Regal de Reis

Can Buxeres  5  -  4  La Salle

Un altre 5-4 en contra, i aquest és dels que fa mal. Si dissabte passat ens quedàvem amb el mèrit d’haver plantat cara als líders, avui ens hem de quedar amb la decepció d’haver perdut davant d’un equip que sobre el paper era més fluix que el nostre. Però no hem sabut demostrar aquesta diferència sobre el camp. D’acord que hi ha hagut dos pals, el penal fallat, les ocasions de l’Andy... però finalment els quatre punts es queden a Can Buxeres. La decepció no és tant pels punts com per no ser capaços d'aprofitar tot el potencial que tenim, i ja no és la primera punxada contra un equip més feble.

Hem començat perdent, però avui això no ha estat problema perquè el primer quart si que hem jugat força bé. El Roy ha empatat després de robar una pilota i avançar tot sol fins a porteria. Tot seguit, nova passada del Roy cap al Javi i aquest, també sol davant del porter, ha marcat el segon. I encara ha arribat el tercer en un contraatac de tiralínies: Javi sobre Roy, Roy sobre Espa i vaselina a la xarxa. Tres tocs mestres per fer el millor gol del partit. Felicitats especialment al Roy que ha participat en els tres gols d’aquest primer quart.

El segon quart ha estat més gris. S’ha acabat sense gols i amb poques ocasions, si descomptem el penal que hem fallat i una centrada del Pol a la que l’Andy no ha arribat per un pèl malgrat fer un salt espectacular.

Al tercer quart ha seguit aquesta tònica apagada, tot i que hi ha hagut dos gols. Primer ha marcat el Sergi en una falta des del mig camp on no queda clar que volgués xutar, malgrat que ell digui que si. Semblava que el 4-1 seria definitiu però comencem a estar escarmentats, i el nostre joc tampoc no era una garantia. Efectivament, abans d’acabar el tercer quart ens han marcat de córner, i hem anat al darrer descans amb una sensació de déjà-vu.

I així hem arribat al fatídic darrer quart. No és que ells apretessin molt però nosaltres tampoc, i ja sabem que un gol ens el poden fer en qualsevol moment... I així ha estat. En un ràpid contraatac han xutat des del límit de l’àrea per establir el 4-3 i ficar-nos encara més la por al cos. A continuació ens han xiulat una falta prop del mig camp i molt centrada. Des de les grades hem vist clar per on arribaria el gol, i els presagis s'han complert. Altra vegada un 4-4 en el darrer quart. Ells mateixos no s’ho creien i l’entrenador ha començat a donar ordres de congelar el joc. I encara s’ho han cregut menys quan han fet el cinquè en un contraatac semblant al del tercer gol. En el poc temps que quedava hem intentat salvar els mobles però ho hem fet més amb el cor que amb el cap, i no hi ha hagut manera.

Bé, arribem a les vacances després d’una mala ratxa. Tenim quatre setmanes per davant per intentar descobrir què ens està fallant. A veure si els torrons se’ns posen bé i l’any que ve els 5-4 són a favor nostre!

Bon Nadal a tothom!!!

Ensurt als líders

La Salle  4  -  5  Badalona

I hauria pogut ser molt més que un ensurt, perquè després de remuntar tres vegades un resultat advers ens hem llançat a per la victòria. Però aquesta ambició ens ha costat cara i hem acabat perdent.

El partit ha estat molt igualat: el primer quart hem acabat 1-1, el segon 2-2, al tercer se n’han anat per 4-2, però al quart hem tornat a empatar. No es pot dir que no hàgim plantat cara!

S’han avançat ells amb un xut llunyà, difícil d’aturar digui el que digui el pare del Xavi. Però abans del primer descans ha empatat el Pol en una jugada amb suspens perquè ha arribat a xutar tres cops abans de colar la pilota a la xarxa.

Al segon quart s’han tornat a avançar per un gol en pròpia porta. La mala sort no ens ha afectat i en una bona jugada d’atac el Pol s’ha escorat a la banda i ha creuat la pilota lluny de l’abast del porter.

Al tercer quart s’han tornat a avançar ells en rematar a boca de canó una pilota que el Xavi no havia pogut blocar. A sobre, al cap de poc ens han assenyalat falta per cessió al porter, i en aquestes categories això és mig gol. Potser un altra vegada el defensarem millor, però en tot cas millor que no hi hagi altra vegada!

Així hem començat el darrer quart dient amb la boca petita “Yes, we can”. Però aviat hem començat a creure’ns-ho de veritat quan el Javi ha robat una pilota en atac i se n’ha anat tot sol per afusellar el tercer. Abocats a l’atac, no hem parat fins que en una centrada de l’Alejandro el Pol ha controlat la pilota i amb gran sang freda ha esperat a tenir-la ben col·locada per clavar-la a la xarxa.

Empat a quatre en el darrer quart. Una situació que ja ens comença a resultar familiar. En aquest moment hem redoblat les embranzides i, quan l'àrbitre li ha indicat al Marcos que quedaven dos minuts, tots hem pensat que hi havia temps... I si que n’hi ha hagut, però ha estat per rebre el gol en contra! Ha estat en un contraatac precedit d'una falta al Pol, però tampoc és qüestió de donar les culpes a l’àrbitre perquè de jugades així n’hi ha moltes, i uns cops et juguen a favor i uns altres en contra. Igual que els gols al darrer minut!

En fi, s'han escapat els primers punts del patatal. En el costat positiu, hem lluitat d’igual a igual amb els líders, i si juguem sempre com al darrer quart no se n’escaparan gaires més.

Diumenge accidentat

Parc Barcino  5  -  5  La Salle Bonanova

Quina ràbia! Després d’anar guanyant tota l’estona ens han acabat empatant. A la tertúlia post-partit ho atribuíem a les baixes, la mala sort, la manca de recanvi al mig del camp, el cansament… Segurament ha estat una barreja de tot plegat.

Això de matinar en diumenge semblava presagiar que començaríem freds com sempre, però aquest cop no ha estat així. Hem començat dominant, i aviat aquest domini s’ha traduït en el primer gol quan l’Espa ha driblat amb habilitat un contrari i sol davant del porter ha creuat la pilota al fons de la xarxa. Però tot seguit ha arribat el primer disgust del matí, quan un davanter rival ha fet una centrada-xut amb una rosca de molt mèrit que s’ha colat per tota l’esquadra. Sort que hem seguit apretant i altre cop l’Espa en jugada personal posava les coses al seu lloc establint un 2 a 1 que reflectia la nostra superioritat en el primer quart.

Però avui era el dia dels xuts de lluny i, tot just començar el segon quart, el corpulent “2” rival ha empatat amb un xut des de gairebé mig camp. Tornàvem a estar empatats! Aquest cop ha estat l’Alejandro qui s’ha encarregat de desequilibrar la balança quan ha driblat al porter després d’una passada a l’espai buit del Pol, per cert molt semblant a la del Messi en el quart gol del Barça-Madrid (no és que vingui molt a “cuento”, però sempre ve de gust recordar-ho).

Alguns incauts hem aprofitat el descans per escalfar-nos amb un cafetó, i això ha fet que ens perdéssim el gol matiner de l’Espa només començar el tercer quart. Sembla que ha estat una nova jugada personal després d’un contratac. El 4-2 feia preveure una victòria plàcida, però abans d’acabar al tercer quart ens han fet el tercer en una jugada tonta i hem anat al darrer descans amb la por al cos altra vegada.

I efectivament, el darrer quart ha començat amb una falta de lluny que, altra vegada el “2”, ha clavat directa a la xarxa. Es presentava un altre final d’infart. Avui nosaltres hem picat primer gràcies a una bona jugada d'atac que ha rematat el Trias des de fora l’àrea. Però altre cop ha arribat una falta llunyana i el ditxós “2” s’ha disposat a llançar-la. Aquest cop el Xavi ha pogut aturar-la, però el rebot li ha quedat a un davanter rival que l’ha empès a la xarxa.

Encara quedava una estona però la veritat és que estàvem esgotats. Al mig camp el Pol i el Trias havien jugat el partit sencer i no podien dir ni fava. Tot i així ho hem provat i hem tingut alguna ocasió, sobretot amb els nostres córners preparats. Fins i tot al final l’àrbitre s’ha empassat un penal a l’Alejandro que ens hauria pogut donar els quatre punts.

En fi, una llàstima, però s'ha demostrat un cop més que la teòrica superioritat no ho és tot. S'ha de felicitar el Barcino perquè s’ho han currat, i han tingut el premi a la seva constància.

Nuestro patatal es nuestro baluarte

La Salle Bonanova 5 - 3 Tecnofútbol


La verdad es que daban un poco de miedo los cyborgs del Tecnofútbol, que hasta ahora empataban a puntos con el primero de la tabla. Pero no pudieron vencernos en casa. No: en nuestro patatal somos inexpugnables.

La gélida mañana parecía presagiar la primera derrota de nuestro heroico equipo a manos de los futboleros tecnológicos, que no habían cedido ni un solo punto hasta el momento. Pero la inteligencia animal ganó a la inteligencia electrónica.

El comienzo del primer cuarto parecía presagiar que al final no sería suficiente el factor campo: dos goles en los primeros minutos del partido perforaban la portería lassalliana.

Sin embargo el equipo se rehizo y antes de ceder los trastos a la alineación del segundo cuarto, dos zambombazos desde fuera del área de Pol y Javi se encargaban de dejar las cosas como al principio.

El segundo cuarto vivió momentos de gran intensidad ofensiva y defensiva, pero ningún jugador (cyborg o humano) consiguió anotar.

El tercer cuarto volvió sobre los pasos del primero: tecnofútbol consiguió su tercer tando. Pero no contaban con el peligro pelirrojo (Alex Español) que, emulando al Djokovic de la víspera, suspendía un tremendo globo que sorprendía al tecno-portero que perdió el esférico en las mallas de su portería.

Así las cosas, a comienzo del último cuarto Berto dejaba claro quien mandaba sobre la noble superficie y conectaba un cañonazo que, rozando el larguero, acabó en el saco. Ahora mandábamos en el marcador.

En este momento, el ritmo del partido se hizo infernal, pero la defensa local había hecho los deberes. La cosa culminó en el paradón de Xavi a un tremendo libre directo que había concedido el colegiado: con la rodilla despejó el cuero a la zona de córner y nos salvó de que nos colocaran el cuarto gol.

Finalmente, a centro de Alejandro, Pol se encargó de sentenciar el encuentro a escasos segundos del final.

¿Quén dijo miedo?

Paraigües, trompetes ... i un gol ens fa la punyeta

Martinenc  5  -  4  La Salle

Un partit dels que fan afició! Hi ha hagut de tot: crisi inicial, remuntada èpica, hat-trick del Pol, golàs del Villa, nervis, pluja... i al final, per desgràcia nostra, concert de botzines rivals.

De fet la pluja i les botzines ens han acompanyat tota l’estona, però no molestaven, sinó que tot plegat ha contribuït a crear un ambient de partit especial. Si veníem amb respecte no ho ha semblat perquè hem sortit molt descarats. Pressionàvem, arribàvem i no teníem problemes en defensa. Però, el que són les coses, en dues arribades ens han fet dos gols: el primer de córner i el segon en un xut de lluny. Hauríem pogut reduir distàncies en un xut del Javi, però la pilota ha anat al pal i després s’ha passejat per tota la línia de gol com un malabarista per la corda fluixa.

A sobre, només començar el segon quart ens n’ha caigut un altre en una pilota bombejada on el davanter s’ha anticipat en possible planxa. Sort que no hem abaixat els braços i abans d’anar al descans hem fet una centrada i després de varis rebots el Pol ha empès la pilota a gol.

Semblava que ens podíem ficar en el partit, però al tercer quart no hem jugat gaire bé, i a sobre ens ha caigut un gol tonto en una pilota sense massa perill que el Xavi no ha pogut controlar i ha quedat a peus d’un davanter rival. Així hem anat al darrer descans amb un 4 a 1 que no reflectia en absolut el que s’estava veient al camp, i pensant que com a molt podríem maquillar el resultat.

Però al darrer quart hem tirat d’èpica. Amb les línies juntes i les piles a tope, hem començat a trepitjar l’àrea rival amb perill. Així ha arribat una centrada que el porter rival no ha pogut controlar i el Pol ho ha aprofitat per marcar el segon. Això encara ens ha esperonat més, i al cap de poc s’ha produït un embolic dins l’àrea rival. Enmig de la “melé” ha aparegut altre cop el més llest de la classe i ha fet el tercer. Impressionant avui l’efectivitat del Pol. No cal dir que aquí ens ho hem començat a creure i per una estona els crits de "Vinga Salle!" han sonat més fort que les trompetes rivals. L’apoteosi ha arribat quan el Villa ha empalmat  una impressionant pilota bombejada que s’ha colat per tota l’esquadra.

Tornàvem a estar com al principi. En honor a la veritat, s’ha de dir que aquí el Martinenc ha reaccionat i les jugades de perill han començat a alternar-se entre les dues porteries. Podia passar de tot però per desgràcia han estat ells qui s’han endut el gat a l’aigua gràcies a un xut llunyà impossible d’aturar.

Una llàstima, però quedem-nos amb la gran reacció del darrer quart. A la classificació només hi constaran els punts, però aquests partits curteixen, i segur que algun dia recollirem els fruits d’aquest esperit de lluita.

No es pot dir blat fins que és al sac

La Salle Bonanova  4  -  3  Parc U.D.

Quin patiment! Quan semblava que havíem fet el més difícil, ens hem despistat i de què ha anat que se’ns escapen els quatre punts.

Aquesta vegada, i això és noticia, hem començat super-endollats i al primer atac el Javi ha aprofitat una gran combinació amb el Roy i l’Alejandro per marcar el primer. La cosa començava bé, i a més hem seguit jugant molt bé tot el primer quart. Només ens ha faltat rematar.

I això es paga, perquè al segon quart ells han sortit més forts i ens han començat a posar problemes. De totes formes una defensa sòlida ben manada pel Xavi Aparcio ens ha permès mantenir l’avantatge mínim.

Però al principi del tercer quart ha arribat l’empat en una pilota bombejada on ni el Sergi ni el Xavi han aconseguit treure la pilota i li ha quedat a plaer al davanter visitant. Curiosament aquest gol ens ha servit per reaccionar i tornar a agafar les regnes del partit. Al cap de poc el Javi ha controlat la pilota al mig del camp i l’ha passat a l’Alejandro, que ha posat la directa i s’ha plantat sol davant del porter per marcar el 2 a 1. Lluny de relaxar-nos, hem seguit apretant i en un altre control al mig del camp el Javi se n’ha anat directe cap a la porteria, driblant a tothom que es posava al mig, i quan estava prop de l’àrea ha etzibat un xut col·locat que ha suposat el tercer. Així hem anat al darrer descans pensant que estava tot decidit, tant pel marcador com pel joc.

Però al darrer quart hem tornat a sortir un pèl relaxats, i en un dels primers atacs s’ha produït un embolic dins la nostra àrea i la pilota ha anat a parar als peus del petit “10” que només ha hagut d’empènyer-la al fons de la xarxa. Ai, ai, ai! Encara que fóssim superiors un gol és molt poc... i efectivament en una falta llunyana el Xavi ha tingut la primera badada i ens han empatat. Molt bon gest dels seus companys animant-lo.

Tornava a començar el partit, i només teníem mig quart per davant. Ens han entrat les presses, i encara que apretàvem ens perdia la impaciència i no aconseguíem crear veritable perill... Fins que ha arribat la genialitat de “Villa maravilla”: ha agafat una pilota al cercle central, i veient que a la banda esquerra no hi havia defensa s’ha fet un auto-pase que li ha permès plantar-se sol davant del porter i creuar la pilota per fer el gol de la victòria. Hem saltat tots (menys el públic rival que s’ho mirava des de dalt). La resta del partit no hem passat veritable perill, però com que estàvem escarmentats hem acabat demanant el final, i hem respirat alleujats quan hem sentit els tres xiulets de l’àrbitre.

Bé, dissabte contra el poderós Martinenc que ha guanyat tots els partits. Preparem-nos…

...tot i que podríem donar la campanada…

...tot i que realment és difícil…

...tot i que estem millorant…

...tot i que aquesta gent fa molts gols…

...tot i que ja tenim porter fix…

...tot i que… Fins dissabte!

Desfeta a Can Caralleu

Sarrià C.P.  8  -  3  La Salle Bonanova

Déu-n'hi-do la que ens ha caigut! Comencem a conèixer l'autèntic nivell de la lliga de federats, i comencem a pagar la inexperiència en aquest tipus de partits. Avui hem caigut víctimes d'un equip molt coordinat, un gran porter, un "8" que apunta cap a successor del "Xavi" ... però sobretot per la falta d'intensitat al primer quart.

Un cop més, i ja comença a ser preocupant, hem començat que no rascàvem bola. Hem xutat dos cops en tot el primer quart, mentre ells no paraven d'arribar a la porteria. Encara hem aguantat prou estona, però finalment ha caigut el primer gol i tot seguit el segon en una falta que només ha vist l'àrbitre. A sobre ells seguien apretant, nosaltres jugàvem amb por i, és clar, no hem tardat a encaixar-ne dos més. Estàvem contra les cordes i la campana ha evitat que acabéssim "groggies" del tot.

El descans ha servit per adonar-nos que si no volíem que allò acabés en desastre havíem d'apretar molt més. Així ho hem fet i ens ha servit per fer un parcial de 1 a 1 en el segon quart. Fins i tot hauríem pogut guanyar el quart si no fos perquè el porter ha començat el seu recital aturant-nos un penal. I això que primer han marcat ells el cinquè gol, però nosaltres començàvem a controlar, i fruit d'això l'Alejandro ha aconseguit el nostre primer gol en un contraatac on ha fet valdre una vegada més la seva punta de velocitat.

El tercer quart també ha estat igualat. L'hem perdut per un parcial de 2 a 1, però hauríem pogut fer més, sobretot en dues grans jugades de l'Espa que es mereixien acabar a la xarxa. Finalment ha estat el Javi qui ha marcat llançant una falta amb molta picardia pel costat de la barrera.

Com juga la psicologia al futbol! Al darrer quart hem sortit a menjar-nos-els. El Pol ha marcat el tercer rematant de cap un fora de banda i, encara que el marcador ja pesava molt, semblava que podríem sortir amb un resultat ajustat. Però novament el porter i la mala sort ho han impedit, i encara han estat ells qui han marcat el vuitè en un contraatac.

En fi, vist el mal començament encara hem sortit mig animats, i tal com dèiem al descans, a la tornada en el "patatal" els hi podem tornar la golejada. I per què no?

Més a prop dels líders

Sant Ignasi "B"  2  -  6  La Salle Bonanova "A"

Partit de rivalitat entre "coles". L'any passat ells van quedar primers de grup, però aquest any les coses són diferents. I això que hem començat freds, potser encomanats de la rasca que feia. El cas és que al primer quart ens han fet dos gols en dues jugades tontes. Sort que entremig el Berto ha reduït diferències amb un bon xut llunyà.

Però al segon quart hem començat a entrar en calor. Primer el Sergi empatava amb un altre xut llunyà que ha tocat en un defensa despistant el porter. Al cap de poc, llancem de banda i sense deixar-la botar el Roy engalta una volea fora de l'abast del porter, establint el 3 a 2 amb el que hem arribat al descans.

Al tercer quart hem jugat molt bé. Parets i tocs d'esperó que si haguessin entrat haurien estat golassos. Finalment ha estat l'Alejandro qui ha demostrat una vegada més la seva eficàcia fent dos golets en dues jugades personals.

El partit estava decidit, tant pel resultat com pel bon joc. Al darrer quart el Javi ha arrodonit el marcador en un contratac on s'ha plantat sol davant del porter i amb molta sang freda ha creuat la pilota a la banda contrària del porter.

Ens acostem al grup dels líders. Si guanyéssim al Sarrià estaríem allà. Segur que no ens ho posaran fàcil, però jugant així tot és possible!

Espectacular goleada al Atlético Hospitalense

La Salle Bonanova 6 - 1 Atlético Hospitalense



El equipo de nuestros niños ha cosechado hoy un abultado resultado de 13-1 (aunque el acta del colegiado sólo registre 6-1) en su partido con los del Atlético Hospitalense.

Apoyándose en una defensa impecable, que sólo se vio sorprendida en una ocasión, la delantera aprovechó la relajación del adversario horadando su portería en 13 ocasiones.

Deben destacarse los cinco goles de Alex Español, repartiéndose el resto como sigue: 2 de Alex Villabona, 2 de Alejandro, 1 de Alex Trias, 2 de Javi y 1 de Carlos Royán.

A todo esto debe añadirse un gol "fantasma", que no subió al marcador, conseguido por Alex Bertolín desde la esquina.

Enhorabuena a todos.

Tocant de peus a terra

Unificación Bellvitge 6 - 4 La Salle Bonanova

Estàvem massa ben acostumats, però ja sabíem que tard o d'hora s'havia d'acabar la ratxa. I era previsible que fos avui perquè aquests nanos venien de fer-ne deu al camp del Sant Ignasi.

I això que la cosa ha començat bé, perquè al primer córner que hem tirat s'ha produït un embolic dins l'àrea i el Max que passava per allà ha aprofitat per obrir el marcador. Qui pica primer pica dos cops? No sempre és així, i de fet ja hem vist que malgrat el marcador aquella gent sabien el que feien. Ben ordenats com equip, i amb un "9" que apunta cap a Messi.

I com era de témer, el bon joc ha tingut premi, perquè abans d'acabar el segon quart hem vist com ens en clavaven tres. La imatge dels deu gols del Sant Ignasi començava a planar com una amenaça, però llavors el Roy s'ha tret un golàs de la màniga amb un xut de lluny. Un gol importantissim que ens ficava en el partit abans de la mitja part.

No sabem què els hi ha dit el Marcos en el descans, però el tercer quart ha començat amb un altre aire. Apretàvem més, començàvem a combinar... i fruit d'això ha arribat l'empat a tres gràcies a un xut del Javi que ha tocat en un contrari despistant el porter. Aquí el partit s'ha animat i tots dos equips buscaven desfer la igualada. Malauradament han estat ells qui han marcat poc abans d'acabar-se el tercer quart, però encara hi hagut temps perquè el Javi tornés a empatar després d'una excel·lent paret amb l'Espa.

El darrer quart havia de ser el decisiu, i en aquest moment els equips estaven igualats... i cansats! La moneda podia caure a qualsevol dels dos costats però aquest cop ha caigut pel seu. Primer el petit "Messi" ens ha fet el cinquè amb una gran jugada personal, i després ens hem fet el sisè en pròpia en una jugada de mala sort.

En fi, no passa res. L'Hospitalense pagarà els plats trencats!

Això pinta bé

La Salle Bonanova "A" 5 - 0 Catalònia

Si, ja sé que han estat 7 golets, però com que a la federació només surt fins a 5 de diferència crec que podem fer el mateix, i així quan ens toqui a nosaltres el rebre també quedarà més amortiguat, no us sembla?

Perquè segur que no sempre serà festa, de fet ho espero perquè ens vàrem apuntar a federats per tenir un nivell competitiu i només faltaria que fos més fàcil que l'any passat. És clar que aquest any tenim un equipàs, tant a nivell individual com amb el joc d'equip... Vaja, com diria l'Iniesta "me estoy dejando llevar por la euforia". Toquem de peus a terra i anem a la crònica.

Primer partit de federats. Nervis? Por de no estar a l'alçada? Diumenge passat vàrem guanyar molt fàcil, però avui ja anava en sèrio. I de fet al primer quart semblava que no seria gens fàcil. Atacàvem més nosaltres, però el Catalònia s'ha defensat amb ordre i ha mantingut la porteria a zero. A sobre hem començat la segona amb un parell d'ensurts. Primer era un davanter visitant que es plantava tot sol davant del porter, però el Jordi Balsells ha estat immens aguantant-lo (segur que no vols ser porter fixe?). I al segon ensurt si que han marcat, però per sort era fora de joc. Començàvem a pensar que pagaríem la novatada, i que malgrat jugar millor no aconseguiríem endur-nos el partit.

Però llavors l'Alejandro ha dit que prou, i en cinc minuts ha fet dos gols i una centrada perfecta perquè el Javi fes el tercer arribant des de darrera. Ens havíem tret la son de les orelles! Amb això hem arribat al descans, providencial perquè els nens s'amaguessin una mica a l'ombra (més llestos que els pares, que ens hem quedat a la "grada" com si fos cert el pronòstic de mal temps).

Al tercer quart, ja més asserenats pel resultat, hem gaudit del bon joc de l'equip. Tiqui-taca del bo, i l'Espa ha fet el quart amb una vaselina de mestre. Aquí el Catalònia ha abaixat els braços, i en el darrer quart ha vist com n'hi queien tres més. Primer l'Alejandro completava el seu "hat-trick" amb un bon contracop, després el Javi enviava un canyardo impressionant per tota l'esquadra, i per últim el Pol ha marcat de falta (premi just pel seu excel·lent partit).

Això comença bé. Hem començat el pont amb una mica de retard però segur que amb el sabor de la victòria el gaudirem més!!!