Avui hem sortit ben escaldats, i no només pel sol de justícia que queia per Horta! I és que hem tingut davant un gran equip, probablement el millor amb qui ens hem enfrontat. Ben organitzats com equip, i amb tres cracks que marcaven la diferència a nivell individual: la tècnica de la Berta, la velocitat del numero 7 i, sobretot, l’imparable número 8.
És impossible
guanyar un equip així? De cap manera, i sinó que li preguntin al Sporting, però
s’ha de donar una combinació de lluita, estratègia, sort i, sobretot, tenir zero
errors. I la veritat és que ho hem aconseguit durant tot el partit excepte deu
minuts: els que ha aprofitat el Tecnofutbol per clavar-nos els cinc gols que
han marcat la diferència final.
I això que la
cosa ha començat bé, quan un Sergi en ratxa ha enviat a la xarxa una vaselina
marca de la casa. Però el Tecnofutbol ha seguit jugant bé fins que en una gran
jugada individual per la banda el número 7 ha enviat un xut imparable a la
xarxa. Poc després han arribat altre cop a porta però un paradón del Xavi ha evitat
el gol. Així acabava el primer assalt, i el miracle seguia sent possible.
Al segon quart s’ha
repetit la història. Nova vaselina a la xarxa, aquest cop en un toc mestre del
Pol, i després a aguantar la pressió del Tecnofutbol. El Marcos havia ordenat
el pla “B”, és a dir la nova defensa en dues línies de 3. La veritat és que ha
funcionat a la perfecció, a excepció d’algun ensurt quan el número 8 es colava
entre línies, però per ser la primera vegada que la utilitzàvem es pot
considerar un èxit, almenys en defensa. I així hem estat a punt d’arribar al
descans amb avantatge, però en el darrer segon ens han empatat en un xut llunyà
aturable. Una llàstima.
Però al tercer
quart el número 8 s’ha col·locat en la posició que ha demostrat ser més
mortífera: de central! Una vegada més s’ha demostrat que el millor atac és una
bona defensa perquè des d’allà ha tallat tots els nostres intents atacants, ha
organitzat les contres, i fins i tot s’ha sumat a l’atac i ha marcat. I això
que els primers minuts hem seguit aguantant bé, però han obert la llauna en un
altre xut llunyà on el Xavi hauria pogut fer més. A partir d’aquí ens hem
ensorrat com un castell de cartes i ens han caigut quatre gols més, fruit en
part de la nostra “pájara”, però també del bon joc local.
Aquest cop la
remuntada hauria estat un miracle, però no es pot dir que no ho hàgim intentat.
Al darrer quart hem tret l’orgull i hem començat reduint distàncies en una bona jugada personal del
Sergi acabada en un xut que el porter només ha pogut rebutjar, i el Villa ha fet el seu golet. Per un moment hem vist un raig d’esperança.
El Marcos ha preguntat “¿Cómo vamos, 7-3?” i ha muntat una disposició més
ofensiva. I la veritat és que la resta del quart no hem estat inferiors, però
tampoc tant superiors com per fer quatre gols. Al contrari, en un contraatac
molt ben portat són ells qui han marcat el gol que tancava el marcador.
En fi, derrota abultada, però amb millors sensacions que en altres ocasions. Estem jugant bé i el resultat d’avui entrava dins de les possibilitats. A refer-nos i a fer-li pagar els plats trencats al Barcino!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada