Diumenge accidentat

Parc Barcino  5  -  5  La Salle Bonanova

Quina ràbia! Després d’anar guanyant tota l’estona ens han acabat empatant. A la tertúlia post-partit ho atribuíem a les baixes, la mala sort, la manca de recanvi al mig del camp, el cansament… Segurament ha estat una barreja de tot plegat.

Això de matinar en diumenge semblava presagiar que començaríem freds com sempre, però aquest cop no ha estat així. Hem començat dominant, i aviat aquest domini s’ha traduït en el primer gol quan l’Espa ha driblat amb habilitat un contrari i sol davant del porter ha creuat la pilota al fons de la xarxa. Però tot seguit ha arribat el primer disgust del matí, quan un davanter rival ha fet una centrada-xut amb una rosca de molt mèrit que s’ha colat per tota l’esquadra. Sort que hem seguit apretant i altre cop l’Espa en jugada personal posava les coses al seu lloc establint un 2 a 1 que reflectia la nostra superioritat en el primer quart.

Però avui era el dia dels xuts de lluny i, tot just començar el segon quart, el corpulent “2” rival ha empatat amb un xut des de gairebé mig camp. Tornàvem a estar empatats! Aquest cop ha estat l’Alejandro qui s’ha encarregat de desequilibrar la balança quan ha driblat al porter després d’una passada a l’espai buit del Pol, per cert molt semblant a la del Messi en el quart gol del Barça-Madrid (no és que vingui molt a “cuento”, però sempre ve de gust recordar-ho).

Alguns incauts hem aprofitat el descans per escalfar-nos amb un cafetó, i això ha fet que ens perdéssim el gol matiner de l’Espa només començar el tercer quart. Sembla que ha estat una nova jugada personal després d’un contratac. El 4-2 feia preveure una victòria plàcida, però abans d’acabar al tercer quart ens han fet el tercer en una jugada tonta i hem anat al darrer descans amb la por al cos altra vegada.

I efectivament, el darrer quart ha començat amb una falta de lluny que, altra vegada el “2”, ha clavat directa a la xarxa. Es presentava un altre final d’infart. Avui nosaltres hem picat primer gràcies a una bona jugada d'atac que ha rematat el Trias des de fora l’àrea. Però altre cop ha arribat una falta llunyana i el ditxós “2” s’ha disposat a llançar-la. Aquest cop el Xavi ha pogut aturar-la, però el rebot li ha quedat a un davanter rival que l’ha empès a la xarxa.

Encara quedava una estona però la veritat és que estàvem esgotats. Al mig camp el Pol i el Trias havien jugat el partit sencer i no podien dir ni fava. Tot i així ho hem provat i hem tingut alguna ocasió, sobretot amb els nostres córners preparats. Fins i tot al final l’àrbitre s’ha empassat un penal a l’Alejandro que ens hauria pogut donar els quatre punts.

En fi, una llàstima, però s'ha demostrat un cop més que la teòrica superioritat no ho és tot. S'ha de felicitar el Barcino perquè s’ho han currat, i han tingut el premi a la seva constància.