Parricidi

Pares  4  -  4  (+1) Fills

No, no m’he descomptat. El partit era de 6 a 7, i a les 7 el resultat ha estat aquest. És cert que després hem seguit jugant i els nens han marcat el cinquè, però ha estat un gest generós dels pares per aixecar la moral de l’equip: en vista que els darrers partits havíem arribat a 4-4 i acabàvem perdent, hem decidit que avui fos a l’inrevés per veure si canviem la tendència de cara a l’any vinent.

Bé, deixant les excuses a banda, avui hem pogut comprovar que els toros són molt més fàcils des de la barrera que quan has de baixar a la plaça per torejar. I això que hem començat guanyant els pares quan al minut 16 (estadística aportada per la cronista especial) el Vicente ha robat una pilota en atac i l’ha passat a l’espai buit perquè el Marcel es quedés sol i obrís el marcador. Aquest avantatge s’ha mantingut una bona estona gràcies a que l’Espa pare aturava sense pietat els xuts del seu fill.

Però al minut 25, l’Espa (fill) ha lluitat una pilota a la banda i ha centrat quan no s’ho esperava ningú... tret del Javi que s’ha col·locat al lloc precís per empatar el partit. Però el Javi (pare) s’ha picat i al cap d’un minut ha marcat el segon dels pares després d’un bon regat al Max. I llavors és el Max qui s’ha picat, i al minut 38 ha empalmat un bon xut des de fora l’àrea que tornava a empatar el partit.

Quedaven vint minuts i la cosa prometia estar igualada. S’han succeït ocasions pels dos costats, i finalment s’han avançat els nens gràcies a un bon xut llunyà del Sergi que l’Alejandro (pare) no ha pogut aturar.

L’avantatge dels nens podia semblar decisiva ara que les forces començaven a flaquejar, però a falta de 5 minuts ha entrat el Jordi fresc i ha desenterrat la destral de guerra dient “Pares, espavilem-nos que queden cinc minuts!”. Efectivament, en aquest moment els pares hem tret forces de flaquesa i hem començat a assetjar la porteria del Xavi, que per cert, considero que ha estat el millor del partit.

Fruit d’aquest atac ha arribat el gol del Jordi al minut 59, i tot seguit el del Berto pare per tota l’esquadra. Les coses tornaven al seu lloc... o no, perquè encara hi ha hagut temps perquè el Villa batés al Balsells (pare) amb un xut llunyà.

I aquí s’acaba la crònica oficial, tot i que males llengües diuen que encara han seguit jugant una estona més (bé, els nens jugant i els pares arrossegant-se), i hem hagut d'arribar al minut 13 de descompte (un càstig irreverent pels pobres pares), fins que l’Espa (fill) ha marcat el cinquè i ens han deixat anar a les dutxes.

En fi, un partit memorable, amb alguns duels familiars que han tret xispes: els gols per partida doble de les famílies Español, Fernàndez i Ubach; la pressió del Pol al seu pare; el duel de centrals a la família Balsells; la pilotada del Berto a l’esquena del seu pare; els catenaccios dels dos representants de la Roma; i la família Rodríguez, l’única que ha aportat tres representants al matx.

Per últim agrair la col·laboració especial d’algunes espectadores poc habituals que van animar el partit (això si, decantades descaradament cap a un bàndol). Destacar les notes “tècniques” de la Maite, el reportatge fotogràfic de la Marga i la retransmissió en directe de la Carla.