Un contra un: Àlex vs Vicenç

Berto: la potència

Al nostre Piqué li agrada el Messi, però al seu pare li agrada més el Piqué... quin embolic! Però és veritat que encara que jugui de defensa se suma bé a l'atac, on a més d'anar bé per alt té un bon cacau. I a sobre té bona tècnica, o sinó que li preguntin a l'Espa que avui ha rebut la centrada mil·limètrica del segon gol.
Simbolitza com ningú l'esperit de no rendir-se. A veure si ens el contagia i podem aspirar a aquest quart lloc que els grans no ens acabem de creure... això si, no us acosteu a ell si es trenca el braç, que es veu que això també ho contagia!

Villa mete goles... sin querer.

Villarato

La Salle  6  -  2  Sant Ignasi

El títol de la crónica no és una crítica a l’arbitratge (tot i que el d’avui ha deixat bastant que desitjar), sinó un homenatge al recital golejador del Villa, que ha celebrat el seu sant amb un repóker històric. Això ens ha permès repetir el 6-2 del partit d’anada, amb un guió bastant similar: inici amb marcador igualat i fins i tot advers, poc a poc ens anem imposant, i al final ens distanciem amb claredat.

El desaguisat arbitral ha començat abans del partit amb una injusta expulsió als pares, que no havíem fet res... encara. Potser la invasió de camp del darrer dia havia arribat a les oïdes del colegiat. Per sort els nostres cracks han tirat el partit endavant malgrat no comptar amb els nostres valuosos consells. I això que hem començat perdent, quan en una badada defensiva s’han plantat sols davant del Xavi, que no ha pogut fer res evitar el xut a plaer del rival. Ens ha costat refer-nos, però abans d’acabar el quart el Villa ha anunciat que avui era el seu dia. En una pilota propera a l’àrea però sense aparent perill, ha clavat un “punteron” sense armar la cama que ha sorprès tothom, porter inclòs.

Al segon quart hem començat a jugar millor i arribar a porteria. Només ens faltava concretar, i ho hem fet de manera magistral quan el Berto i l’Àlex han volgut recordar que ells també feien el sant: centrada mil·limètrica des del mig camp al cap de l’Espa, que l’ha pentinat amb gran tècnica per sobre el porter. Un golàs.

Sabem per experiència que aquest resultat és perillós, i efectivament hem començat el tercer quart patint. L’àrbitre ens ha xiulat tres faltes consecutives d’aquestes que ens fan tant de mal, i una fins i tot s’ha estavellat contra el travesser. Semblava que estàvem més a prop de l’empat que del 3-1, però aquí ha arribat una extraordinària jugada del Rodri (un altre Àlex que se sumava a la festa) que s’ha colat fins a la cuina i ha centrat perquè el Villa rematés a plaer. Aquí el Villa ha dit que s’havia acabat de patir, i en una bona jugada personal ha arribat al límit de l’àrea on ha creuat la pilota per establir el quart. El Sant Ignasi ha acusat el cop i amb el desànim s’han deixat robar una pilota, com no a peus del Villa, que ha fet el cinquè.

El darrer quart no hem jugat gaire bé. Primer el Villa ha completat el seu repóker amb un xut de falta, però després el Sant Ignasi ha tret l’orgull i ha començat a apretar. Fruit d’això han fet el segon en una vaselina perfecta, i algun pare amb esperit de patidor culé ha vist perillar el resultat. No n’hi havia per tant però algun altre golet si que ens l’haurien pogut fer.

En fi, bona dosi de moral pel partidàs contra el Sarrià. A veure si demostrem que el nou patatal segueix essent un fortí com abans d’encongir-se.

NOTA: Per cert, no ve gaire a cuento, però visca el Depor (amb perdó pel Roy).

Un contra un: Jordi vs Jordi

Jordi: El Puyol perico

Conec un jugador que manté la màxima intensitat des del primer fins a l’últim minut i encomana la seva energia als companys. També desanima al rival, que mentre avança cap a la porteria sap que abans d’arribar sortirà ell d’algun lloc el per impedir-li progressar.

Si afegim que juga al mig de la defensa endevinareu que estem parlant de... el Puyol? No! de la seva rèplica a La Salle: El Jordi Balsells.

Ens pensàvem que escolliria el Puyi com a jugador favorit, però s’ha quedat amb el Dani Jarque. Es veu que és tant ferm defensant les conviccions com la porteria del Xavi. Això està bé, i el Jordi pare deu estar-ne orgullós... però llavors no entenem per què el castiga tant!

Resultat de tennis

Hospitalense  0  -  6  La Salle

Per fi un partit tranquil. Si algú s’havia quedat a casa per por de patir ha fet malament perquè avui per una vegada hem arribat al final sense patiments. Potser no ha estat un gran partit però també és difícil jugar al cent per cent quan no tens la pressió pel resultat.

I això que al primer quart ha acabat amb empat a zero. No passàvem angúnies en defensa, atacàvem més, fins i tot hi ha hagut un pal del Roy, però finalment no hem concretat el domini en avantatge.

Tampoc és que al segon quart ens hàgim desbocat, però finalment ha arribat el gol en una centrada del Sergi que el Pol ha tocat molt bé pel Villa, i aquest ha marcat amb un fort xut ras que el porter no ha pogut aturar. Així hem anat al descans amb un resultat que encara no garantia res. Si algú es pensava que es repetiria el resultat de l’anada aquí ha començat a pensar que si guanyàvem ja faríem prou.

Però a la segona meitat ha acabat desequilibrant-se del tot la balança. Primer ha estat el Villa qui ha repetit diana, altra vegada amb un xut ras a mitja distància que ha agafat desprevingut al porter. Hem seguit atacant i creant ocasions. En particular el Roy s’ha fet un fart de córrer per dedicar-li un gol al seu avi que avui estava d’espectador, i finalment ho ha aconseguit amb un xut bombejat des del límit de l’àrea.

Al darrer quart hem mantingut la pressió i fruit d’això hem duplicat el marcador. Primer ha estat el Rodri qui ha culminat una jugada personal  amb un xut que el porter només ha pogut rebutjar, i el mateix Rodri molt atent ha recollit el rebot i ha marcat. Un bon premi pel seu bon treball d’equip. Al cap d’una estona el Pol ha fet una gran jugada dins l’àrea i li han hagut de fer penal (claríssim, malgrat les protestes del simpàtic porter). Molt bon gest dels companys deixant que tirés el penal el Guille, i aquest l’ha transformat amb molta sang freda enganyant al porter. Ja ha marcat, i el seu pare no li podrà tornar a dir que és el Mascherano de La Salle. També s'ha sumat a la festa el Xavi, que s'ha llançat per aturar una falta, i així ha aconseguit per primer cop mantenir la porteria a zero. I encara hi ha hagut temps perquè el Roy li dediqués un altre gol al seu avi quan ha recollit un fora de banda, ha fet un bon control i ha xutat creuat. 

D’ençà que el Marcos ens va posar el repte de fer 45 punts ja en portem 12 de 12. No està mal, però recordem que ens queden molts rivals difícils. De moment el dia vinent partit de rivalitat entre “coles”. Caldrà anar amb compte perquè diuen que el Sant Ignasi s’ha reforçat.

La xilena de l'Espa

Un contra un: Andy vs Cristina

Andy: El rey de la anticipación

Hoy hemos sabido que el secreto de la velocidad de Andy es la sopa que le prepara Cristina. Esto explica que siempre llegue a la pelota un segundo antes que el delantero rival. También es extraordinaria su capacidad de anticipación en los balones por alto. Si el portero saca bombeado, es sabido que el balón irá como un imán a la cabeza de Andy.
En ataque también brilla, aunque le faltaba marcar. Pero hoy se ha resarcido, ¡y de qué manera!, con el gol que iniciaba la remontada.
En fin, para ser el lateral perfecto sólo le falta ir de compras con su madre.

Justícia futbolística

La Salle  4  -  3  Bellvitge

Quin partit senyors! Ja esperàvem emocions i no hem sortit defraudats. Hi ha hagut de tot: els quatre pals, les xilenes de l’Espa, les ajudes defensives per aturar el petit Messi, i sobretot el màgic minut final on hem capgirat el marcador amb dos gols d’empenta i il•lusió, que han fet justícia al que s’havia vist sobre el terreny de joc.

Que les forces estarien igualades s’ha vist des del primer moment. Ells aguantaven a darrera però deixaven a davant el perillosíssim "9" dels rínxols que transformava en ocasió qualsevol pilota que tocava. Però el nostre joc era més consistent, i ha obtingut el premi quan el Sergi ha enviat una pilota a l’Espa i aquest, veient avançat el porter només ha necessitat un toc mestre per clavar una vaselina a la xarxa. Un golàs que recorda el famós de Romario contra l’Osasuna. Llàstima que abans d’acabar el quart ens han xiulat una falta perillosa que han llançat magistralment per sobre la barrera fent inútil l’estirada del Xavi.

Al segon quart també hem estat superiors, i altra vegada ha arribat el premi. Aquest cop ha estat el Roy qui ha fet una gran diagonal en el més pur estil Messi, i perquè la similitud fos perfecta l'ha clavat a la xarxa amb l’esquerra. Encara hi ha hagut temps de fer un pal i alguna altra ocasió, però al final hem arribat al descans amb un 2-1 gens tranquilitzador. 

I efectivament, al tercer quart ha arribat l’inevitable gol del petit Messi, en una badada del Trias que s’ha quedat absolutament desfet. Molt bé el Marcos que l’ha cridat per animar-lo i a partir d’aquí ha estat impecable.

Així arribàvem empatats al darrer quart, per cert igual que al partit d’anada on vam acabar perdent. I ha semblat que es repetiria la història quan se’ns han avançat al marcador en una bona jugada d'atac. Aquí han començat a fer el possible per perdre temps, i semblava que la tàctica els hi donaria resultat... però els hi ha sobrat un minut! Atacant a la desesperada, ha arribat un fora de banda en zona avançada. L’hem llançat al límit de l’àrea on havia pujat molt oportú l’Andy i l’ha clavat a la xarxa. Havíem evitat una derrota injusta, però volíem més. I ho hem tingut. Al següent atac l’Espa s’ha tret un fort xut creuat que el porter només ha pogut refusar, i el Pol ha arribat com una bala per aprofitar-ho i marcar el gol de la victòria. L’execució ha estat senzilla però el mèrit és seguir la jugada, i més estant al darrer minut. No cal dir que el crit dels pares s'ha sentit des de Bellvitge, i fins i tot ha saltat algun espontani al camp.

Gran victòria contra un dels rivals a qui aspirem a superar. Aquestes remuntades fan afició, però si algú pateix del cor potser s’ho hauria de pensar abans de venir perquè darrerament no guanyem per ensurts.

VIDEO DEL PARTIDO PEÑA ANGUERA
He tardado un poco más de la cuenta en hacer el montaje, pero aquí lo tenéis. No están todos los goles...

ATENCIÓ !!!

La setmana vinent comencem la nova secció "Un contra un", on cada setmana farem una entrevista a un nen i al seu pare o mare. Ho farem per ordre alfabètic seguint el nom de guerra, és a dir: Andy, Balsells, Berto, Espa, Guille, Javi, Max, Pol, Rodri, Roy, Sergi, Trias, Villa i Xavi. Per tant prepara't Andy que comences tu!
Les preguntes seran sempre les mateixes, i les hem de preparar durant aquesta setmana. Envieu les vostres idees com a comentari d'aquesta entrada, o directament per mail. Si voleu us podeu inspirar amb lo Puyi...

Comencem guanyant

Catalònia  2  -  4  La Salle

Comencem la segona volta com la primera, és a dir guanyant al Catalònia, però aquest cop amb moltes més dificultats. Vull pensar que no és perquè nosaltres hàgim anat a menys, sinó que el rival està més compenetrat, tenia algun reforç, i sobretot jugava a casa. Dèiem que aquesta segona volta havíem de venjar-nos de les derrotes contra rivals més fluixos, però també hem de tenir en compte que alguns partits que vam guanyar a casa seran més difícils a la tornada.

De seguida s’ha vist que el partit seria complicat. El camp se’ns feia petit, quèiem constantment en el fora de joc, abusàvem del xut des de la porteria, i amb això anava passant el temps sense ocasions per cap dels dos bàndols. Sort que en una jugada de murri el Pol ha tret una falta sense esperar el xiulet de l'àrbitre i ha deixat sol a l’Alejandro que se n’ha anat molt bé obligant al defensa a fer-li penal. Això no volia dir res perquè fins ara havíem fallat els dos penals que havíem xutat, però a la tercera ha anat la vençuda i el xut del Pol, centrat però alt i fort, ens ha avançat en el marcador. La llauna estava oberta però aquest cop el gol no ha semblat afectar al Catalònia, que ha seguit ben plantat i en un contraatac molt ben portat ens ha empatat.

El segon quart més del mateix. Partit travat, poques ocasions, i en aquest cas no hi ha hagut gols. Hem anat al descans amb la secreta esperança que el cansament físic els passés factura ja que no tenien cap recanvi a la banqueta.

No sabem si ha estat aquesta la causa, però efectivament al tercer quart hem començat a mostrar una clara millora, que ha rebut el premi quan en una jugada sense aparent perill el Roy s’ha inventat un xut llunyà que ha dibuixat una paràbola perfecta fins que s'ha colat com un míssil per sobre el porter.

I, igual que diumenge passat, el darrer quart ha estat el millor. Hem sortit a decidir i en una pilota robada al mig camp el Sergi l’ha passat a l’Espa, aquest l’ha posat al punt de penal, i allà ha arribat embalat el Pol, que no perdona.

I a continuació ha arribat el moment del partit. Ens han assenyalat el primer córner a la dreta i ... aquest cop ha funcionant la preparació casolana! Seguint el ritual, el Pol s’ha apujat la mitgeta i tot seguit ha centrat ras pel Roy, aquest l’ha deixat passar pel Sergi, que també l’ha deixat passar per l’Espa, i aquest si que ha empalmat amb tota l’ànima per clavar el quart a la xarxa. Apoteosi a la banqueta. El partit estava decidit, i el gol del Catalònia als darrers minuts no ha arribat a posar-nos la por al cos.

Bé, a veure si aquest principi és el presagi d'una segona volta triomfal. Sembla que el Marcos els hi ha posat el repte de fer 45 punts dels 60 que queden. Serem capaços? De moment el partit de dissabte contra el Bellvitge serà una prova de foc. Molt de compte amb el petit Messi que ens va amargar el partit d'anada!

Final d'infart

Penya Barc. Anguera  5  -  5  La Salle

Veníem a menjar-nos-els, i de què ha anat que no sortim escaldats. Davant hem tingut un rival clarament reforçat i amb un nivell superior al que reflecteix la seva posició a la lliga.  El partit ha començat fluixet, però després ha anat agafant un ritme trepidant fins arribar a un final d’infart on qualsevol hauria pogut guanyar.

He arribat un pèl tard, i el primer que he vist és que les posicions estratègiques estaven ben ocupades. L'Espa pare de segon entrenador, el Rodri d'intrèpid reporter, els pares de Villa, Balsells, Andy i Max al costat del porter, i el gruix de la tropa a la grada, anul·lant els pares rivals que per cert no eren gaire nombrosos, potser perquè ja estan farts de dinar a les quatre cada diumenge.

Hem començat guanyant en una jugada on el Berto ha rematat de cap i l’Espa, en possible fora de joc, ha enviat la pilota a la xarxa. Però de seguida la Penya Anguera ha demostrat que no pensava posar-nos les coses fàcils i ha establert l’empat.

I encara més difícil ens ho ha posat al segon quart on, a més d’anul·lar-nos completament en atac, ha aconseguit posar-se per davant després de llançar una falta que ha quedat morta a l’àrea perquè un davanter eixerit  la recollís i l’enviés a la xarxa. Arribàvem al descans sense gaire bones sensacions.

Però al tercer quart hem sortit amb un altre aire, pressionant i combinant millor que el rival. Fruit d'aquesta pressió, l’infatigable Espa ha robat una pilota i l’ha passat al Villa perquè marqués amb un bon xut creuat. Semblava que la cosa ja estava ben encaminada, però al darrer minut una badada defensiva ha deixat sol un davanter rival, que ha afusellat a plaer al Xavi. Tornaríem a acabar el quart perdent? No! només treure del centre hem trenat una gran jugada de tres tocs entre el Villa, el Pol i l’Espa que ens ha permès restablir la igualtat.

I així hem arribat al trepidant darrer quart. Altre cop hem sortit endollats i, després de vàries ocasions, finalment l’Alejandro ha empalmat un xut fort i col·locat que ens posava per davant. Però el Parc Anguera no estava disposat a cedir tant fàcil, i en un contraatac ens han tornat a empatar. Hi havia temps i seguíem apretant. El Sergi ha fet una jugada de Messi que per poc no acaba en gol, i després el Pol ha fet una vaselina de Xavi que si que s’ha colat per l’esquadra. Un golàs. Això tancava el partit? Ni parlar-ne, ens han tornat la jugada en una vaselina no tant bonica però igual d’efectiva. L’empat ha deixat els pares dividits entre arengar l’equip per cercar els tres punts o demanar el final per salvar-ne un. La veritat és que hem estat més a prop de guanyar que de perdre, sobretot en un xut al pal que ha estat a punt de rematar el Villa... pare! Però el resultat tampoc no és injust perquè el Xavi ha fet alguna aturada de mèrit evitant el pitjor.

En fi, amb aquest resultat seguirem probablement novens, però molt enganxats fins al sisè. A veure què ens depara la segona volta. La sensació general és que si mantenim el nivell dels darrers partits tenim possibilitats de pujar unes quantes posicions. I tant que si!

P.D.: Ànims Javi, esperem que tornis a jugar amb nosaltres ben aviat!