Regal de Reis

Can Buxeres  5  -  4  La Salle

Un altre 5-4 en contra, i aquest és dels que fa mal. Si dissabte passat ens quedàvem amb el mèrit d’haver plantat cara als líders, avui ens hem de quedar amb la decepció d’haver perdut davant d’un equip que sobre el paper era més fluix que el nostre. Però no hem sabut demostrar aquesta diferència sobre el camp. D’acord que hi ha hagut dos pals, el penal fallat, les ocasions de l’Andy... però finalment els quatre punts es queden a Can Buxeres. La decepció no és tant pels punts com per no ser capaços d'aprofitar tot el potencial que tenim, i ja no és la primera punxada contra un equip més feble.

Hem començat perdent, però avui això no ha estat problema perquè el primer quart si que hem jugat força bé. El Roy ha empatat després de robar una pilota i avançar tot sol fins a porteria. Tot seguit, nova passada del Roy cap al Javi i aquest, també sol davant del porter, ha marcat el segon. I encara ha arribat el tercer en un contraatac de tiralínies: Javi sobre Roy, Roy sobre Espa i vaselina a la xarxa. Tres tocs mestres per fer el millor gol del partit. Felicitats especialment al Roy que ha participat en els tres gols d’aquest primer quart.

El segon quart ha estat més gris. S’ha acabat sense gols i amb poques ocasions, si descomptem el penal que hem fallat i una centrada del Pol a la que l’Andy no ha arribat per un pèl malgrat fer un salt espectacular.

Al tercer quart ha seguit aquesta tònica apagada, tot i que hi ha hagut dos gols. Primer ha marcat el Sergi en una falta des del mig camp on no queda clar que volgués xutar, malgrat que ell digui que si. Semblava que el 4-1 seria definitiu però comencem a estar escarmentats, i el nostre joc tampoc no era una garantia. Efectivament, abans d’acabar el tercer quart ens han marcat de córner, i hem anat al darrer descans amb una sensació de déjà-vu.

I així hem arribat al fatídic darrer quart. No és que ells apretessin molt però nosaltres tampoc, i ja sabem que un gol ens el poden fer en qualsevol moment... I així ha estat. En un ràpid contraatac han xutat des del límit de l’àrea per establir el 4-3 i ficar-nos encara més la por al cos. A continuació ens han xiulat una falta prop del mig camp i molt centrada. Des de les grades hem vist clar per on arribaria el gol, i els presagis s'han complert. Altra vegada un 4-4 en el darrer quart. Ells mateixos no s’ho creien i l’entrenador ha començat a donar ordres de congelar el joc. I encara s’ho han cregut menys quan han fet el cinquè en un contraatac semblant al del tercer gol. En el poc temps que quedava hem intentat salvar els mobles però ho hem fet més amb el cor que amb el cap, i no hi ha hagut manera.

Bé, arribem a les vacances després d’una mala ratxa. Tenim quatre setmanes per davant per intentar descobrir què ens està fallant. A veure si els torrons se’ns posen bé i l’any que ve els 5-4 són a favor nostre!

Bon Nadal a tothom!!!

Ensurt als líders

La Salle  4  -  5  Badalona

I hauria pogut ser molt més que un ensurt, perquè després de remuntar tres vegades un resultat advers ens hem llançat a per la victòria. Però aquesta ambició ens ha costat cara i hem acabat perdent.

El partit ha estat molt igualat: el primer quart hem acabat 1-1, el segon 2-2, al tercer se n’han anat per 4-2, però al quart hem tornat a empatar. No es pot dir que no hàgim plantat cara!

S’han avançat ells amb un xut llunyà, difícil d’aturar digui el que digui el pare del Xavi. Però abans del primer descans ha empatat el Pol en una jugada amb suspens perquè ha arribat a xutar tres cops abans de colar la pilota a la xarxa.

Al segon quart s’han tornat a avançar per un gol en pròpia porta. La mala sort no ens ha afectat i en una bona jugada d’atac el Pol s’ha escorat a la banda i ha creuat la pilota lluny de l’abast del porter.

Al tercer quart s’han tornat a avançar ells en rematar a boca de canó una pilota que el Xavi no havia pogut blocar. A sobre, al cap de poc ens han assenyalat falta per cessió al porter, i en aquestes categories això és mig gol. Potser un altra vegada el defensarem millor, però en tot cas millor que no hi hagi altra vegada!

