
jugadors no eren els que han quedat al final de la taula, i en el partit ha
quedat clar que hi havia tres elements afegits, suficients per convertir un
equip fluixet en un autèntic vendaval: l’immens porter, el veloç número 6 i,
sobretot, l’imparable número 11 que ha marcat 7 dels 8 gols del seu equip.
I això que hem començat guanyant. L’alejandro,
que ha sortit molt endollat, pressionava tant la sortida de la pilota que el
defensa ha cregut necessari passar-la al porter. Però el propi Alejandro,
llegint les seves intencions, ha interceptat la passada i ha enviat la pilota a
la xarxa. Començava bé la cosa, i poc ens podíem pensar que acabaria tant
malament. I és que el partit estava igualat... si no fos perquè cada cop que l’agafava
el número 11 rondava el perill. I finalment ha aconseguit fer-nos mal. El
primer després de controlar una passada del porter, girar-se i anar-se’n amb
aparent facilitat cap a la porteria, i el segon gol rematant una centrada.
Arribàvem al primer descans amb el partit obert però amb la mateixa sensació
que deuen tenir els rivals del Barça quan veuen que el Messi està endollat.
Efectivament, només començar el segon quart
una nova jugada personal li ha permès marcar el tercer. La resta del quart
també hem estat més a prop d’encaixar-ne un altre que de reduir distàncies, i al darrer minut han interceptat una pilota llarga de porteria i li han passat
al seu crack perquè fes la resta.
Ja hem demostrat algun cop que un quatre a
un al descans no és insalvable, però avui teníem la pólvora mullada i no hem estat capaços de generar ocasions, si descomptem un pal del Roy. En canvi ells han arribat vàries
vegades amb perill i, altre cop al darrer minut, han fet el cinquè que deixava
el partit molt costa amunt.
Tot i així, al darrer quart hem seguit posant-hi
ganes i si no fos pel que deia el marcador fins i tot es podria parlar d’un partit igualat.
Però novament l’han desequilibrat ells gràcies a un contraatac on el número 11
s’ha desfet una vegada més de tots els que se li posaven davant. La veritat és
que davant d’aquesta capacitat per desbordar la defensa es fa difícil de trobar
un antídot, però segur que si hi tornéssim a jugar ens enginyaríem alguna
solució. El que si que hem fet és atacar una mica més, i fruit d’això ha arribat
una falta perillosa que el Javi ha convertit en gol amb un xut duríssim i
col·locat. Al cap de poc, l’Espa s'ha oblidat que el porter li treia dos pams, li ha plantat cara en una pilota dividida... i en el cos a cos ha tret un penal. Llàstima que
el porter ha aturat el xut del Javi, impedint així que ens poséssim 3 a 6 i creéssim
l’ambient de remuntada que ens ha fet famosos. Al contrari, en un nou contraatac
el número 11 ha enviat una nova vaselina a la xarxa. Després d’això l’entrenador
ha decidit substituir els reforços pels “titulars”, que encara han tingut temps de
demostrar que ells també la tocaven i fer-nos el vuitè.
Final decebedor per una lliga fantàstica on
hem fet coses bones i dolentes, hem guanyat i hem perdut, hem lluitat, hem
après i, sobretot, ens hem divertit. No sabem si l’any vinent guanyarem més o
menys, però el que és segur és que si mantenim aquesta il·liusió ens ho
seguirem passant de conya. De moment, però, tenim per davant uns quants dissabtes sense matinar!
