Un contra un: Guille vs Guillermo

Guille: El lateral "pro"

No sabem d’on li ve això del lateral “pro”, però podria molt ben ser perquè defensa la seva zona com un autèntic professional. Sense grans alegries en atac, però amb disciplina i joc d’equip.

Fora del camp també contribueix a fer pinya amb les seves famoses imitacions, i amb un “asento andalú que no se pué aguantá”.

És d’aquells jugadors que quan no hi són és quan s’aprecia la seva importància. Sinó atenció a la dada: no hem guanyat cap dels partits en què ha descansat. Sembla que el secret són els consells del seu pare, i això que a vegades no els escolta per culpa dels taps a les orelles. A veure si “mejoda”.

 La setmana vinent: Javi 

"Mejoda espectaculad"

La Salle  5  -  5  Martinenc

“¡Jozú, qué partío!”, com diria el Guille. Ja sabem que ens van les remuntades, però encara no havíem aixecat mai quatre gols en contra. Com hem aconseguit canviar tant el partit a la segona part? Les ordres del Marcos? La fe dels nois? L’escalf del públic? Ni idea, però aquests tombs sense sentit són la salsa del futbol.

El Martinenc ha començat demostrant per què ens porta tretze punts a la classificació. Tocant i pressionant, feien inútils els nostres esforços per trenar jugades, i ens obligaven a fer passades llargues que queien irremissiblement a peus de la defensa rival. De mica en mica han començat a arribar a porteria i en una falta prop de l’àrea han obert el marcador. Sort que una vegada més el Villa ha tret pa de les pedres, i en una jugada sense aparent perill ha vist forat i ha marcat el nostre gol número 100.

L’empat era massa generós pel que havíem fet fins llavors, però al segon quart el bon joc rival si que ha dictat sentència. El segon gol ha arribat en una jugada molt habilidosa del davanter rival que s’ha desfet de tota la defensa per plantar-se sol davant del Xavi i superar-lo per dalt amb un toc suau. Al cap de poc un xut llunyà tornava a foradar la nostra xarxa, i abans d’anar al descans encara hem vist com ens feien el quart en un ràpid contraatac.

Les trompetes rivals ja celebraven la victòria, i ni el marcador ni el joc feien preveure cap altre resultat, però encara ens aferràvem a l’esperança de que es repetís la història del partit d’anada on vam remuntar un 4-1. Així que al descans els pares ens hem conjurat per ser el jugador número vuit, i hem rebut als nois amb un crit de “El patatal no se rinde!”. I efectivament la cosa ha “mejodado”, com diria el Guillermo. Ben dirigits pel Trias, hem començat a tocar i sortir amb pilota controlada. Per la dreta el Max i el Roy pujaven bé la bola, i per l’esquerra el Berto se sumava amb perill a l’atac i ha enviat un xut arran de pal. Però ens ha tocat rebre un altre gerro d’aigua freda quan en un córner al primer pal ens han marcat de cap el cinquè. Per un moment ha semblat tot perdut... el moment que hem tardat en centrar i passar-li al Javi perquè avancés driblant dos rivals i xutés des de mitja distància a la xarxa. Tant difícil que és fer gols i tant senzill que ho ha fet! El gol ens ha donat encara més ales i abans d’acabar el tercer quart el Javi ha enviat un xut al travesser i el Villa molt atent l’ha rematat... a dintre? No n’estem segurs perquè el porter l’ha tret molt a prop de la línia, però per si podíem influir hem cridat el gol i l’àrbitre l’ha donat.

Quedava un quart pel miracle, i no cal dir que hem sortit encara més endollats, mentre el Martinenc s’anava fent cada vegada més petit. Hem apretat de valent, però els minuts passaven i no aconseguíem fer el gol. Fins que una pilota ha caigut prop del mig camp i el Sergi s’ha inventat un xut bombejat que ha sorprès tothom, porter inclòs, i s’ha colat arran del travesser. Aquí si que la cridòria s’ha desfermat, i en ple allau ofensiu ha arribat una falta llunyana en territori del Sergi, concretament en el punt on va fer el gol contra el Can Buxeres. Nosaltres ho sabíem però el Martinenc no, i s’han quedat de pedra quan enlloc de centrar la bola l’ha enviat directa a la xarxa. Havíem empatat! Encara han quedat uns minuts molt intensos on hauria pogut passar de tot. Nosaltres hem apretat més, amb el Guille i el Sergi convertits en atacants. Greu perill si no fos perquè darrera teníem un Jordi Balsells immens en la cobertura. Al darrer minut hauríem pogut arrodonir la feina en una ocasió triple: xut del Pol al pal, remat del Rodri que ha tret un defensa de la mateixa línia, i xut final del Sergi que ha sortit fregant el pal.

No sabem si hem guanyat un punt o l’hem perdut. Vist com ha anat el partit es pot dir que hem salvat els mobles, però si hagués durat una mica més... En fi, el que compta és que al final hem tornat a mostrar l’esperit de superació que tants bons resultats ens dóna. Si dissabte juguem tot el partit com la segona part que tremoli el Tecnofutbol.

Un contra un: Àlex vs Anna

Espa: la tenacitat

Quan surt del camp no sembla el mateix. És, fins i tot, una mica tímid.

Però quan trepitja la gespa... es transforma en un perill: un perill per l'equip contrari.

No dóna mai una pilota per perduda i sempre busca el forat inesperat. Corre des del començament fins al final. Cau i s'axeca. És indestructible. Però avui hem descobert que la passió no li ve de part paterna: a casa és l'Anna qui crida els gols del Barça.

I, darrerament, ha començat a marcar gols amb el cap. Ara ja ho fa tot bé... menys pilotar avions!

És Alex Español, "Espa", el perill amb el cabell vermell.

 La setmana vinent: Guille vs Guillermo 

Continuem imparables

Parc U.D.  1  -  5  La Salle

Ni l’horari intempestiu ha pogut frenar la nostra ratxa de victòries. Patint menys que altres vegades, avui hem anat treballant la victòria amb un golet a cada quart, més un de propina al darrer.

A banda de l’horari de Premiere League, la novetat positiva del dia era la reaparició del Javi, que per fi ha superat el seu via crucis i ho ha celebrat marcant un golàs.

Avui ha estat l'Espa qui ha obert la llauna, en un gol de pillo. Intuint que la pilota bombejada del Javi podria ser difícil de controlar, s’ha dirigit com una bala a pressionar el porter. Aquest s’ha posat nerviós i li ha passat la pilota per sobre, que l’Espa només ha hagut d’empènyer a dintre. El remat és fàcil, però s’hi ha de ser.

El gol del segon quart si que ha estat fruit d'una gran jugada d’equip: el Rodri s’ha escapat per la banda i a l’hora de centrar ha vist que el primer pal estava molt atapeït, així que ha bombejat la pilota al segon pal on arribava el Guille com una bala per empalmar una volea perfecta que el Roy només ha hagut d’empènyer. Mig gol pel Guille.

Al tercer quart ells han apretat una mica més, però un Xavi inspiradíssim ha mantingut la porteria a zero, i a sobre el Javi ha augmentat l’avantatge amb un golàs de falta. Des de la grada hem vist amb una perspectiva perfecta com la pilota enverinada es colava per tota l'esquadra, però l'encarregat del marcador no devia tenir tan bona perspectiva perquè s’ha descuidat d’anotar-lo.

I al darrer quart hem arrodonit la golejada amb dos golets més. Primer el Rodri ha fet una bona jugada personal que ha culminat creuant la pilota fora de l’abast del porter. Bon premi pel seu partit generós i lluitador, i bon regal d’aniversari, tot i que l’encarregat del marcador hagi decidit altra vegada ignorar el gol. I per últim el Trias ha tancat el compte golejador rematant amb l’esquerra una pilota rebutjada pel porter després d'un fort xut del Pol. Ho ha celebrat tant el nostre capità que el del marcador no ha tingut més remei que veure-ho i anotar el tanto. Encara ha quedat temps perquè el jugador de la cama de ferro ens fes el gol de l’honor amb un xutàs impressionant. Llàstima que el Xavi no hagi pogut arrodonir el seu gran partit mantenint la porteria en blanc, però s’ha de dir que a la segona meitat el Parc U.D. havia arribat prou vegades com per merèixer el gol.

I al final, un banyet improvisat per celebrar que aquesta segona volta seguim comptant els partits per victòries. Però no llancem les campanes al vol, que ara arriba el "Tourmalet": Martinenc, Tecnofutbol, Badalona, Sarrià... Preparem-nos per emocions fortes!