“¡Jozú, qué partío!”, com diria el Guille. Ja sabem que ens van les remuntades, però encara no havíem aixecat mai quatre gols en contra. Com hem aconseguit canviar tant el partit a la segona part? Les ordres del Marcos? La fe dels nois? L’escalf del públic? Ni idea, però aquests tombs sense sentit són la salsa del futbol.
El Martinenc ha
començat demostrant per què ens porta tretze punts a la classificació. Tocant i
pressionant, feien inútils els nostres esforços per trenar jugades, i ens
obligaven a fer passades llargues que queien irremissiblement a peus de la
defensa rival. De mica en mica han començat a arribar a porteria i en una falta
prop de l’àrea han obert el marcador. Sort que una vegada més el Villa ha tret
pa de les pedres, i en una jugada sense aparent perill ha vist forat i ha marcat
el nostre gol número 100.
L’empat era massa
generós pel que havíem fet fins llavors, però al segon quart el bon joc rival
si que ha dictat sentència. El segon gol ha arribat en una jugada molt
habilidosa del davanter rival que s’ha desfet de tota la defensa per plantar-se
sol davant del Xavi i superar-lo per dalt amb un toc suau. Al cap de poc un xut
llunyà tornava a foradar la nostra xarxa, i abans d’anar al descans encara hem
vist com ens feien el quart en un ràpid contraatac.
Les trompetes
rivals ja celebraven la victòria, i ni el marcador ni el joc feien preveure cap
altre resultat, però encara ens aferràvem a
l’esperança de que es repetís la història del partit d’anada on vam remuntar un
4-1. Així que al descans els pares ens hem conjurat per ser el jugador número vuit, i hem
rebut als nois amb un crit de “El patatal no se rinde!”. I efectivament la cosa
ha “mejodado”, com diria el Guillermo. Ben dirigits pel Trias, hem començat a tocar i sortir amb pilota
controlada. Per la dreta el Max i el Roy pujaven bé la bola, i per l’esquerra el Berto se
sumava amb perill a l’atac i ha enviat un xut arran de pal. Però ens ha tocat
rebre un altre gerro d’aigua freda quan en un córner al primer pal ens han
marcat de cap el cinquè. Per un moment ha semblat tot perdut... el moment que
hem tardat en centrar i passar-li al Javi perquè avancés driblant dos rivals i
xutés des de mitja distància a la xarxa. Tant difícil que és fer gols i tant
senzill que ho ha fet! El gol ens ha donat encara més ales i abans d’acabar el
tercer quart el Javi ha enviat un xut al travesser i el Villa molt atent l’ha
rematat... a dintre? No n’estem segurs perquè el porter l’ha tret molt a prop
de la línia, però per si podíem influir hem cridat el gol i l’àrbitre l’ha
donat.
Quedava un quart
pel miracle, i no cal dir que hem sortit encara més endollats, mentre el
Martinenc s’anava fent cada vegada més petit. Hem apretat de valent, però els
minuts passaven i no aconseguíem fer el gol. Fins que una pilota ha caigut prop
del mig camp i el Sergi s’ha inventat un xut bombejat que ha sorprès tothom, porter inclòs, i s’ha colat arran del travesser. Aquí si que la cridòria s’ha
desfermat, i en ple allau ofensiu ha arribat una falta llunyana en territori
del Sergi, concretament en el punt on va fer el gol contra el Can Buxeres.
Nosaltres ho sabíem però el Martinenc no, i s’han quedat de pedra quan enlloc
de centrar la bola l’ha enviat directa a la xarxa. Havíem empatat! Encara han
quedat uns minuts molt intensos on hauria pogut passar de tot. Nosaltres hem
apretat més, amb el Guille i el Sergi convertits en atacants. Greu perill si no
fos perquè darrera teníem un Jordi Balsells immens en la cobertura. Al darrer
minut hauríem pogut arrodonir la feina en una ocasió triple: xut del Pol al
pal, remat del Rodri que ha tret un defensa de la mateixa línia, i xut final del Sergi que ha
sortit fregant el pal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada