Comencem guanyant

Catalònia  2  -  4  La Salle

Comencem la segona volta com la primera, és a dir guanyant al Catalònia, però aquest cop amb moltes més dificultats. Vull pensar que no és perquè nosaltres hàgim anat a menys, sinó que el rival està més compenetrat, tenia algun reforç, i sobretot jugava a casa. Dèiem que aquesta segona volta havíem de venjar-nos de les derrotes contra rivals més fluixos, però també hem de tenir en compte que alguns partits que vam guanyar a casa seran més difícils a la tornada.

De seguida s’ha vist que el partit seria complicat. El camp se’ns feia petit, quèiem constantment en el fora de joc, abusàvem del xut des de la porteria, i amb això anava passant el temps sense ocasions per cap dels dos bàndols. Sort que en una jugada de murri el Pol ha tret una falta sense esperar el xiulet de l'àrbitre i ha deixat sol a l’Alejandro que se n’ha anat molt bé obligant al defensa a fer-li penal. Això no volia dir res perquè fins ara havíem fallat els dos penals que havíem xutat, però a la tercera ha anat la vençuda i el xut del Pol, centrat però alt i fort, ens ha avançat en el marcador. La llauna estava oberta però aquest cop el gol no ha semblat afectar al Catalònia, que ha seguit ben plantat i en un contraatac molt ben portat ens ha empatat.

El segon quart més del mateix. Partit travat, poques ocasions, i en aquest cas no hi ha hagut gols. Hem anat al descans amb la secreta esperança que el cansament físic els passés factura ja que no tenien cap recanvi a la banqueta.

No sabem si ha estat aquesta la causa, però efectivament al tercer quart hem començat a mostrar una clara millora, que ha rebut el premi quan en una jugada sense aparent perill el Roy s’ha inventat un xut llunyà que ha dibuixat una paràbola perfecta fins que s'ha colat com un míssil per sobre el porter.

I, igual que diumenge passat, el darrer quart ha estat el millor. Hem sortit a decidir i en una pilota robada al mig camp el Sergi l’ha passat a l’Espa, aquest l’ha posat al punt de penal, i allà ha arribat embalat el Pol, que no perdona.

I a continuació ha arribat el moment del partit. Ens han assenyalat el primer córner a la dreta i ... aquest cop ha funcionant la preparació casolana! Seguint el ritual, el Pol s’ha apujat la mitgeta i tot seguit ha centrat ras pel Roy, aquest l’ha deixat passar pel Sergi, que també l’ha deixat passar per l’Espa, i aquest si que ha empalmat amb tota l’ànima per clavar el quart a la xarxa. Apoteosi a la banqueta. El partit estava decidit, i el gol del Catalònia als darrers minuts no ha arribat a posar-nos la por al cos.

Bé, a veure si aquest principi és el presagi d'una segona volta triomfal. Sembla que el Marcos els hi ha posat el repte de fer 45 punts dels 60 que queden. Serem capaços? De moment el partit de dissabte contra el Bellvitge serà una prova de foc. Molt de compte amb el petit Messi que ens va amargar el partit d'anada!