Final d'infart

Penya Barc. Anguera  5  -  5  La Salle

Veníem a menjar-nos-els, i de què ha anat que no sortim escaldats. Davant hem tingut un rival clarament reforçat i amb un nivell superior al que reflecteix la seva posició a la lliga.  El partit ha començat fluixet, però després ha anat agafant un ritme trepidant fins arribar a un final d’infart on qualsevol hauria pogut guanyar.

He arribat un pèl tard, i el primer que he vist és que les posicions estratègiques estaven ben ocupades. L'Espa pare de segon entrenador, el Rodri d'intrèpid reporter, els pares de Villa, Balsells, Andy i Max al costat del porter, i el gruix de la tropa a la grada, anul·lant els pares rivals que per cert no eren gaire nombrosos, potser perquè ja estan farts de dinar a les quatre cada diumenge.

Hem començat guanyant en una jugada on el Berto ha rematat de cap i l’Espa, en possible fora de joc, ha enviat la pilota a la xarxa. Però de seguida la Penya Anguera ha demostrat que no pensava posar-nos les coses fàcils i ha establert l’empat.

I encara més difícil ens ho ha posat al segon quart on, a més d’anul·lar-nos completament en atac, ha aconseguit posar-se per davant després de llançar una falta que ha quedat morta a l’àrea perquè un davanter eixerit  la recollís i l’enviés a la xarxa. Arribàvem al descans sense gaire bones sensacions.

Però al tercer quart hem sortit amb un altre aire, pressionant i combinant millor que el rival. Fruit d'aquesta pressió, l’infatigable Espa ha robat una pilota i l’ha passat al Villa perquè marqués amb un bon xut creuat. Semblava que la cosa ja estava ben encaminada, però al darrer minut una badada defensiva ha deixat sol un davanter rival, que ha afusellat a plaer al Xavi. Tornaríem a acabar el quart perdent? No! només treure del centre hem trenat una gran jugada de tres tocs entre el Villa, el Pol i l’Espa que ens ha permès restablir la igualtat.

I així hem arribat al trepidant darrer quart. Altre cop hem sortit endollats i, després de vàries ocasions, finalment l’Alejandro ha empalmat un xut fort i col·locat que ens posava per davant. Però el Parc Anguera no estava disposat a cedir tant fàcil, i en un contraatac ens han tornat a empatar. Hi havia temps i seguíem apretant. El Sergi ha fet una jugada de Messi que per poc no acaba en gol, i després el Pol ha fet una vaselina de Xavi que si que s’ha colat per l’esquadra. Un golàs. Això tancava el partit? Ni parlar-ne, ens han tornat la jugada en una vaselina no tant bonica però igual d’efectiva. L’empat ha deixat els pares dividits entre arengar l’equip per cercar els tres punts o demanar el final per salvar-ne un. La veritat és que hem estat més a prop de guanyar que de perdre, sobretot en un xut al pal que ha estat a punt de rematar el Villa... pare! Però el resultat tampoc no és injust perquè el Xavi ha fet alguna aturada de mèrit evitant el pitjor.

En fi, amb aquest resultat seguirem probablement novens, però molt enganxats fins al sisè. A veure què ens depara la segona volta. La sensació general és que si mantenim el nivell dels darrers partits tenim possibilitats de pujar unes quantes posicions. I tant que si!

P.D.: Ànims Javi, esperem que tornis a jugar amb nosaltres ben aviat!