Ara feia dies que no patíem tant. Després del sever correctiu de dissabte passat, avui tocava reaccionar. I efectivament ens hem endut una victoria treballada i difícil, desmostrant molta enteresa psicológica davant d’un rival que ja ens havia amargat el partit d’anada i que avui ha demostrat tenir més força del que indica la classificació o del que podría fer sospitar la menuda estatura dels seus jugadors. Fins a quatre vegades hem hagut de desfer la igualada per poder sumar els quatre punts.
Potser per influència de les reflexions del nostre ideòleg Jordi Espa, hem començat el partit jugant més la pilota des de darrera. Possiblement el primer quart ha estat el millor des d’un punt de vista tècnic, i a més ha estat efectiu. El primer gol ha arribat en una escapada del Pol per la banda. L’ha passat en horitzontal cap al Rodri, que l’ha prolongat pel Javi i aquest l’ha clavat per l’esquadra després d’una finta. Una obra d’art. En canvi el segon l’hem d’atribuir a la fortuna perquè ha vingut d’una pilota rebutjada pel Berto des de la defensa que ha arribat a la portería sense aparent perill, però que el porter rival no ha sabut aturar. Entremig hem tingut el primer ensurt del dia en una falta de l’Arrabal que ha tocat al travesser i ha botat vàries vegades rondant la línia i amb els davanters rivals intentant empènyer-la dintre. Des de la nostra posició no ho vèiem prou bé i ens hem temut el pitjor quan l’àrbitre ha xiulat, però per sort era una falta de l’atacant en la lluita.
Però al segon quart s’han girat les tornes, i entre que el rival ha apretat una mica més i que nosaltres hem perdut una mica de ritme, ens hem trobat amb dos gols en contra que igualaven el marcador. El primer ha vingut d’una jugada ràpida inciada pel porter rival. Després d’un rebot ha anat a parar a peus d’un davanter que l’ha xutat de volea sorprenent tothom, Xavi inclòs. El segon gol ha arribat en una pilota mal treta des de darrera que ha deixat un davanter sol. Per sort, l’empat no ens ha enfonsat sinó que ens ha fet treure un punt de ràbia. Així l’Espa ha lluitat per una bola que semblava perduda, se l’ha endut i en la lluita amb la defensa ha trobat una bona posició per empènyer-la a la xarxa. Arribàvem al descans amb un resultat apretat que tenia pinta de no ser definitiu ni de bon tros.
I això que el tercer quart ha començat bé. Bona combinació entre el Sergi i el Roy, aquest la penja per sobre la defensa pel Javi, que la toca de cap superant la sortida del porter. Per segon cop ens posàvem amb dos gols d’avantatge, però encara ens quedava molt per patir. Entre el número 5 al mig del camp, i el menut número 17 al davant, han començat a dur-nos de corcoll, i en dues jugades ben trenades han establert la igualada. Un altre moment psicològic que hem sabut resoldre bé perquè als pocs minuts el Javi feia una passada a l’espai buit per l’enèssima pujada a la banda del Sergi, i aquest ha optat per xutar enlloc de centrar. I li ha sortit bé.
Començàvem el darrer quart amb un nou avantatge, però gens tranquils. I efectivament ha arribat altre cop l’empat a peus del número 17. Aquest cop quedava poc temps per desfer la igualada. En un moment donat l’àrbitre ha fet senyal que quedaven set minuts, i com si fos indicatiu de que era l’hora fixada, el Javi ha fet la passada del darrer gol arrodonint una gran actuació (suposem que dedicada al seu pare que està "patint" pel desert). La passada ha arribat al límit de l’àrea. Des de la nostra posició hem vist perfectament l'arribada del Pol i el forat que hi havia a l'esquadra dreta, i hem intuït el que passaria. Efectivament, li pilota xutada pel Pol ha dibuixat una bonica rosca i s'ha colat pel forat. S’ha de dir que els minuts restants se’ns han fet etems. Naturalment ja no quedava res del “jogo bonito” amb què havíem intentat començar el partit i, és clar, sense la pilota es pateix més. Sort que hem estat ben ordenats en defensa, i malgrat algun ensurt hem aconseguit mantenir el resultat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada