Un contra un

Andy vs Cristina
		La anticipación Hoy hemos sabido que el secreto de la velocidad de Andy es la sopa que le prepara Cristina. Esto explica que siempre llegue a la pelota un segundo antes que el delantero rival. También es extraordinaria su capacidad de anticipación en los balones por alto. Si el portero saca bombeado, es sabido que el balón irá como un imán a la cabeza de Andy. En ataque también brilla, aunque le faltaba marcar. Pero hoy se ha resarcido, ¡y de qué manera!, con el gol que iniciaba la remontada. En fin, para ser el lateral perfecto sólo le falta... ir de compras con su madre.
Jordi vs Jordi
		El Puyi perico Conec un jugador que manté la màxima intensitat del primer a l’últim minut i encomana l'energia als companys. També desanima al rival, que sap que abans d’arribar a la porteria sortirà ell d’algun lloc per impedir-li progressar. Si afegim que juga al mig de la defensa endevinareu que estem parlant de... el Puyol? No! de la seva rèplica a La Salle: el Jordi Balsells. Pensàvem que triaria el Puyi com a favorit, però s’ha quedat amb el Dani Jarque. Defensa les conviccions tant bé com la porteria del Xavi. El seu pare deu estar-ne orgullós... però llavors no entenem per què el castiga tant!
Àlex vs Vicente
		La potència Al nostre Piqué li agrada el Messi, però al seu pare li agrada més el Piqué... quin embolic! Però és veritat que tot i jugar de defensa se suma amb força a l'atac, on a més d'anar bé per alt té un fort cacau. I a sobre té bona tècnica, o sinó que li preguntin a l'Espa que avui ha rebut la centrada mil·limètrica del segon gol. Simbolitza com ningú l'esperit de no rendir-se. A veure si ens el contagia i podem aspirar a aquest quart lloc que els grans no ens acabem de creure... això si, no us acosteu a ell si es trenca el braç, que es veu que això també ho contagia!
Àlex vs Anna
		La tenacitat Quan surt del camp no sembla el mateix. És, fins i tot, una mica tímid. Però quan trepitja la gespa es transforma en un perill... per l'equip contrari. No dóna cap pilota per perduda i sempre busca el forat inesperat. Corre del començament fins al final. Cau i s'axeca. És indestructible. Però avui hem descobert que la passió no li ve de part paterna: a casa és l'Anna qui crida els gols del Barça. I, darrerament, ha començat a marcar gols amb el cap. Ara ja ho fa tot bé... menys conduir avions! És Alex Español, "Espa", el perill amb el cabell vermell.
Guille vs Guillermo
		El lateral "pro" No sabem d’on li ve això del lateral “pro”, però podria molt ben ser perquè defensa la seva zona com un autèntic professional. Sense grans alegries en atac, però amb disciplina i joc d’equip. Fora del camp també contribueix a fer pinya amb les seves famoses imitacions, i amb un “asento andalú que no se pué aguantá”. És d’aquells jugadors que quan no hi són és quan s’aprecia la seva importància. Atenció a la dada: no hem guanyat cap dels partits en què ha descansat. Sembla que el secret són els consells del seu pare, i això que a vegades no els sent per culpa dels taps a les orelles. Ve't aquí un àrea de “mejoda”.
Javi vs Javi
		Sinònim de gol Porta el futbol a la sang, i amb ell al camp pot arribar en qualsevol moment el gol. N'ha fet molts per un centrecampista, i en duria més si no fos per la inoportuna lesió i perquè en el camp és tant generós com a la vida. Un altre amb la seva qualitat seria més “chupón”. I estaria jugant al Barça... o al Valladolid! Però esperem que segueixi amb nosaltres molt de temps, passant-s’ho bé i fent-nos-ho passar bé als altres. No sabem si el cavall li va deixar cicatrius, però no ho comprovarem, no sigui que ens surti un pollet. I per cert, no us estranyeu si qualsevol dia el veieu aparèixer amb un Ferrari. Serà que li ha demanat de regal al seu pare mentre llegia el diari.
Max vs Vincezo
		Elegància italiana Mai no havia jugat de lateral, però li surt natural com si ho hagués fet tota la vida. Cobreix, puja la banda, remata... I si algun cop anem curts de migcampistes, el Marcos no dubta en escollir-lo per cobrir la plaça. Pot ser que aquesta capacitat per provar coses li vingui del seu pare, un tiffosi de la Roma més conegut com el “Tasta-ho”. Que té un caràcter positiu ja es nota pel seu somriure encomanadís, però el que no sabíem és que encara és més despistat que els seus companys (que ja és difícil!). Sort que fins ara no s’ha descuidat mai de jugar bé ni de riure.
Sergi vs Marcel
		Ubackembauer El sobrenom li queda bé, però pel seu estil de Dani Alves també se’l podria conèixer com “Mic-Mic Bernie”. I és que les seves corredisses pel carril dret donen sempre una opció ofensiva a l’equip, i fins i tot algun golet amb les seves famoses vaselines. Tant de bo que corregués tant quan el criden per sopar! És conegut a la parròquia del barri des del dia que se li va ocórrer dir una missa, i també pels “papers” que hi va deixar un estiu. Sort que almenys no hi va deixar el paquet de la gitana.
Pol vs Rosa
		El que controla Tots tenim clar que el Pol és un bon nen. Espera pacientement que la seva mare s'incorpori a l'entrevista, mai se li veuen males maneres... però avui hem sabut que quan s'accelera no hi ha qui el pari, o sigui que si el veieu "suant" és que n'acaba de fer alguna. Al camp també combina el seny i la rauxa. Per un costat és un dels nostres repartidors de joc i la seva tècnica és exquisida, però per altra banda també lluita, pressiona i marca gols. N'ha fet molts al darrer quart pujant a rematar quan ja a tothom li falten forces.
Alejandro vs Alejandro
		El rayo McQueen És un ocell? No. És un avió? No. És l’Alejandro perseguint una pilota avançada per convertir-la en gol. Quants porters han hagut de recollir la pilota de la xarxa sense saber ben bé com hi havia arribat. Pensàvem que el secret de la seva velocitat eren els termos de cacaolat que li porta el seu avi, però avui hem sabut que els cigrons també hi juguen el seu paper. Això si, potser en va fer un gra massa quan va decidir anar-se’n nedant a Amèrica.
Carlos & brothers vs José
		El triomf de la tècnica Diuen que el Barça juga bé quan el Xavi entra en joc, i el mateix es pot dir del nostre equip amb el Roy. Bé, en honor als 5 entrevistats canviarem la comparació pel Xabi Alonso amb el Madrid. Que el Carlos és molt responsable ja es nota per la concentració i ganes que posa en els partits, però ens hem quedat sense saber el seu defecte. Serà que no en té cap? Segur que si però només els mostra a casa perquè el seu pare es cansi i no pugui cridar des de la grada.
Àlex vs Ferran
		La perseverança Aquest any li ha tocat jugar de central. Una plaça de molta reponsabilitat on és més difícil desplegar el seu joc creatiu. Al principi li va costar, però gràcies a la perseverança ha acabat essent un central amb plenes garanties. Es veu que els "ojeadores" de la Cerdanya Cup estan ansiosos per veure jugar un tal TR12. Un ros i l’altre bru, no ens podíem pensar que pare i fill fossin tant semblants. Les mateixes respostes, igual de “cabezotas”… i igual de simpàtics. Això si, ens han quedat a deure un acudit.
Àlex vs Carles
		L'home dels gols importants Quants punts hem guanyat gràcies als seus gols en el moment oportú: al darrer minut amb el Parc U.D., l’empat amb el Martinenc, la mitgeta del Cinc Copes, el famós repóker del Sant Ignasi i… si, també va fer el gol de l'empat en el pares contra fills de Nadal. Va començar la lliga jugant més endarrerit, fins i tot de lateral, i això fa encara més meritoris els 21 gols que ha marcat. No sabem si l’habilitat golejadora li ve de l’entrenament a la Play, dels bocates de frankfurt, o de mirar amb el seu pare els partits del Barça… encara que alguns siguin de waterpolo.
Xavi vs Xavi
		La superació En un gest de gran generositat, el Xavi es va oferir o cobrir la vacant en la plaça de porter. Naturalment, al prinicipi li va costar adaptar-se, però el progrés ha estat espectacular i això ha contribuït sens dubte a la millora de resultats que ha tingut l’equip en aquesta segona volta. Estem acostumats a veure’l amb els pantalons llargs i el xandall que sembla que li porten sort, però no sabem si a sota hi porta la samarreta del barça del seu pare. En qualsevol cas, que no s’ho canviï perquè l’any vinent seguirem necessitant sort. I quan es deixi els guants tornem-els-hi aviat que sinó acabarà amb una bona col·lecció.