El títol de la crónica no és una crítica a l’arbitratge (tot i que el d’avui ha deixat bastant que desitjar), sinó un homenatge al recital golejador del Villa, que ha celebrat el seu sant amb un repóker històric. Això ens ha permès repetir el 6-2 del partit d’anada, amb un guió bastant similar: inici amb marcador igualat i fins i tot advers, poc a poc ens anem imposant, i al final ens distanciem amb claredat.
El desaguisat
arbitral ha començat abans del partit amb una injusta expulsió als pares, que
no havíem fet res... encara. Potser la invasió de camp del darrer dia havia
arribat a les oïdes del colegiat. Per sort els nostres cracks han tirat el
partit endavant malgrat no comptar amb els nostres valuosos consells. I això
que hem començat perdent, quan en una badada defensiva s’han plantat sols
davant del Xavi, que no ha pogut fer res evitar el xut a plaer del rival. Ens
ha costat refer-nos, però abans d’acabar el quart el Villa ha anunciat que avui
era el seu dia. En una pilota propera a l’àrea però sense aparent perill, ha
clavat un “punteron” sense armar la cama que ha sorprès tothom, porter inclòs.
Al segon quart
hem començat a jugar millor i arribar a porteria. Només ens faltava concretar,
i ho hem fet de manera magistral quan el Berto i l’Àlex han volgut recordar que
ells també feien el sant: centrada mil·limètrica des del mig camp al cap de l’Espa,
que l’ha pentinat amb gran tècnica per sobre el porter. Un golàs.
Sabem per
experiència que aquest resultat és perillós, i efectivament hem començat el
tercer quart patint. L’àrbitre ens ha xiulat tres faltes consecutives d’aquestes
que ens fan tant de mal, i una fins i tot s’ha estavellat contra el travesser.
Semblava que estàvem més a prop de l’empat que del 3-1, però aquí ha arribat
una extraordinària jugada del Rodri (un altre Àlex que se sumava a la festa)
que s’ha colat fins a la cuina i ha centrat perquè el Villa rematés a plaer. Aquí
el Villa ha dit que s’havia acabat de patir, i en una bona jugada personal ha
arribat al límit de l’àrea on ha creuat la pilota per establir el quart. El
Sant Ignasi ha acusat el cop i amb el desànim s’han deixat robar una pilota,
com no a peus del Villa, que ha fet el cinquè.
El darrer quart
no hem jugat gaire bé. Primer el Villa ha completat el seu repóker amb un xut
de falta, però després el Sant Ignasi ha tret l’orgull i ha començat a apretar.
Fruit d’això han fet el segon en una vaselina perfecta, i algun pare amb
esperit de patidor culé ha vist perillar el resultat. No n’hi havia per tant
però algun altre golet si que ens l’haurien pogut fer.
En fi, bona dosi
de moral pel partidàs contra el Sarrià. A veure si demostrem que el nou patatal
segueix essent un fortí com abans d’encongir-se.
NOTA: Per cert, no
ve gaire a cuento, però visca el Depor (amb perdó pel Roy).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada