Quina pallissa! Ja ens esperàvem un partit difícil però la veritat és que tretze gols no entraven ni en les previsions més pessimistes. Les causes? Podem parlar de les baixes, les mides del camp, les “pájares” que ens agafen de tant en tant... Sobretot jo em quedaria amb que el camp se’ns ha quedat petit. Ens hem fet un fart de córrer, segurament més que no pas ells, i en canvi sempre semblava que ells juguessin amb un de més.
Que avui no seria
el nostra dia s’ha vist des del primer minut. A la primera pilota en defensa
ens hem fet un embolic i ells ho han aprofitat per robar-nos la bola i fer una
centrada molt perillosa que ha tocat en el Javi i s’ha colat. D’això se’n diu
començar el partit amb el resultat en contra. I sense temps per assentar-nos al
camp, ha arribat el segon en un contraatac molt ben portat, una jugada que es
repetiria un munt de vegades al llarg del partit. No obstant, l’Espa ens ha
donat un motiu d’esperança quan en una gran jugada personal s’ha desfet
tots els defenses i ha creuat la pilota al fons de la xarxa. Fins i tot hem pensat que amb tant
de camp per córrer podria posar-se les botes. Però ha estat un miratge. Enlloc
de tornar a entrar en el partit, han estat ells qui en una jugada sense aparent
perill han aprofitat un rebot i l’han clavat a la xarxa. Aquest gol ens ha fet
mal i la resta del quart hem estat espessos, cosa que han aprofitat per fer-nos
dos gols més. Sense fer gran cosa, havien sentenciat pràcticament el partit.
El segon quart
hem arrencat millor. Més assentats al mig camp, hem començat a trenar jugades i
crear perill. També pressionàvem més, i fruit d’això el Villa ha robat una
pilota i s'ha inventat una gran jugada personal que ha rematat amb el seu
habitual encert. El gol ens ha animat encara més i hem seguit atacant. Alguns
il·lusos fèiem càbales de que si fèiem el tercer abans d’arribar al descans
encara teníem molt de temps per capgirar el marcador. Però a vegades el futbol
és cruel. En la seva primera arribada, això si perillosíssima, hem hagut de
forçar un córner, i l’han centrat al primer pal on un davanter l’ha rematat amb
molt encert al primer toc. Novament, aquest gol ha estat el preludi d’una “pájara”
immensa i abans d’arribar al descans ens han caigut tres gols més.
Arribàvem al
descans amb un 9-2 humiliant, i fins i tot els més optimistes ens conformàvem
amb maquillar una mica el resultat. Però ni això ha estat possible. I això que
al tercer quart tampoc no hem començat malament, i fins i tot hem trenat una
bonica jugada d’atac, amb paret entre l’Espa i el Javi que aquest ha enviat a
la xarxa. Però la resta del quart no hem estat tant fins, i ells han llançat un
parell de contraatacs endimoniats que han rematat amb molta tècnica. S’ha de
reconèixer que la tocaven molt bé.
Amb tot decidit, al
darrer quart s’ha jugat sense pressió i amb la mateixa història de sempre: joc
igualat però molta més efectivitat local que s’ha traduït en dos gols més que establien el 13-3 definitiu.
En fi, com diu el Javi, a prendre nota de la derrota i veure què hem fet malament perquè no ens torni a passar. La veritat és que no hem controlat malament, però al darrer tram picàvem
pedra per culpa de les seves ajudes defensives. En canvi ells en tenien prou amb tres
o quatre passades per plantar-se a davant i rematar amb gran encert. Sense
dubte, estem més igualats del que reflecteix el marcador, però ells tenen molt
més treballat el joc en camp gran.
I el dia
vinent... el famós Can Buxeres. Caldrà cercar doble revenja: pel partit d’avui
i pel partit d’anada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada