Un contra un: Xavi vs Xavi

Xavi: la superació

En un gest de gran generositat, el Xavi es va oferir o cobrir la vacant en la plaça de porter. Naturalment, al prinicipi li va costar adaptar-se, però el progrés ha estat espectacular i això ha contribuït sens dubte a la millora de resultats que ha tingut l’equip en aquesta segona volta.
Estem acostumats a veure’l amb els pantalons llargs i el xandall que sembla que li porten sort, però no sabem si a sota hi porta la samarreta del barça del seu pare. En qualsevol cas, que no s’ho canviï perquè l’any vinent seguirem necessitant sort. I quan es deixi els guants tornem-els-hi aviat que sinó acabarà amb una bona col·lecció.

Un contra un: Àlex vs Carles

Villa: l'home dels gols importants

Quants punts hem guanyat gràcies als seus gols en el moment oportú: al darrer minut amb el Parc U.D., l’empat amb el Martinenc, la mitgeta del Cinc Copes, el famós repóker del Sant Ignasi i… si, també l’empat en el pares contra fills de Nadal. Va començar la lliga jugant més endarrerit, a vegades fins i tot de lateral, i això fa encara més meritoris els 21 gols que ha marcat aquesta temporada.
No sabem si l’habilitat golejadora li ve de l’entrenament a la Play, dels bocates de frankfurt, o de mirar amb el seu pare els partits del Barça… encara que alguns siguin de waterpolo.

Se'ns escapa la UEFA

La Salle  2  -  8  Penya Anguera

Tants partits conservant la sisena plaça, i al final ens l’hem deixat escapar en un darrer dia desastrós. Mai no havíem perdut a casa per més d’un gol i avui ens n’han tret mitja dotzena... i gràcies, perquè a sobre han desaprofitat algunes ocasions claríssimes.

En els prolegómens ja s’ha vist que aquells jugadors no eren els que han quedat al final de la taula, i en el partit ha quedat clar que hi havia tres elements afegits, suficients per convertir un equip fluixet en un autèntic vendaval: l’immens porter, el veloç número 6 i, sobretot, l’imparable número 11 que ha marcat 7 dels 8 gols del seu equip.

I això que hem començat guanyant. L’alejandro, que ha sortit molt endollat, pressionava tant la sortida de la pilota que el defensa ha cregut necessari passar-la al porter. Però el propi Alejandro, llegint les seves intencions, ha interceptat la passada i ha enviat la pilota a la xarxa. Començava bé la cosa, i poc ens podíem pensar que acabaria tant malament. I és que el partit estava igualat... si no fos perquè cada cop que l’agafava el número 11 rondava el perill. I finalment ha aconseguit fer-nos mal. El primer després de controlar una passada del porter, girar-se i anar-se’n amb aparent facilitat cap a la porteria, i el segon gol rematant una centrada. Arribàvem al primer descans amb el partit obert però amb la mateixa sensació que deuen tenir els rivals del Barça quan veuen que el Messi està endollat.

Efectivament, només començar el segon quart una nova jugada personal li ha permès marcar el tercer. La resta del quart també hem estat més a prop d’encaixar-ne un altre que de reduir distàncies, i al darrer minut han interceptat una pilota llarga de porteria i li han passat al seu crack perquè fes la resta.

Ja hem demostrat algun cop que un quatre a un al descans no és insalvable, però avui teníem la pólvora mullada i no hem estat capaços de generar ocasions, si descomptem un pal del Roy. En canvi ells han arribat vàries vegades amb perill i, altre cop al darrer minut, han fet el cinquè que deixava el partit molt costa amunt.

Tot i així, al darrer quart hem seguit posant-hi ganes i si no fos pel que deia el marcador fins i tot es podria parlar d’un partit igualat. Però novament l’han desequilibrat ells gràcies a un contraatac on el número 11 s’ha desfet una vegada més de tots els que se li posaven davant. La veritat és que davant d’aquesta capacitat per desbordar la defensa es fa difícil de trobar un antídot, però segur que si hi tornéssim a jugar ens enginyaríem alguna solució. El que si que hem fet és atacar una mica més, i fruit d’això ha arribat una falta perillosa que el Javi ha convertit en gol amb un xut duríssim i col·locat. Al cap de poc, l’Espa s'ha oblidat que el porter li treia dos pams, li ha plantat cara en una pilota dividida... i en el cos a cos ha tret un penal. Llàstima que el porter ha aturat el xut del Javi, impedint així que ens poséssim 3 a 6 i creéssim l’ambient de remuntada que ens ha fet famosos. Al contrari, en un nou contraatac el número 11 ha enviat una nova vaselina a la xarxa. Després d’això l’entrenador ha decidit substituir els reforços pels “titulars”, que encara han tingut temps de demostrar que ells també la tocaven i fer-nos el vuitè.

Final decebedor per una lliga fantàstica on hem fet coses bones i dolentes, hem guanyat i hem perdut, hem lluitat, hem après i, sobretot, ens hem divertit. No sabem si l’any vinent guanyarem més o menys, però el que és segur és que si mantenim aquesta il·liusió ens ho seguirem passant de conya. De moment, però, tenim per davant uns quants dissabtes sense matinar!

Un contra un: Àlex vs Ferran

Àlex: la perseverança

Aquest any li ha tocat jugar de central. Una plaça de molta reponsabilitat on és més difícil desplegar el seu joc creatiu. Al principi li va costar, però gràcies a la perseverança ha acabat essent un central amb plenes garanties. Es veu que els "ojeadores" de la Cerdanya Cup estan ansiosos per veure jugar un tal TR12.

Un ros i l’altre bru, no ens podíem pensar que pare i fill fossin tant semblants. Les mateixes respostes, igual de “cabezotas”… i igual de simpàtics. Això si, ens han quedat a deure un acudit.

 La setmana vinent: famílies Aparicio i Villabona 

Més a prop del sisè lloc

Cinc Copes  4  -  4  La Salle

El partit havia aixecat força expectatives, i no ha defraudat. Hi ha hagut.gols bonics, dos pals, joc irregular, una part per cada equip, els tìpics minuts de desencert i, una vegada més, remuntada. Darrerament estàvem jugant molt bé el primer quart però avui hem tingut un Inici desastrós. Sort que hem anat de menys a més, gràcies sense dubte a la bona gestiò del Marcos a la mitja part.

Efectivament al primer quart hem caigut al parany d’entrar en el seu joc directe, amb pilotes llargues des de la defensa buscant el davanter. I aquí ells són superiors per corpulència i perquè probablement és el que han fet tota la lliga. Quan un equip està més còmode acostuma a guanyar, i efectivament han marcat primer en un auto-gol del Sergi quan intentava treure una centrada perillosa. Sort que hem pogut empatar en una de les poques combinacions d’aquest quart, això si magnífica i amb participació de gairebé tot l’equip: el Guille canvia de banda pel Sergi, aquest en profunditat pel Rodri, que l’endarrereix suau pel Pol, i aquest a l’espai buit per la incorporació del Javi que empalma de primeres. Un gol de tiralínies, probablement dels millors de la lliga. Malauradament el gol no ens ha animat a millorar el joc i això ha fet que es tornessin a avançar en un córner on un davanter rematat de cap sense oposició. El Xavi l’ha pogut rebutjar però la pilota ha quedat morta a peus d’un davanter que només l’ha hagut d’empènyer. En ple desencert, al cap de poc hem rebutjat malament una pilota en defensa i s’ha quedat a peus d’un davanter que l’ha clavat des de mitja distància. A sobre el Rodri, que venia tocat, ha confirmat la seva lesió i no ha pogut continuar jugant.

I per acabar-ho d’adobar, hem començat el segon quart encaixant el quart gol en un bon xut creuat del davanter rival. El desavantatge era important i exigia reacció, però aquesta reacció no s’ha produït en aquest quart. La pilota anava d’un porter a l’altre i els minuts corrien molt ràpid en contra nostra. Hem tingut alguna ocasió aïllada però més per la qualitat individual que pel joc d’equip. Sort n'hem tingut de l'estratègia, que ha vingut en la nostra ajuda en un dels moments més importants del campionat. Poc abans d'acabar el quart arribava un córner per la banda dreta. Aquesta vegada la mitgeta ens ha sortit brodada i el Villa l'ha empalmat neta a la xarxa.

Arribàvem al descans amb un resultat que ens feia perdre la sisena plaça, i amb un joc que no permetia dir que això fos injust. Per sort el descans ens ha servit per aclarir idees i hem començat a jugar. Sortíem de darrera, combinàvem pel mig camp i arribàvem per les bandes amb el Roy i el Javi. Després de vàries ocasions que no han entrat per mala sort, ha arribat una excel·lent centrada del Roy i un no menys excel·lent remat del Javi que s’ha colat pel petit resquici que deixava el porter en el pal curt. Encara hem tingut alguna ocasió per empatar abans d’acabar el quart, però no ha estat així. De totes maneres, la millora en el joc semblava prometre’ns mínim l’empat.

Efectivament al darrer quart ha seguit la tònica positiva, i ha arribat l’empat en una bona combinació entre el Pol i el Javi que aquest ha enviat a la xarxa completant el seu hat-trick. Poc es podia pensar que mentre ell es dedicava a marcar gols algú s’estava menjant el seu rossbeef! Quedava partit i la lògica futbolística deia que si algú s’havia d’endur el partit érem nosaltres, però els minuts han passat molt ràpid i no hem pogut desfer l’empat.

Un altre partit emocionant, aquest cop amb l’alicient de la lluita per la sisena plaça, que ens podem assegurar guanyant dissabte al Penya Anguera. A veure si arrodonim la temporada amb un bon partit.

Ens han faltat cinc minuts

La Salle  4  -  5  Sarrià

Han faltat minuts o n’han sobrat, segons com es miri. O cinc més al final per completar la remuntada o cinc menys al tercer quart per estalviar-nos la "pàjara" monumental que ens ha agafat una vegada més. No és un partit per estar descontents, perquè ens hem tornat a fer forts al patatal i un altre dels millors equips de la lliga – que s’hi jugava molt - ha acabat demanant l’hora.

I això que el partit ha començat bé. Bon primer quart en què no hem passat angúnies derfensives i a sobre hem tingut l’encert d’avançar-nos al marcador en una bona jugada personal de l’Espa que ha regatejat dos defensors abans d’afusellar el porter.

Al segon quart tampoc no hem estat inferiors. Fins i tot arribàvem més que no pas ells. Però hem pagat aquesta ambició ofensiva quan al pujar a rematar un córner hem descuidat la defensa i en un ràpid contraatac ens han empatat. Una llàstima perquè si haguéssim arribat amb avantatge al descans no sabem què hauria passat.

S’ha de dir que al tercer quart hem perdut una mica de gas. Només hem arribat amb perill una vegada, just al principi, en una jugada de l’Espa que ho ha fet tot bé menys el remat final quan ja havia superat la defensa. A partir d’aquí hem fet un pas enrera i ells han començat a tenir presència a l’àrea. Això ha estat el preludi de la devacle, unit a certa mala sort en els primers gols. El segon ha arribat en un córner mal llençat, però que després d’un rebot tonto ha quedat a peus d’un davanter rival. I el tercer gol era un intent de centrada que s’ha passat de llarg... tant que ha arribat al travesser i després de rebotar-hi s’ha colat per sorpresa del propi autor. En ple desajust ens han fet el quart, aquest cop si en una bona centrada que el davanter centre ha rematat de manera implacable fora de l’abast del Xavi.

No podia ser. Al patatal no havíem perdut mai de mès d’un gol i avui no podia ser l’excepció. Hem sortit al darrer quart pensant que la remuntada era possible. I de fet hem marcat els tres gols que calien, però per desgràcia n’hem encaixat un, just al començament del quart, en un bon xut llunyà del perillós numero 8. Però a partir d’aquí el partit ha estat un monòleg atacant per part nostra. El segon gol ha arribat després d’un xut al pal del Pol, que l’Alejandro molt atent ha empès a la xarxa. Poc després el mateix Pol llançava un córner al cap del Berto que ha rematat tal com s’ha de fer: de dalt a baix i enganxada al pal... tant enganxada que ha rebotat i s’ha passejat per la línia fins a rebassar-la per milímetres. Dedicat al Vicente que acabava d’arribar per fer de revulsiu des de la grada. El miracle començava a ser possible i, en plena voràgine atacant, el Sergi s’ha colat a l’àrea on ha caigut a causa d’un lleu contacte del defensa. Potser hi ha posat més pa que formatge, però el contacte hi era i per tant el penal sembla ben assenyalat. L’imponent porter semblava ocupar tota la porteria, però el Pol ha tirat el penal amb tota la ràbia i l’ha batut. Quedaven un parell de minuts, on hem apretat de valent, amb més ganes que encert, i amb tot l’alè del públic i la banqueta. Hi havia tants nervis que en un moment donat la pilota ha sortit per la banda i n’hem tornat tres al terreny de joc. Fins i tot l’àrbitre devia estar passant-s’ho bé perquè ha allargat algun minutet, però ha estat inútil.

Derrota per la mínima però amb bones sensacions. Si no hagués estat per... però no cal buscar excuses, i a fi de comptes no era un partit trascendent. En el costat positiu, al darrer quart hem deixat palès una vegada més l’esperit inconformista, i entre els temes a millorar caldria preguntar-nos per què de tant en tant sembla que se’ns facin goteres i encaixem més gols en cinc minuts que en la resta del partit.

Al final, nou récord mundial de temps a la dutxa, que sembla que s’ha convertit en un aquari. Què hauria passat si arribem a guanyar? Potser és que s’estaven entrenant pels aspersors del camp del Cinc Copes que visitem dissabte. Per cert, esperem que aquí si que puguem banyar-nos celebrant una victòria que gairebé ens donaria la sisena plaça.

Un contra un: Alejandro vs Alejandro

Alejandro: el rayo McQueen

És un ocell? No. És un avió? No. És l’Alejandro perseguint una pilota avançada per convertir-la en gol. Quants porters han hagut de recollir la pilota de la xarxa sense saber ben bé com hi havia arribat.

Pensàvem que el secret de la seva velocitat eren els termos de cacaolat que li porta el seu avi, però avui hem sabut que els cigrons també hi juguen el seu paper. Això si, potser en va fer un gra massa quan va decidir anar-se’n nedant a Amèrica.

 La setmana vinent: família Trias 

Un contra quatre: Carlos & brothers vs José

Carlos: el triomf de la tècnica

Diuen que el Barça juga bé quan el Xavi entra en joc, i el mateix es pot dir del nostre equip amb el Roy. Bé, en honor als 5 entrevistats canviarem la comparació pel Xabi Alonso amb el Madrid.

Que el Carlos és molt responsable ja es nota per la concentració i ganes que posa en els partits, però ens hem quedat sense saber el seu defecte. Serà que no en té cap? Segur que si però només els mostra a casa perquè el seu pare es cansi i no pugui cridar des de la grada.

Ens treiem l'espina

La Salle  6  -  5  Arrabal Calaf

Ara feia dies que no patíem tant. Després del sever correctiu de dissabte passat, avui tocava reaccionar. I efectivament ens hem endut una victoria treballada i difícil, desmostrant molta enteresa psicológica davant d’un rival que ja ens havia amargat el partit d’anada i que avui ha demostrat tenir més força del que indica la classificació o del que podría fer sospitar la menuda estatura dels seus jugadors. Fins a quatre vegades hem hagut de desfer la igualada per poder sumar els quatre punts.

Potser per influència de les reflexions del nostre ideòleg Jordi Espa, hem començat el partit jugant més la pilota des de darrera. Possiblement el primer quart ha estat el millor des d’un punt de vista tècnic, i a més ha estat efectiu. El primer gol ha arribat en una escapada del Pol per la banda. L’ha passat en horitzontal cap al Rodri, que l’ha prolongat pel Javi i aquest l’ha clavat per l’esquadra després d’una finta. Una obra d’art. En canvi el segon l’hem d’atribuir a la fortuna perquè ha vingut d’una pilota rebutjada pel Berto des de la defensa que ha arribat a la portería sense aparent perill, però que el porter rival no ha sabut aturar. Entremig hem tingut el primer ensurt del dia en una falta de l’Arrabal que ha tocat al travesser i ha botat vàries vegades rondant la línia i amb els davanters rivals intentant empènyer-la dintre. Des de la nostra posició no ho vèiem prou bé i ens hem temut el pitjor quan l’àrbitre ha xiulat, però per sort era una falta de l’atacant en la lluita.

Però al segon quart s’han girat les tornes, i entre que el rival ha apretat una mica més i que nosaltres hem perdut una mica de ritme, ens hem trobat amb dos gols en contra que igualaven el marcador. El primer ha vingut d’una jugada ràpida inciada pel porter rival. Després d’un rebot ha anat a parar a peus d’un davanter que l’ha xutat de volea sorprenent tothom, Xavi inclòs. El segon gol ha arribat en una pilota mal treta des de darrera que ha deixat un davanter sol. Per sort, l’empat no ens ha enfonsat sinó que ens ha fet treure un punt de ràbia. Així l’Espa ha lluitat per una bola que semblava perduda, se l’ha endut i en la lluita amb la defensa ha trobat una bona posició per empènyer-la a la xarxa. Arribàvem al descans amb un resultat apretat que tenia pinta de no ser definitiu ni de bon tros.

I això que el tercer quart ha començat bé. Bona combinació entre el Sergi i el Roy, aquest la penja per sobre la defensa pel Javi, que la toca de cap superant la sortida del porter. Per segon cop ens posàvem amb dos gols d’avantatge, però encara ens quedava molt per patir. Entre el número 5 al mig del camp, i el menut número 17 al davant, han començat a dur-nos de corcoll, i en dues jugades ben trenades han establert la igualada. Un altre moment psicològic que hem sabut resoldre bé perquè als pocs minuts el Javi feia una passada a l’espai buit per l’enèssima pujada a la banda del Sergi, i aquest ha optat per xutar enlloc de centrar. I li ha sortit bé.

Començàvem el darrer quart amb un nou avantatge, però gens tranquils. I efectivament ha arribat altre cop l’empat a peus del número 17. Aquest cop quedava poc temps per desfer la igualada. En un moment donat l’àrbitre ha fet senyal que quedaven set minuts, i com si fos indicatiu de que era l’hora fixada, el Javi ha fet la passada del darrer gol arrodonint una gran actuació (suposem que dedicada al seu pare que està "patint" pel desert). La passada ha arribat al límit de l’àrea. Des de la nostra posició hem vist perfectament l'arribada del Pol i el forat que hi havia a l'esquadra dreta, i hem intuït el que passaria. Efectivament, li pilota xutada pel Pol ha dibuixat una bonica rosca i s'ha colat pel forat. S’ha de dir que els minuts restants se’ns han fet etems. Naturalment ja no quedava res del “jogo bonito” amb què havíem intentat començar el partit i, és clar, sense la pilota es pateix més. Sort que hem estat ben ordenats en defensa, i malgrat algun ensurt hem aconseguit mantenir el resultat.

Bé, seguim com els pericos: lluitant per la sisena plaça a falta de dues jornades. Sort per tots dos! Tot apunta a que el matx de dissabte contra el Cinc Copes serà decisiu, però de moment dimecres tenim una primera cita on esperem posar-li les coses difícils a un dels equips punters del campionat.

Reflexions del Jordi Español

Donada l’oportunitat que em dona el “web-master” d’aquest blog, el Marcel Ubach; per cert, enhorabona per la iniciativa i moltes gràcies per la “currada” (ens has donat una eina molt entretinguda i amena per seguir la temporada!!), deixeu-me posar dues línies del que m’ha semblat l’evolució de l’equip aquesta temporada.

Crec que convindrem tots que el tema “esport” en general, i el futbol en concret en el nostre cas, és una eina que als pares ens encanta per la formació humana i física dels nostres fills. Els resultat dels valors que hi busquem crec que han superat de molt les expectatives: disciplina, compromís, treball en equip, solidaritat, esforç,... El grup humà s’ha comportat extraordinàriament tant dins com fora del camp, i amb això la direcció del Marcos hi ha tingut molt a veure. Un 10 rotund en aquest aspecte.

Sobre el tema esportiu: crec que també s’ha pogut veure una evolució molt positiva respecte al inici de la temporada. Hem estat un equip molt compacte a casa, fent patir molt als 5 primers de la classificació i deixant escapar poquíssims punts del “patatal”.

Fora, en camps grans i de bona gespa, en canvi, ens ha costat més i a part de les derrotes “esperades”  en el camps dels primers (on hem rebut fortes golejades, per cert), també ens hem deixat punts en camps en els que no “tocaria”: Can Buixeres, Arrabal-Calaf, Peña Anguera, P.B. Barcino, Bellvitge...

Això ens hauria de fer reflexionar: a casa en un camp petit, amb mal “ferm”, els equips tècnics que volen jugar la pilota s’encallen moltíssim i nosaltres ho aprofitem al estar més acostumats. En canvi, quan el camp permet “tocar-la” i crear espais ho passem realment malament per que no estem acostumats a fer-ho i tampoc a defensar-ho.

I aquesta és la meva única “queixa” (ja la he repetit reiteradament a tot el que m’ha volgut escoltar): crec que han faltat, no ara si no ja des de  pre-benjamins, unes directrius en el club esportiu de “formació futbolística”. Tenim mancances en el que s’anomenen “fonaments tàctics”: posició en el camp, marcatges, desmarcades, ajudes tant defensives com ofensives,... i això ho paguem quan juguem contra equips que si les tenen.

L’origen del problema ve, jo crec, del fet que s’ha primat sempre més el resultat que l’aprenentatge, i amb això s’ha perdut un temps preciós que ara (i en properes temporades) estem notant. Aquest any, amb el Marcos, crec que s’ha avançat força en aquest aspecte i s’ha pogut veure una millora important, però hauríem de mirar d’exigir en el futur que en els primers anys de formació s’insistís molt en aquest tema i ens deixéssim de mirar sempre el marcador.

Potser podem aprofitar aquest partits intranscendents que queden d’aquí a final de temporada per treballar-hi fort...

Jordi “Espa” 

Feliciteu-los i cap a la dutxa

Vila Olímipica  8  -  0  La Salle Bonanova

Això és el que ens deia sempre un entrenador que vaig tenir fa molts anys quan el rival havia estat clarament superior en el terreny de joc. Això, malauradament, és el que varem tenir dissabte que fer davant un molt bon equip de futbol, el “Vila Olímpica C.F.”

Certament ens varem enfrontar amb un equip ben col·locat, ràpid i amb jugadors amb bon nivell tècnic. La tàctica que el Marcos, absent per viatge, li va deixar preparada al Xavi era el famós “plan B” per a aquestes ocasions: dues línies de tres jugadors esperant al rival a mig camp intentant tapar totes les línies de passades. Les nostres possibilitats de marcar haurien de passar per alguna jugada de contraatac en el que algun jugador pogués fer una jugada personal (sempre amb inferioritat numèrica) per arribar a la porteria contraria.

La cosa va funcionar durant el primer quart, en el que ells van tenir realment poques ocasions, encara que nosaltres, com a tota la resta del partit, no varem xutar ni una sola vegada amb perill. En el segon, es van sumar els canvis en l’equip rival, amb l’entrada de l’espigat número vuit que ens va portar de corcoll, amb un augment del seu ritme i un primer gol en una jugada desafortunada en el que lÀlex Trias patina i cau en un atac rival que deixa sol a un jugador enfront del Xavi. Com ens acostuma a passar en aquestos casos, ens venim una mica a baix i ens en cauen tres més seguits.

En el tercer i quart parcials la història es repeteix, però amb un detall que considero important: decidim sortir jugant des de darrera amb la pilota per terra. La insistència del nostre delegat, el Javi, ajudant des de la banqueta al Xavi, i el fet que era un partit en el que ja no teníem res a fer, van portar a que provéssim de fer una cosa que no ens hem acabat d’atrevir a fer del tot aquesta temporada.

Durant estones lliguem unes quantes jugades de varis passes sortint en algunes d’elles molt correctament de la pressió dels davanters contraris, però la falta de automatismes en aquest sentit i la major qualitat del rival fa que en l’últim quart ens en caiguessin quatre més i, per primer cop aquest any, ens quedéssim a zero en el nostre marcador.

El que dèiem, només ens quedava felicitar-los i anar cap a la dutxa.

Jordi "Espa"

Un contra un: Sergi vs Marcel

Sergi: Ubackembauer

El sobrenom li queda bé, però pel seu estil de Dani Alves també se’l podria conèixer com “Mic-Mic Bernie”. I és que les seves corredisses pel carril dret donen sempre una opció ofensiva a l’equip, i fins i tot algun golet amb les seves famoses vaselines. Tant de bo que corregués tant quan el criden per sopar!

És conegut a la parròquia del barri des del dia que se li va ocórrer dir una missa, i també pels “papers” que hi va deixar un estiu. Sort que almenys no hi va deixar el paquet de la gitana.

 La setmana vinent: famílies Royan i Rodri 

Un contra un: Pol vs Rosa

Pol: el que controla

Tots tenim clar que el Pol és un bon nen. Espera pacientement que la seva mare s'incorpori a l'entrevista, mai se li veuen males maneres... però avui hem sabut que quan s'accelera no hi ha qui el pari, o sigui que si el veieu "suant" és que n'acaba de fer alguna.

Al camp també combina el seny i la rauxa. Per un costat és un dels nostres repartidors de joc i la seva tècnica és exquisida, però per altra banda també lluita, pressiona i marca gols. N'ha fet molts al darrer quart pujant a rematar quan ja a tothom li falten forces.

Victoria agridulce contra el Can Buxeres

La Salle 7 - 3 Can Buxeres

Teníamos toda la prevención del mundo jugando contra el Can Buxeres. Ya nos remontaron un 1-4 cuando los visitamos en su casa y encima no podíamos tener peores augurios de la jornada anterior contra el Badalona.

Pareció que los nubarrones se despejaban al comienzo del partido: el Can Buxeres venía con 7 jugadores y ni uno más, por lo que parecía que hacia el final del partido podrían ser vencidos por el cansancio. Encima, el juego no podía comenzar mejor cuando, recién sacado del centro del campo, Rodri le pasa a Royán, éste a Javi y luego a Guille, que se la devuelve a Rodri quien controla el balón delante de un defensa y chuta a la izquierda del cancerbero. Gol.

No obstante, el resto del cuarto se repartió entre oportunidades perdidas y defensas efectivas, sin conseguir aumentar la distancia.

Tuvo que llegar el segundo cuarto para que Espa consiguiese perforar la red de la portería contraria por segunda vez.

En realidad los demás goles estuvieron bastante repartidos: Guille, Pol (que repitió) Royán y Andy. La sensación podía ser de un dominio total del campo, en el que cualquier jugador podía hacerles un roto. Todo esto aderezado con intervenciones acertadas de nuestra defensa y, si hacía falta, paradas de Xavi.

Sin embargo, hacia el final del tercer cuarto las cosas parecieron torcerse. Los delanteros del Buxeres encontraban huecos en nuestra defensa, especialmente después de pasear una pelota por detrás de la linea de fondo (esto se llama fuera en mi pueblo) y conseguir batirnos por primera vez. Enseguida vino el segundo gol, seguramente fruto del desconcierto por el primero.

El árbitro tuvo el detalle de pitar el final del tercer cuarto cuando aún ganábamos por 5 a 2.

El último cuarto fue de locura, aunque cosechamos dos goles más. Sin embargo, a escasos minutos del final, un delantero del Buxeres se escapa y se queda solo delante de Xavi. Berto duda un momento, pero realiza un intento testimonial de parar al delantero. Todos vimos un piscinazo, pero el árbitro decidió que no se podía acariciar tan levemente a un contrario y, aunque el balón había acabado dentro de nuestra portería, cortó la jugada y sacó la primera roja directa de la temporada a Berto. Acertadamente, ni Berto ni Marcos protestaron (los padres sí que nos hartamos de hacerlo, pero eso no cuenta) y la tarjeta no le supondrá suspensión. Pero a todos se nos quedó una sensación agria.

Aun así, tras tan lamentable situación, el equipo se repuso y, con un jugador menos, aún conseguía Andy marcar el séptimo.

Lo dicho, una victoria agridulce.