Resultat de tennis

Hospitalense  0  -  6  La Salle

Per fi un partit tranquil. Si algú s’havia quedat a casa per por de patir ha fet malament perquè avui per una vegada hem arribat al final sense patiments. Potser no ha estat un gran partit però també és difícil jugar al cent per cent quan no tens la pressió pel resultat.

I això que al primer quart ha acabat amb empat a zero. No passàvem angúnies en defensa, atacàvem més, fins i tot hi ha hagut un pal del Roy, però finalment no hem concretat el domini en avantatge.

Tampoc és que al segon quart ens hàgim desbocat, però finalment ha arribat el gol en una centrada del Sergi que el Pol ha tocat molt bé pel Villa, i aquest ha marcat amb un fort xut ras que el porter no ha pogut aturar. Així hem anat al descans amb un resultat que encara no garantia res. Si algú es pensava que es repetiria el resultat de l’anada aquí ha començat a pensar que si guanyàvem ja faríem prou.

Però a la segona meitat ha acabat desequilibrant-se del tot la balança. Primer ha estat el Villa qui ha repetit diana, altra vegada amb un xut ras a mitja distància que ha agafat desprevingut al porter. Hem seguit atacant i creant ocasions. En particular el Roy s’ha fet un fart de córrer per dedicar-li un gol al seu avi que avui estava d’espectador, i finalment ho ha aconseguit amb un xut bombejat des del límit de l’àrea.

Al darrer quart hem mantingut la pressió i fruit d’això hem duplicat el marcador. Primer ha estat el Rodri qui ha culminat una jugada personal  amb un xut que el porter només ha pogut rebutjar, i el mateix Rodri molt atent ha recollit el rebot i ha marcat. Un bon premi pel seu bon treball d’equip. Al cap d’una estona el Pol ha fet una gran jugada dins l’àrea i li han hagut de fer penal (claríssim, malgrat les protestes del simpàtic porter). Molt bon gest dels companys deixant que tirés el penal el Guille, i aquest l’ha transformat amb molta sang freda enganyant al porter. Ja ha marcat, i el seu pare no li podrà tornar a dir que és el Mascherano de La Salle. També s'ha sumat a la festa el Xavi, que s'ha llançat per aturar una falta, i així ha aconseguit per primer cop mantenir la porteria a zero. I encara hi ha hagut temps perquè el Roy li dediqués un altre gol al seu avi quan ha recollit un fora de banda, ha fet un bon control i ha xutat creuat. 

D’ençà que el Marcos ens va posar el repte de fer 45 punts ja en portem 12 de 12. No està mal, però recordem que ens queden molts rivals difícils. De moment el dia vinent partit de rivalitat entre “coles”. Caldrà anar amb compte perquè diuen que el Sant Ignasi s’ha reforçat.