Un contra un: Àlex vs Ferran

Àlex: la perseverança

Aquest any li ha tocat jugar de central. Una plaça de molta reponsabilitat on és més difícil desplegar el seu joc creatiu. Al principi li va costar, però gràcies a la perseverança ha acabat essent un central amb plenes garanties. Es veu que els "ojeadores" de la Cerdanya Cup estan ansiosos per veure jugar un tal TR12.

Un ros i l’altre bru, no ens podíem pensar que pare i fill fossin tant semblants. Les mateixes respostes, igual de “cabezotas”… i igual de simpàtics. Això si, ens han quedat a deure un acudit.

 La setmana vinent: famílies Aparicio i Villabona 

Més a prop del sisè lloc

Cinc Copes  4  -  4  La Salle

El partit havia aixecat força expectatives, i no ha defraudat. Hi ha hagut.gols bonics, dos pals, joc irregular, una part per cada equip, els tìpics minuts de desencert i, una vegada més, remuntada. Darrerament estàvem jugant molt bé el primer quart però avui hem tingut un Inici desastrós. Sort que hem anat de menys a més, gràcies sense dubte a la bona gestiò del Marcos a la mitja part.

Efectivament al primer quart hem caigut al parany d’entrar en el seu joc directe, amb pilotes llargues des de la defensa buscant el davanter. I aquí ells són superiors per corpulència i perquè probablement és el que han fet tota la lliga. Quan un equip està més còmode acostuma a guanyar, i efectivament han marcat primer en un auto-gol del Sergi quan intentava treure una centrada perillosa. Sort que hem pogut empatar en una de les poques combinacions d’aquest quart, això si magnífica i amb participació de gairebé tot l’equip: el Guille canvia de banda pel Sergi, aquest en profunditat pel Rodri, que l’endarrereix suau pel Pol, i aquest a l’espai buit per la incorporació del Javi que empalma de primeres. Un gol de tiralínies, probablement dels millors de la lliga. Malauradament el gol no ens ha animat a millorar el joc i això ha fet que es tornessin a avançar en un córner on un davanter rematat de cap sense oposició. El Xavi l’ha pogut rebutjar però la pilota ha quedat morta a peus d’un davanter que només l’ha hagut d’empènyer. En ple desencert, al cap de poc hem rebutjat malament una pilota en defensa i s’ha quedat a peus d’un davanter que l’ha clavat des de mitja distància. A sobre el Rodri, que venia tocat, ha confirmat la seva lesió i no ha pogut continuar jugant.

I per acabar-ho d’adobar, hem començat el segon quart encaixant el quart gol en un bon xut creuat del davanter rival. El desavantatge era important i exigia reacció, però aquesta reacció no s’ha produït en aquest quart. La pilota anava d’un porter a l’altre i els minuts corrien molt ràpid en contra nostra. Hem tingut alguna ocasió aïllada però més per la qualitat individual que pel joc d’equip. Sort n'hem tingut de l'estratègia, que ha vingut en la nostra ajuda en un dels moments més importants del campionat. Poc abans d'acabar el quart arribava un córner per la banda dreta. Aquesta vegada la mitgeta ens ha sortit brodada i el Villa l'ha empalmat neta a la xarxa.

Arribàvem al descans amb un resultat que ens feia perdre la sisena plaça, i amb un joc que no permetia dir que això fos injust. Per sort el descans ens ha servit per aclarir idees i hem començat a jugar. Sortíem de darrera, combinàvem pel mig camp i arribàvem per les bandes amb el Roy i el Javi. Després de vàries ocasions que no han entrat per mala sort, ha arribat una excel·lent centrada del Roy i un no menys excel·lent remat del Javi que s’ha colat pel petit resquici que deixava el porter en el pal curt. Encara hem tingut alguna ocasió per empatar abans d’acabar el quart, però no ha estat així. De totes maneres, la millora en el joc semblava prometre’ns mínim l’empat.

Efectivament al darrer quart ha seguit la tònica positiva, i ha arribat l’empat en una bona combinació entre el Pol i el Javi que aquest ha enviat a la xarxa completant el seu hat-trick. Poc es podia pensar que mentre ell es dedicava a marcar gols algú s’estava menjant el seu rossbeef! Quedava partit i la lògica futbolística deia que si algú s’havia d’endur el partit érem nosaltres, però els minuts han passat molt ràpid i no hem pogut desfer l’empat.

Un altre partit emocionant, aquest cop amb l’alicient de la lluita per la sisena plaça, que ens podem assegurar guanyant dissabte al Penya Anguera. A veure si arrodonim la temporada amb un bon partit.

Ens han faltat cinc minuts

La Salle  4  -  5  Sarrià

Han faltat minuts o n’han sobrat, segons com es miri. O cinc més al final per completar la remuntada o cinc menys al tercer quart per estalviar-nos la "pàjara" monumental que ens ha agafat una vegada més. No és un partit per estar descontents, perquè ens hem tornat a fer forts al patatal i un altre dels millors equips de la lliga – que s’hi jugava molt - ha acabat demanant l’hora.

I això que el partit ha començat bé. Bon primer quart en què no hem passat angúnies derfensives i a sobre hem tingut l’encert d’avançar-nos al marcador en una bona jugada personal de l’Espa que ha regatejat dos defensors abans d’afusellar el porter.

Al segon quart tampoc no hem estat inferiors. Fins i tot arribàvem més que no pas ells. Però hem pagat aquesta ambició ofensiva quan al pujar a rematar un córner hem descuidat la defensa i en un ràpid contraatac ens han empatat. Una llàstima perquè si haguéssim arribat amb avantatge al descans no sabem què hauria passat.

S’ha de dir que al tercer quart hem perdut una mica de gas. Només hem arribat amb perill una vegada, just al principi, en una jugada de l’Espa que ho ha fet tot bé menys el remat final quan ja havia superat la defensa. A partir d’aquí hem fet un pas enrera i ells han començat a tenir presència a l’àrea. Això ha estat el preludi de la devacle, unit a certa mala sort en els primers gols. El segon ha arribat en un córner mal llençat, però que després d’un rebot tonto ha quedat a peus d’un davanter rival. I el tercer gol era un intent de centrada que s’ha passat de llarg... tant que ha arribat al travesser i després de rebotar-hi s’ha colat per sorpresa del propi autor. En ple desajust ens han fet el quart, aquest cop si en una bona centrada que el davanter centre ha rematat de manera implacable fora de l’abast del Xavi.

No podia ser. Al patatal no havíem perdut mai de mès d’un gol i avui no podia ser l’excepció. Hem sortit al darrer quart pensant que la remuntada era possible. I de fet hem marcat els tres gols que calien, però per desgràcia n’hem encaixat un, just al començament del quart, en un bon xut llunyà del perillós numero 8. Però a partir d’aquí el partit ha estat un monòleg atacant per part nostra. El segon gol ha arribat després d’un xut al pal del Pol, que l’Alejandro molt atent ha empès a la xarxa. Poc després el mateix Pol llançava un córner al cap del Berto que ha rematat tal com s’ha de fer: de dalt a baix i enganxada al pal... tant enganxada que ha rebotat i s’ha passejat per la línia fins a rebassar-la per milímetres. Dedicat al Vicente que acabava d’arribar per fer de revulsiu des de la grada. El miracle començava a ser possible i, en plena voràgine atacant, el Sergi s’ha colat a l’àrea on ha caigut a causa d’un lleu contacte del defensa. Potser hi ha posat més pa que formatge, però el contacte hi era i per tant el penal sembla ben assenyalat. L’imponent porter semblava ocupar tota la porteria, però el Pol ha tirat el penal amb tota la ràbia i l’ha batut. Quedaven un parell de minuts, on hem apretat de valent, amb més ganes que encert, i amb tot l’alè del públic i la banqueta. Hi havia tants nervis que en un moment donat la pilota ha sortit per la banda i n’hem tornat tres al terreny de joc. Fins i tot l’àrbitre devia estar passant-s’ho bé perquè ha allargat algun minutet, però ha estat inútil.

Derrota per la mínima però amb bones sensacions. Si no hagués estat per... però no cal buscar excuses, i a fi de comptes no era un partit trascendent. En el costat positiu, al darrer quart hem deixat palès una vegada més l’esperit inconformista, i entre els temes a millorar caldria preguntar-nos per què de tant en tant sembla que se’ns facin goteres i encaixem més gols en cinc minuts que en la resta del partit.

Al final, nou récord mundial de temps a la dutxa, que sembla que s’ha convertit en un aquari. Què hauria passat si arribem a guanyar? Potser és que s’estaven entrenant pels aspersors del camp del Cinc Copes que visitem dissabte. Per cert, esperem que aquí si que puguem banyar-nos celebrant una victòria que gairebé ens donaria la sisena plaça.