Volvemos a ganar
La Salle 5 - 2 Penya Barcelonista "5 copes"

El equipo parece haber conjurado todos los males que arrastrábamos desde aquel malhadado empate contra el Parc Barcino. El partido del pasado jueves contra los olímpicos nos dejó un buen sabor de boca

No obstante, el comienzo fue preocupante y, a escasos minutos del comienzo del partido, Pol necesitaba ser sustituido tras una reprobable acción de los penta-coperos. Pol nos lo contaba así:

Sin embargo, poco después, a pase de Max, Alejandro conseguía que la pelota le acariciara la cabellera al portero de los penta-coperos y quedase descansando en la parte interior de las mallas. 1-0. Alejandro nos lo contaba así:


Las cosas quedaban en estos términos al final del primer cuarto. En el segundo cuarto el rendimiento mejoraba. Espa perforaba las mallas pero al de negro le parecía que estaba en posición incorrecta. Unos minutos después Villa deslizaba el balón dentro de la portería rival, haciendo subir el 2-0 al marcador. Villa nos lo cuenta:


Para sacarse la espinita, y a pase de Villa, Espa engaña al portero y lanza hacia la esquina que el portero no se esperaba, regalándonos el 3-0. Espa lo contaba así:


Llegábamos al descanso con la portería imbatida, tras un estupendo trabajo de toda la defensa y de nuestro súper portero Xavi.

El tercer cuarto nos iba a dejar un par de regalos más. Villa volvía a dar un estupendo pase a Carlos Rollán, que ya sabemos que no perdona:


Rozando el final del cuarto, en lo que parecía una jugada trazada a tiralíneas, Andy centraba desde la banda y Alejandro volvía a acariciarle la cresta al portero pentacopero, marcando el quinto. Lo contaba así:


Llegábamos al último cuarto y nos afectaba un pequeño bajón que propiciaba el gol del honor y otro más de los del Puente de Marina. Tenemos más impresiones de los protagonistas.

Andy:


Jordi Balsells, nuestro Gatusso particular, no estaba convocado hoy, pero vino a animar y también nos dejó sus impresiones:


También tenemos a TR12, esta temporada bregando en la defensa:


Final del partido, 5-2 a los de las cinco copas. Un estupendo partido de todo el equipo, con una defensa casi imbatible: Alex Trias, Sergi Ubach (Ubachenbauer), Max, Alex Bertolín (el Piqué de la nueva generación), Andy y Guille.

Max y Xavi también nos contaban sus impresiones:

Derrota amb sabor a victòria

La Salle  3  -  4  Vila Olímpica

No, no és que m’agradi jugar a futbol i perdre. Si es guanya millor, però el que compta és veure que l’equip dóna el millor de si mateix, i avui ho hem fet. Bé, potser caldria descomptar una estoneta del tercer quart però pensem que davant teníem a un equip que havia guanyat tots els partits per un mínim de quatre gols. Doncs a nosaltres ens ha guanyat d’un i ha acabat demanant el final.

Hem començat perdent, quan ens han robat una pilota en defensa i han afusellat el Xavi. Però hem empatat gràcies a un xut del Guille que el Javi ha rematat de cap. Molt bon primer quart, en què hem sortit sense complexes i disposats a plantar cara.

Al segon quart hem mantingut el bon nivell i fins i tot ens hem avançat en el marcador quan el Pol ha llançat un córner, li ha tornat la pilota i ha tornat a centrar de cap perquè el Max empalmés una bona volea a la xarxa. Estàvem guanyant a la totpoderosa Vila Olímpica! Per desgràcia, abans d’acabar el segon quart ha aparegut el seu habilidós esquerrà que després d’una bona jugada personal ha enviat la pilota per tota l’esquadra. Tot i això hem seguit a bon nivell i ha anat d’un pèl que no ens tornem a avançar en una gran jugada del Pol que ha arribat fins a la cuina, ha fet la centrada de la mort i l‘Alejandro ha rematat amb bona col·locació però al pal.

Però al tercer quart la Vila Olímpica ha demostrat per què han guanyat tots els partits. Han sortit a decidir el partit i ho han fet. Primer han robat una pilota en atac i després d’una bonica passada per sobre el defensa han marcat el tercer. Després han seguit atacant i arribant amb claredat. Amb el Pol a la banqueta havíem perdut control i aguantàvem el 3-2 gràcies a un inspirat Xavi, però al final ha arribat el quart, altra vegada per culpa d’una pilota perduda en defensa. S’han de treballar aquestes errades, però ja està bé que ens acostumem a sortir controlant. Així devien començar el Xavi i l’Iniesta!

Però faltava un quart, i ens quedava per jugar la “carta patatal”. Efectivament en aquest quart s’han tornat a igualar les forces. L’equip i el públic ens hem animat mútuament (potser per combatre el fred), i a base d’empenta hem escurçat distàncies en una centrada del Pol que el Javi, arribant com una bala, ha empalmat de volea a la xarxa. Quedaven alguns minuts per somniar, i ens hi hem abocat de ferm. Hem disposat d’algun xut amb cert perill però els minuts han passat molt ràpid i el xiulet final de l’àrbitre ens ha tornat a la realitat.

En fi, millora clara respecte els darrers partits. Potser el fet de jugar contra els líders ens ha donat motivació extra. De fet en tots els partits sortim a tope, però avui a més semblava que hi havia més implicació col·lectiva. A veure si seguim millorant, que dissabte ja toca guanyar!

Any nou... disgust nou

Arrabal - Calaf Gramanet  5  -  2  La Salle

Nois, no hi ha manera. Ni amb el super-entrenament de Nadal no hem aconseguit trencar la mala ratxa. Avui hem anat de més a menys: un primer quart prometedor, el segon i tercer fluixets... i el darrer desastrós.

Efectivament, hem començat molt bé: amb les línies juntes i pressionant a dalt, en bona part gràcies al motoret de l’Espa. Fruit d’aquest bon joc no hem passat angúnies en defensa, i en canvi hem arribat amb claredat en vàries ocasions que no s’han traduït en gol per culpa de la inspiració del seu porter que sempre arribava una dècima abans que el nostre davanter.

En canvi al segon quart hem perdut gas. Tampoc és que ells apretessin molt, però la veritat és que nosaltres hem deixat de tenir ocasions i, com tantes altres vegades, això ha estat el preludi del gol contrari que ha arribat en un contraatac a finals del segon quart. Sort que al darrer minut ha aparegut el Villa, l’home dels gols importants, i ha empatat gràcies a un xut llunyà (amb un pèl de sort perquè la pilota ha rebotat en un rival despistant el porter).

Al tercer quart no ha millorat la cosa. Forces igualades, tímids atacs pels dos costats i com sempre ha arribat la fatídica falta a mitja distància que el llançador rival ha convertit ajustant-la al pal. I encara ens n’han assenyalat una altra, però aquest cop hem evitat el gol avançant descaradament la barrera.

Total, que hem començat el darrer quart per darrera del marcador, però amb la sensació que si ens hi tornàvem a ficar podíem remuntar. Però no ha estat així. Només començar ens han clavat el tercer en una centrada xut que posava el partit molt costa amunt. Cal dir que no ens hem enfonsat i, encara que no juguéssim gaire bé, almenys hi anàvem, i així ha arribat una gran jugada del Javi que ha travessat mig camp driblant tots els defenses que se li han posat davant i ha acabat afusellant el 3-2. Semblava que hi havia temps, i hem augmentat la pressió, però ve’t aquí que en un contraatac ens han fet el quart. Aquest si que ha fet mal, i ja no hem trobat la convicció necessària per tornar a somniar en la remuntada. Per acabar-ho d’adobar, al darrer minut ens ha caigut el cinquè en un nou contraatac. La veritat és que un 5-2 sembla excessiu pels mèrits dels dos equips, però tampoc no podem dir que ens mereixéssim guanyar, i això és el que deixa mal regust.

Al final del partit el Marcos estava tant desolat com nosaltres, i ha dit que havíem fallat en molts aspectes que semblaven assumits. Doncs tocarà treballar per veure si els recuperem. Dijous ve la totpoderosa Vila Olímpica a estrenar el nou patatal. A veure si donem la campanada.

A tot això, l’únic que ha marxat content és l’afortunat que tenia el número 427 de la rifa del pernil. No és ningú de vosaltres? Si que és estrany.