La Salle Bonanova 4 - 3 Parc U.D.
Aquesta vegada, i això és noticia, hem començat super-endollats i al primer atac el Javi ha aprofitat una gran combinació amb el Roy i l’Alejandro per marcar el primer. La cosa començava bé, i a més hem seguit jugant molt bé tot el primer quart. Només ens ha faltat rematar.
I això es paga, perquè al segon quart ells han sortit més forts i ens han començat a posar problemes. De totes formes una defensa sòlida ben manada pel Xavi Aparcio ens ha permès mantenir l’avantatge mínim.
Però al principi del tercer quart ha arribat l’empat en una pilota bombejada on ni el Sergi ni el Xavi han aconseguit treure la pilota i li ha quedat a plaer al davanter visitant. Curiosament aquest gol ens ha servit per reaccionar i tornar a agafar les regnes del partit. Al cap de poc el Javi ha controlat la pilota al mig del camp i l’ha passat a l’Alejandro, que ha posat la directa i s’ha plantat sol davant del porter per marcar el 2 a 1. Lluny de relaxar-nos, hem seguit apretant i en un altre control al mig del camp el Javi se n’ha anat directe cap a la porteria, driblant a tothom que es posava al mig, i quan estava prop de l’àrea ha etzibat un xut col·locat que ha suposat el tercer. Així hem anat al darrer descans pensant que estava tot decidit, tant pel marcador com pel joc.
Però al darrer quart hem tornat a sortir un pèl relaxats, i en un dels primers atacs s’ha produït un embolic dins la nostra àrea i la pilota ha anat a parar als peus del petit “10” que només ha hagut d’empènyer-la al fons de la xarxa. Ai, ai, ai! Encara que fóssim superiors un gol és molt poc... i efectivament en una falta llunyana el Xavi ha tingut la primera badada i ens han empatat. Molt bon gest dels seus companys animant-lo.
Tornava a començar el partit, i només teníem mig quart per davant. Ens han entrat les presses, i encara que apretàvem ens perdia la impaciència i no aconseguíem crear veritable perill... Fins que ha arribat la genialitat de “Villa maravilla”: ha agafat una pilota al cercle central, i veient que a la banda esquerra no hi havia defensa s’ha fet un auto-pase que li ha permès plantar-se sol davant del porter i creuar la pilota per fer el gol de la victòria. Hem saltat tots (menys el públic rival que s’ho mirava des de dalt). La resta del partit no hem passat veritable perill, però com que estàvem escarmentats hem acabat demanant el final, i hem respirat alleujats quan hem sentit els tres xiulets de l’àrbitre.
Bé, dissabte contra el poderós Martinenc que ha guanyat tots els partits. Preparem-nos…
...tot i que podríem donar la campanada…
...tot i que realment és difícil…
...tot i que estem millorant…
...tot i que aquesta gent fa molts gols…
...tot i que ja tenim porter fix…
...tot i que… Fins dissabte!
Benvolgut Marcel:
ResponEliminaCom deia el clàssic: im-pressionant prosa esportiva. Ja no queden narradors com tú amb nervi i coneixement.
Gràcies Alejandro. La veritat és que m'ho passo bomba fent les cròniques. Es veu que he descobert una vocació tardana.
ResponElimina