Així hem començat el darrer quart dient amb la boca petita “Yes, we can”. Però aviat hem començat a creure’ns-ho de veritat quan el Javi ha robat una pilota en atac i se n’ha anat tot sol per afusellar el tercer. Abocats a l’atac, no hem parat fins que en una centrada de l’Alejandro el Pol ha controlat la pilota i amb gran sang freda ha esperat a tenir-la ben col·locada per clavar-la a la xarxa.

Empat a quatre en el darrer quart. Una situació que ja ens comença a resultar familiar. En aquest moment hem redoblat les embranzides i, quan l'àrbitre li ha indicat al Marcos que quedaven dos minuts, tots hem pensat que hi havia temps... I si que n’hi ha hagut, però ha estat per rebre el gol en contra! Ha estat en un contraatac precedit d'una falta al Pol, però tampoc és qüestió de donar les culpes a l’àrbitre perquè de jugades així n’hi ha moltes, i uns cops et juguen a favor i uns altres en contra. Igual que els gols al darrer minut!

En fi, s'han escapat els primers punts del patatal. En el costat positiu, hem lluitat d’igual a igual amb els líders, i si juguem sempre com al darrer quart no se n’escaparan gaires més.

Diumenge accidentat

Parc Barcino  5  -  5  La Salle Bonanova

Quina ràbia! Després d’anar guanyant tota l’estona ens han acabat empatant. A la tertúlia post-partit ho atribuíem a les baixes, la mala sort, la manca de recanvi al mig del camp, el cansament… Segurament ha estat una barreja de tot plegat.

Això de matinar en diumenge semblava presagiar que començaríem freds com sempre, però aquest cop no ha estat així. Hem començat dominant, i aviat aquest domini s’ha traduït en el primer gol quan l’Espa ha driblat amb habilitat un contrari i sol davant del porter ha creuat la pilota al fons de la xarxa. Però tot seguit ha arribat el primer disgust del matí, quan un davanter rival ha fet una centrada-xut amb una rosca de molt mèrit que s’ha colat per tota l’esquadra. Sort que hem seguit apretant i altre cop l’Espa en jugada personal posava les coses al seu lloc establint un 2 a 1 que reflectia la nostra superioritat en el primer quart.

Però avui era el dia dels xuts de lluny i, tot just començar el segon quart, el corpulent “2” rival ha empatat amb un xut des de gairebé mig camp. Tornàvem a estar empatats! Aquest cop ha estat l’Alejandro qui s’ha encarregat de desequilibrar la balança quan ha driblat al porter després d’una passada a l’espai buit del Pol, per cert molt semblant a la del Messi en el quart gol del Barça-Madrid (no és que vingui molt a “cuento”, però sempre ve de gust recordar-ho).

Alguns incauts hem aprofitat el descans per escalfar-nos amb un cafetó, i això ha fet que ens perdéssim el gol matiner de l’Espa només començar el tercer quart. Sembla que ha estat una nova jugada personal després d’un contratac. El 4-2 feia preveure una victòria plàcida, però abans d’acabar al tercer quart ens han fet el tercer en una jugada tonta i hem anat al darrer descans amb la por al cos altra vegada.

I efectivament, el darrer quart ha començat amb una falta de lluny que, altra vegada el “2”, ha clavat directa a la xarxa. Es presentava un altre final d’infart. Avui nosaltres hem picat primer gràcies a una bona jugada d'atac que ha rematat el Trias des de fora l’àrea. Però altre cop ha arribat una falta llunyana i el ditxós “2” s’ha disposat a llançar-la. Aquest cop el Xavi ha pogut aturar-la, però el rebot li ha quedat a un davanter rival que l’ha empès a la xarxa.

Encara quedava una estona però la veritat és que estàvem esgotats. Al mig camp el Pol i el Trias havien jugat el partit sencer i no podien dir ni fava. Tot i així ho hem provat i hem tingut alguna ocasió, sobretot amb els nostres córners preparats. Fins i tot al final l’àrbitre s’ha empassat un penal a l’Alejandro que ens hauria pogut donar els quatre punts.

En fi, una llàstima, però s'ha demostrat un cop més que la teòrica superioritat no ho és tot. S'ha de felicitar el Barcino perquè s’ho han currat, i han tingut el premi a la seva constància.