Un partit dels que fan afició! Hi ha hagut de tot: crisi inicial, remuntada èpica, hat-trick del Pol, golàs del Villa, nervis, pluja... i al final, per desgràcia nostra, concert de botzines rivals.
De fet la pluja i
les botzines ens han acompanyat tota l’estona, però no molestaven, sinó que tot
plegat ha contribuït a crear un ambient de partit especial. Si veníem amb
respecte no ho ha semblat perquè hem sortit molt descarats. Pressionàvem,
arribàvem i no teníem problemes en defensa. Però, el que són les coses, en dues
arribades ens han fet dos gols: el primer de córner i el segon en un xut de
lluny. Hauríem pogut reduir distàncies en un xut del Javi, però la pilota ha
anat al pal i després s’ha passejat per tota la línia de gol com un malabarista
per la corda fluixa.
A sobre, només
començar el segon quart ens n’ha caigut un altre en una pilota bombejada on el
davanter s’ha anticipat en possible planxa. Sort que no hem
abaixat els braços i abans d’anar al descans hem fet una centrada i després de
varis rebots el Pol ha empès la pilota a gol.
Semblava que ens
podíem ficar en el partit, però al tercer quart no hem jugat gaire bé, i a
sobre ens ha caigut un gol tonto en una pilota sense massa perill que el Xavi
no ha pogut controlar i ha quedat a peus d’un davanter rival. Així hem anat al
darrer descans amb un 4 a 1 que no reflectia en absolut el que s’estava veient
al camp, i pensant que com a molt podríem maquillar el resultat.
Però al darrer quart
hem tirat d’èpica. Amb les línies juntes i les piles a tope, hem començat a
trepitjar l’àrea rival amb perill. Així ha arribat una centrada que el porter
rival no ha pogut controlar i el Pol ho ha aprofitat per marcar el segon. Això
encara ens ha esperonat més, i al cap de poc s’ha produït un embolic dins
l’àrea rival. Enmig de la “melé” ha aparegut altre cop el més llest de la
classe i ha fet el tercer. Impressionant avui l’efectivitat del Pol. No cal dir
que aquí ens ho hem començat a creure i per una estona els crits de "Vinga Salle!" han sonat més fort que les trompetes rivals. L’apoteosi ha arribat quan el
Villa ha empalmat una impressionant
pilota bombejada que s’ha colat per tota l’esquadra.
Tornàvem a estar
com al principi. En honor a la veritat, s’ha de dir que aquí el Martinenc ha
reaccionat i les jugades de perill han començat a alternar-se entre les dues
porteries. Podia passar de tot però per desgràcia han estat ells qui s’han
endut el gat a l’aigua gràcies a un xut llunyà impossible d’aturar.
Una llàstima,
però quedem-nos amb la gran reacció del darrer quart. A la classificació només
hi constaran els punts, però aquests partits curteixen, i segur que algun dia
recollirem els fruits d’aquest esperit de lluita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada