Quin partit senyors! Ja esperàvem emocions i no hem sortit defraudats. Hi ha hagut de tot: els quatre pals, les xilenes de l’Espa, les ajudes defensives per aturar el petit Messi, i sobretot el màgic minut final on hem capgirat el marcador amb dos gols d’empenta i il•lusió, que han fet justícia al que s’havia vist sobre el terreny de joc.
Que les forces estarien igualades s’ha vist des del primer moment. Ells aguantaven a darrera però deixaven a davant el perillosíssim "9" dels rínxols que transformava en ocasió qualsevol pilota que tocava. Però el nostre joc era més consistent, i ha obtingut el premi quan el Sergi ha enviat una pilota a l’Espa i aquest, veient avançat el porter només ha necessitat un toc mestre per clavar una vaselina a la xarxa. Un golàs que recorda el famós de Romario contra l’Osasuna. Llàstima que abans d’acabar el quart ens han xiulat una falta perillosa que han llançat magistralment per sobre la barrera fent inútil l’estirada del Xavi.
Al segon quart també hem estat superiors, i altra vegada ha arribat el premi. Aquest cop ha estat el Roy qui ha fet una gran diagonal en el més pur estil Messi, i perquè la similitud fos perfecta l'ha clavat a la xarxa amb l’esquerra. Encara hi ha hagut temps de fer un pal i alguna altra ocasió, però al final hem arribat al descans amb un 2-1 gens tranquilitzador.
I efectivament, al tercer quart ha arribat l’inevitable gol del petit Messi, en una badada del Trias que s’ha quedat absolutament desfet. Molt bé el Marcos que l’ha cridat per animar-lo i a partir d’aquí ha estat impecable.
Així arribàvem empatats al darrer quart, per cert igual que al partit d’anada on vam acabar perdent. I ha semblat que es repetiria la història quan se’ns han avançat al marcador en una bona jugada d'atac. Aquí han començat a fer el possible per perdre temps, i semblava que la tàctica els hi donaria resultat... però els hi ha sobrat un minut! Atacant a la desesperada, ha arribat un fora de banda en zona avançada. L’hem llançat al límit de l’àrea on havia pujat molt oportú l’Andy i l’ha clavat a la xarxa. Havíem evitat una derrota injusta, però volíem més. I ho hem tingut. Al següent atac l’Espa s’ha tret un fort xut creuat que el porter només ha pogut refusar, i el Pol ha arribat com una bala per aprofitar-ho i marcar el gol de la victòria. L’execució ha estat senzilla però el mèrit és seguir la jugada, i més estant al darrer minut. No cal dir que el crit dels pares s'ha sentit des de Bellvitge, i fins i tot ha saltat algun espontani al camp.
Gran victòria contra un dels rivals a qui aspirem a superar. Aquestes remuntades fan afició, però si algú pateix del cor potser s’ho hauria de pensar abans de venir perquè darrerament no guanyem per ensurts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada