Nois, no hi ha
manera. Ni amb el super-entrenament de Nadal no hem aconseguit trencar la mala
ratxa. Avui hem anat de més a menys: un primer quart prometedor, el segon i tercer
fluixets... i el darrer desastrós.
Efectivament, hem
començat molt bé: amb les línies juntes i pressionant a dalt, en bona part gràcies
al motoret de l’Espa. Fruit d’aquest bon joc no hem passat angúnies en defensa,
i en canvi hem arribat amb claredat en vàries ocasions que no s’han traduït en
gol per culpa de la inspiració del seu porter que sempre arribava una dècima
abans que el nostre davanter.
En canvi al segon
quart hem perdut gas. Tampoc és que ells apretessin molt, però la veritat és
que nosaltres hem deixat de tenir ocasions i, com tantes altres vegades, això
ha estat el preludi del gol contrari que ha arribat en un contraatac a finals
del segon quart. Sort que al darrer minut ha aparegut el Villa, l’home dels
gols importants, i ha empatat gràcies a un xut llunyà (amb un pèl de sort
perquè la pilota ha rebotat en un rival despistant el porter).
Al tercer quart
no ha millorat la cosa. Forces igualades, tímids atacs pels dos costats i com
sempre ha arribat la fatídica falta a mitja distància que el llançador rival ha
convertit ajustant-la al pal. I encara ens n’han assenyalat una altra, però
aquest cop hem evitat el gol avançant descaradament la barrera.
Total, que hem
començat el darrer quart per darrera del marcador, però amb la sensació que si
ens hi tornàvem a ficar podíem remuntar. Però no ha estat així. Només començar
ens han clavat el tercer en una centrada xut que posava el partit molt costa
amunt. Cal dir que no ens hem enfonsat i, encara que no juguéssim gaire bé,
almenys hi anàvem, i així ha arribat una gran jugada del Javi que ha travessat
mig camp driblant tots els defenses que se li han posat davant i ha acabat
afusellant el 3-2. Semblava que hi havia temps, i hem augmentat la pressió,
però ve’t aquí que en un contraatac ens han fet el quart. Aquest si que ha fet
mal, i ja no hem trobat la convicció necessària per tornar a somniar en la
remuntada. Per acabar-ho d’adobar, al darrer minut ens ha caigut el cinquè en
un nou contraatac. La veritat és que un 5-2 sembla excessiu pels mèrits dels dos
equips, però tampoc no podem dir que ens mereixéssim guanyar, i això és el que
deixa mal regust.
Al final del
partit el Marcos estava tant desolat com nosaltres, i ha dit que havíem fallat en
molts aspectes que semblaven assumits. Doncs tocarà treballar per veure si els
recuperem. Dijous ve la totpoderosa Vila Olímpica a estrenar el nou patatal. A
veure si donem la campanada.
A tot això, l’únic
que ha marxat content és l’afortunat que tenia el número 427 de la rifa
del pernil. No és ningú de vosaltres? Si que és estrany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada