diumenge, 28 de novembre del 2010

Nuestro patatal es nuestro baluarte

La Salle Bonanova 5 - 3 Tecnofútbol


La verdad es que daban un poco de miedo los cyborgs del Tecnofútbol, que hasta ahora empataban a puntos con el primero de la tabla. Pero no pudieron vencernos en casa. No: en nuestro patatal somos inexpugnables.

La gélida mañana parecía presagiar la primera derrota de nuestro heroico equipo a manos de los futboleros tecnológicos, que no habían cedido ni un solo punto hasta el momento. Pero la inteligencia animal ganó a la inteligencia electrónica.

El comienzo del primer cuarto parecía presagiar que al final no sería suficiente el factor campo: dos goles en los primeros minutos del partido perforaban la portería lassalliana.

Sin embargo el equipo se rehizo y antes de ceder los trastos a la alineación del segundo cuarto, dos zambombazos desde fuera del área de Pol y Javi se encargaban de dejar las cosas como al principio.

El segundo cuarto vivió momentos de gran intensidad ofensiva y defensiva, pero ningún jugador (cyborg o humano) consiguió anotar.

El tercer cuarto volvió sobre los pasos del primero: tecnofútbol consiguió su tercer tando. Pero no contaban con el peligro pelirrojo (Alex Español) que, emulando al Djokovic de la víspera, suspendía un tremendo globo que sorprendía al tecno-portero que perdió el esférico en las mallas de su portería.

Así las cosas, a comienzo del último cuarto Berto dejaba claro quien mandaba sobre la noble superficie y conectaba un cañonazo que, rozando el larguero, acabó en el saco. Ahora mandábamos en el marcador.

En este momento, el ritmo del partido se hizo infernal, pero la defensa local había hecho los deberes. La cosa culminó en el paradón de Xavi a un tremendo libre directo que había concedido el colegiado: con la rodilla despejó el cuero a la zona de córner y nos salvó de que nos colocaran el cuarto gol.

Finalmente, a centro de Alejandro, Pol se encargó de sentenciar el encuentro a escasos segundos del final.

¿Quén dijo miedo?

diumenge, 21 de novembre del 2010

Paraigües, trompetes ... i un gol ens fa la punyeta

Martinenc  5  -  4  La Salle

Un partit dels que fan afició! Hi ha hagut de tot: crisi inicial, remuntada èpica, hat-trick del Pol, golàs del Villa, nervis, pluja... i al final, per desgràcia nostra, concert de botzines rivals.

De fet la pluja i les botzines ens han acompanyat tota l’estona, però no molestaven, sinó que tot plegat ha contribuït a crear un ambient de partit especial. Si veníem amb respecte no ho ha semblat perquè hem sortit molt descarats. Pressionàvem, arribàvem i no teníem problemes en defensa. Però, el que són les coses, en dues arribades ens han fet dos gols: el primer de córner i el segon en un xut de lluny. Hauríem pogut reduir distàncies en un xut del Javi, però la pilota ha anat al pal i després s’ha passejat per tota la línia de gol com un malabarista per la corda fluixa.

A sobre, només començar el segon quart ens n’ha caigut un altre en una pilota bombejada on el davanter s’ha anticipat en possible planxa. Sort que no hem abaixat els braços i abans d’anar al descans hem fet una centrada i després de varis rebots el Pol ha empès la pilota a gol.

Semblava que ens podíem ficar en el partit, però al tercer quart no hem jugat gaire bé, i a sobre ens ha caigut un gol tonto en una pilota sense massa perill que el Xavi no ha pogut controlar i ha quedat a peus d’un davanter rival. Així hem anat al darrer descans amb un 4 a 1 que no reflectia en absolut el que s’estava veient al camp, i pensant que com a molt podríem maquillar el resultat.

Però al darrer quart hem tirat d’èpica. Amb les línies juntes i les piles a tope, hem començat a trepitjar l’àrea rival amb perill. Així ha arribat una centrada que el porter rival no ha pogut controlar i el Pol ho ha aprofitat per marcar el segon. Això encara ens ha esperonat més, i al cap de poc s’ha produït un embolic dins l’àrea rival. Enmig de la “melé” ha aparegut altre cop el més llest de la classe i ha fet el tercer. Impressionant avui l’efectivitat del Pol. No cal dir que aquí ens ho hem començat a creure i per una estona els crits de "Vinga Salle!" han sonat més fort que les trompetes rivals. L’apoteosi ha arribat quan el Villa ha empalmat  una impressionant pilota bombejada que s’ha colat per tota l’esquadra.

Tornàvem a estar com al principi. En honor a la veritat, s’ha de dir que aquí el Martinenc ha reaccionat i les jugades de perill han començat a alternar-se entre les dues porteries. Podia passar de tot però per desgràcia han estat ells qui s’han endut el gat a l’aigua gràcies a un xut llunyà impossible d’aturar.

Una llàstima, però quedem-nos amb la gran reacció del darrer quart. A la classificació només hi constaran els punts, però aquests partits curteixen, i segur que algun dia recollirem els fruits d’aquest esperit de lluita.

diumenge, 14 de novembre del 2010

No es pot dir blat fins que és al sac

La Salle Bonanova  4  -  3  Parc U.D.
Quin patiment! Quan semblava que havíem fet el més difícil, ens hem despistat i de què ha anat que se’ns escapen els quatre punts.

Aquesta vegada, i això és noticia, hem començat super-endollats i al primer atac el Javi ha aprofitat una gran combinació amb el Roy i l’Alejandro per marcar el primer. La cosa començava bé, i a més hem seguit jugant molt bé tot el primer quart. Només ens ha faltat rematar.

I això es paga, perquè al segon quart ells han sortit més forts i ens han començat a posar problemes. De totes formes una defensa sòlida ben manada pel Xavi Aparcio ens ha permès mantenir l’avantatge mínim.

Però al principi del tercer quart ha arribat l’empat en una pilota bombejada on ni el Sergi ni el Xavi han aconseguit treure la pilota i li ha quedat a plaer al davanter visitant. Curiosament aquest gol ens ha servit per reaccionar i tornar a agafar les regnes del partit. Al cap de poc el Javi ha controlat la pilota al mig del camp i l’ha passat a l’Alejandro, que ha posat la directa i s’ha plantat sol davant del porter per marcar el 2 a 1. Lluny de relaxar-nos, hem seguit apretant i en un altre control al mig del camp el Javi se n’ha anat directe cap a la porteria, driblant a tothom que es posava al mig, i quan estava prop de l’àrea ha etzibat un xut col·locat que ha suposat el tercer. Així hem anat al darrer descans pensant que estava tot decidit, tant pel marcador com pel joc.

Però al darrer quart hem tornat a sortir un pèl relaxats, i en un dels primers atacs s’ha produït un embolic dins la nostra àrea i la pilota ha anat a parar als peus del petit “10” que només ha hagut d’empènyer-la al fons de la xarxa. Ai, ai, ai! Encara que fóssim superiors un gol és molt poc... i efectivament en una falta llunyana el Xavi ha tingut la primera badada i ens han empatat. Molt bon gest dels seus companys animant-lo.

Tornava a començar el partit, i només teníem mig quart per davant. Ens han entrat les presses, i encara que apretàvem ens perdia la impaciència i no aconseguíem crear veritable perill... Fins que ha arribat la genialitat de “Villa maravilla”: ha agafat una pilota al cercle central, i veient que a la banda esquerra no hi havia defensa s’ha fet un auto-pase que li ha permès plantar-se sol davant del porter i creuar la pilota per fer el gol de la victòria. Hem saltat tots (menys el públic rival que s’ho mirava des de dalt). La resta del partit no hem passat veritable perill, però com que estàvem escarmentats hem acabat demanant el final, i hem respirat alleujats quan hem sentit els tres xiulets de l’àrbitre.

Bé, dissabte contra el poderós Martinenc que ha guanyat tots els partits. Preparem-nos…
...tot i que podríem donar la campanada…
...tot i que realment és difícil…
...tot i que estem millorant…
...tot i que aquesta gent fa molts gols…
...tot i que ja tenim porter fix…
...tot i que… Fins dissabte!