Això és el que ens deia sempre un entrenador que vaig tenir fa molts anys quan el rival havia estat clarament superior en el terreny de joc. Això, malauradament, és el que varem tenir dissabte que fer davant un molt bon equip de futbol, el “Vila Olímpica C.F.”
Certament ens varem enfrontar amb un equip ben col·locat, ràpid i amb
jugadors amb bon nivell tècnic. La tàctica que el Marcos, absent per viatge, li
va deixar preparada al Xavi era el famós “plan B” per a aquestes ocasions: dues
línies de tres jugadors esperant al rival a mig camp intentant tapar totes les
línies de passades. Les nostres possibilitats de marcar haurien de passar per
alguna jugada de contraatac en el que algun jugador pogués fer una jugada
personal (sempre amb inferioritat numèrica) per arribar a la porteria
contraria.
La cosa va funcionar durant el primer quart, en el que ells van tenir
realment poques ocasions, encara que nosaltres, com a tota la resta del partit,
no varem xutar ni una sola vegada amb perill. En el segon, es van sumar els
canvis en l’equip rival, amb l’entrada de l’espigat número vuit que ens va
portar de corcoll, amb un augment del seu ritme i un primer gol en una jugada
desafortunada en el que lÀlex Trias patina i cau en un atac rival que deixa sol
a un jugador enfront del Xavi. Com ens acostuma a passar en aquestos casos, ens
venim una mica a baix i ens en cauen tres més seguits.
En el tercer i quart parcials la història es repeteix, però amb un detall
que considero important: decidim sortir jugant des de darrera amb la pilota per
terra. La insistència del nostre delegat, el Javi, ajudant des de la banqueta
al Xavi, i el fet que era un partit en el que ja no teníem res a fer, van
portar a que provéssim de fer una cosa que no ens hem acabat d’atrevir a fer
del tot aquesta temporada.
Durant estones lliguem unes quantes jugades de varis passes sortint en
algunes d’elles molt correctament de la pressió dels davanters contraris, però
la falta de automatismes en aquest sentit i la major qualitat del rival fa que
en l’últim quart ens en caiguessin quatre més i, per primer cop aquest any, ens
quedéssim a zero en el nostre marcador.
El que dèiem, només ens quedava felicitar-los i anar cap a la dutxa.
Jordi "Espa"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada