No, no és que m’agradi
jugar a futbol i perdre. Si es guanya millor, però el que compta és veure que l’equip
dóna el millor de si mateix, i avui ho hem fet. Bé, potser caldria descomptar
una estoneta del tercer quart però pensem que davant teníem a un equip que
havia guanyat tots els partits per un mínim de quatre gols. Doncs a nosaltres
ens ha guanyat d’un i ha acabat demanant el final.
Hem començat
perdent, quan ens han robat una pilota en defensa i han afusellat el Xavi. Però
hem empatat gràcies a un xut del Guille que el Javi ha rematat de cap. Molt bon
primer quart, en què hem sortit sense complexes i disposats a plantar cara.
Al segon quart
hem mantingut el bon nivell i fins i tot ens hem avançat en el marcador quan el
Pol ha llançat un córner, li ha tornat la pilota i ha tornat a centrar de cap
perquè el Max empalmés una bona volea a la xarxa. Estàvem guanyant a la
totpoderosa Vila Olímpica! Per desgràcia, abans d’acabar el segon quart ha aparegut
el seu habilidós esquerrà que després d’una bona jugada personal ha enviat la
pilota per tota l’esquadra. Tot i això hem seguit a bon nivell i ha anat d’un
pèl que no ens tornem a avançar en una gran jugada del Pol que ha arribat fins
a la cuina, ha fet la centrada de la mort i l‘Alejandro ha rematat amb bona
col·locació però al pal.
Però al tercer
quart la Vila Olímpica ha demostrat per què han guanyat tots els partits. Han sortit
a decidir el partit i ho han fet. Primer han robat una pilota en atac i després
d’una bonica passada per sobre el defensa han marcat el tercer. Després han
seguit atacant i arribant amb claredat. Amb el Pol a la banqueta havíem perdut
control i aguantàvem el 3-2 gràcies a un inspirat Xavi, però al final ha
arribat el quart, altra vegada per culpa d’una pilota perduda en defensa. S’han
de treballar aquestes errades, però ja està bé que ens acostumem a sortir
controlant. Així devien començar el Xavi i l’Iniesta!
Però faltava un
quart, i ens quedava per jugar la “carta patatal”. Efectivament en aquest quart
s’han tornat a igualar les forces. L’equip i el públic ens hem animat mútuament
(potser per combatre el fred), i a base d’empenta hem escurçat distàncies en
una centrada del Pol que el Javi, arribant com una bala, ha empalmat de volea a
la xarxa. Quedaven alguns minuts per somniar, i ens hi hem abocat de ferm. Hem
disposat d’algun xut amb cert perill però els minuts han passat molt ràpid i el xiulet
final de l’àrbitre ens ha tornat a la realitat.
En fi, millora
clara respecte els darrers partits. Potser el fet de jugar contra els líders ens
ha donat motivació extra. De fet en tots els partits sortim a tope, però avui a
més semblava que hi havia més implicació col·lectiva. A veure si seguim millorant,
que dissabte ja toca guanyar!
¡Un partidazo, campeones!
ResponElimina