Ens han faltat cinc minuts

La Salle  4  -  5  Sarrià

Han faltat minuts o n’han sobrat, segons com es miri. O cinc més al final per completar la remuntada o cinc menys al tercer quart per estalviar-nos la "pàjara" monumental que ens ha agafat una vegada més. No és un partit per estar descontents, perquè ens hem tornat a fer forts al patatal i un altre dels millors equips de la lliga – que s’hi jugava molt - ha acabat demanant l’hora.

I això que el partit ha començat bé. Bon primer quart en què no hem passat angúnies derfensives i a sobre hem tingut l’encert d’avançar-nos al marcador en una bona jugada personal de l’Espa que ha regatejat dos defensors abans d’afusellar el porter.

Al segon quart tampoc no hem estat inferiors. Fins i tot arribàvem més que no pas ells. Però hem pagat aquesta ambició ofensiva quan al pujar a rematar un córner hem descuidat la defensa i en un ràpid contraatac ens han empatat. Una llàstima perquè si haguéssim arribat amb avantatge al descans no sabem què hauria passat.

S’ha de dir que al tercer quart hem perdut una mica de gas. Només hem arribat amb perill una vegada, just al principi, en una jugada de l’Espa que ho ha fet tot bé menys el remat final quan ja havia superat la defensa. A partir d’aquí hem fet un pas enrera i ells han començat a tenir presència a l’àrea. Això ha estat el preludi de la devacle, unit a certa mala sort en els primers gols. El segon ha arribat en un córner mal llençat, però que després d’un rebot tonto ha quedat a peus d’un davanter rival. I el tercer gol era un intent de centrada que s’ha passat de llarg... tant que ha arribat al travesser i després de rebotar-hi s’ha colat per sorpresa del propi autor. En ple desajust ens han fet el quart, aquest cop si en una bona centrada que el davanter centre ha rematat de manera implacable fora de l’abast del Xavi.

No podia ser. Al patatal no havíem perdut mai de mès d’un gol i avui no podia ser l’excepció. Hem sortit al darrer quart pensant que la remuntada era possible. I de fet hem marcat els tres gols que calien, però per desgràcia n’hem encaixat un, just al començament del quart, en un bon xut llunyà del perillós numero 8. Però a partir d’aquí el partit ha estat un monòleg atacant per part nostra. El segon gol ha arribat després d’un xut al pal del Pol, que l’Alejandro molt atent ha empès a la xarxa. Poc després el mateix Pol llançava un córner al cap del Berto que ha rematat tal com s’ha de fer: de dalt a baix i enganxada al pal... tant enganxada que ha rebotat i s’ha passejat per la línia fins a rebassar-la per milímetres. Dedicat al Vicente que acabava d’arribar per fer de revulsiu des de la grada. El miracle començava a ser possible i, en plena voràgine atacant, el Sergi s’ha colat a l’àrea on ha caigut a causa d’un lleu contacte del defensa. Potser hi ha posat més pa que formatge, però el contacte hi era i per tant el penal sembla ben assenyalat. L’imponent porter semblava ocupar tota la porteria, però el Pol ha tirat el penal amb tota la ràbia i l’ha batut. Quedaven un parell de minuts, on hem apretat de valent, amb més ganes que encert, i amb tot l’alè del públic i la banqueta. Hi havia tants nervis que en un moment donat la pilota ha sortit per la banda i n’hem tornat tres al terreny de joc. Fins i tot l’àrbitre devia estar passant-s’ho bé perquè ha allargat algun minutet, però ha estat inútil.

Derrota per la mínima però amb bones sensacions. Si no hagués estat per... però no cal buscar excuses, i a fi de comptes no era un partit trascendent. En el costat positiu, al darrer quart hem deixat palès una vegada més l’esperit inconformista, i entre els temes a millorar caldria preguntar-nos per què de tant en tant sembla que se’ns facin goteres i encaixem més gols en cinc minuts que en la resta del partit.

Al final, nou récord mundial de temps a la dutxa, que sembla que s’ha convertit en un aquari. Què hauria passat si arribem a guanyar? Potser és que s’estaven entrenant pels aspersors del camp del Cinc Copes que visitem dissabte. Per cert, esperem que aquí si que puguem banyar-nos celebrant una victòria que gairebé ens donaria la sisena plaça.