ATENCIÓ !!!

La setmana vinent comencem la nova secció "Un contra un", on cada setmana farem una entrevista a un nen i al seu pare o mare. Ho farem per ordre alfabètic seguint el nom de guerra, és a dir: Andy, Balsells, Berto, Espa, Guille, Javi, Max, Pol, Rodri, Roy, Sergi, Trias, Villa i Xavi. Per tant prepara't Andy que comences tu!
Les preguntes seran sempre les mateixes, i les hem de preparar durant aquesta setmana. Envieu les vostres idees com a comentari d'aquesta entrada, o directament per mail. Si voleu us podeu inspirar amb lo Puyi...

Comencem guanyant

Catalònia  2  -  4  La Salle

Comencem la segona volta com la primera, és a dir guanyant al Catalònia, però aquest cop amb moltes més dificultats. Vull pensar que no és perquè nosaltres hàgim anat a menys, sinó que el rival està més compenetrat, tenia algun reforç, i sobretot jugava a casa. Dèiem que aquesta segona volta havíem de venjar-nos de les derrotes contra rivals més fluixos, però també hem de tenir en compte que alguns partits que vam guanyar a casa seran més difícils a la tornada.

De seguida s’ha vist que el partit seria complicat. El camp se’ns feia petit, quèiem constantment en el fora de joc, abusàvem del xut des de la porteria, i amb això anava passant el temps sense ocasions per cap dels dos bàndols. Sort que en una jugada de murri el Pol ha tret una falta sense esperar el xiulet de l'àrbitre i ha deixat sol a l’Alejandro que se n’ha anat molt bé obligant al defensa a fer-li penal. Això no volia dir res perquè fins ara havíem fallat els dos penals que havíem xutat, però a la tercera ha anat la vençuda i el xut del Pol, centrat però alt i fort, ens ha avançat en el marcador. La llauna estava oberta però aquest cop el gol no ha semblat afectar al Catalònia, que ha seguit ben plantat i en un contraatac molt ben portat ens ha empatat.

El segon quart més del mateix. Partit travat, poques ocasions, i en aquest cas no hi ha hagut gols. Hem anat al descans amb la secreta esperança que el cansament físic els passés factura ja que no tenien cap recanvi a la banqueta.

No sabem si ha estat aquesta la causa, però efectivament al tercer quart hem començat a mostrar una clara millora, que ha rebut el premi quan en una jugada sense aparent perill el Roy s’ha inventat un xut llunyà que ha dibuixat una paràbola perfecta fins que s'ha colat com un míssil per sobre el porter.

I, igual que diumenge passat, el darrer quart ha estat el millor. Hem sortit a decidir i en una pilota robada al mig camp el Sergi l’ha passat a l’Espa, aquest l’ha posat al punt de penal, i allà ha arribat embalat el Pol, que no perdona.

I a continuació ha arribat el moment del partit. Ens han assenyalat el primer córner a la dreta i ... aquest cop ha funcionant la preparació casolana! Seguint el ritual, el Pol s’ha apujat la mitgeta i tot seguit ha centrat ras pel Roy, aquest l’ha deixat passar pel Sergi, que també l’ha deixat passar per l’Espa, i aquest si que ha empalmat amb tota l’ànima per clavar el quart a la xarxa. Apoteosi a la banqueta. El partit estava decidit, i el gol del Catalònia als darrers minuts no ha arribat a posar-nos la por al cos.

Bé, a veure si aquest principi és el presagi d'una segona volta triomfal. Sembla que el Marcos els hi ha posat el repte de fer 45 punts dels 60 que queden. Serem capaços? De moment el partit de dissabte contra el Bellvitge serà una prova de foc. Molt de compte amb el petit Messi que ens va amargar el partit d'anada!

Final d'infart

Penya Barc. Anguera  5  -  5  La Salle

Veníem a menjar-nos-els, i de què ha anat que no sortim escaldats. Davant hem tingut un rival clarament reforçat i amb un nivell superior al que reflecteix la seva posició a la lliga.  El partit ha començat fluixet, però després ha anat agafant un ritme trepidant fins arribar a un final d’infart on qualsevol hauria pogut guanyar.

He arribat un pèl tard, i el primer que he vist és que les posicions estratègiques estaven ben ocupades. L'Espa pare de segon entrenador, el Rodri d'intrèpid reporter, els pares de Villa, Balsells, Andy i Max al costat del porter, i el gruix de la tropa a la grada, anul·lant els pares rivals que per cert no eren gaire nombrosos, potser perquè ja estan farts de dinar a les quatre cada diumenge.

Hem començat guanyant en una jugada on el Berto ha rematat de cap i l’Espa, en possible fora de joc, ha enviat la pilota a la xarxa. Però de seguida la Penya Anguera ha demostrat que no pensava posar-nos les coses fàcils i ha establert l’empat.

I encara més difícil ens ho ha posat al segon quart on, a més d’anul·lar-nos completament en atac, ha aconseguit posar-se per davant després de llançar una falta que ha quedat morta a l’àrea perquè un davanter eixerit  la recollís i l’enviés a la xarxa. Arribàvem al descans sense gaire bones sensacions.

Però al tercer quart hem sortit amb un altre aire, pressionant i combinant millor que el rival. Fruit d'aquesta pressió, l’infatigable Espa ha robat una pilota i l’ha passat al Villa perquè marqués amb un bon xut creuat. Semblava que la cosa ja estava ben encaminada, però al darrer minut una badada defensiva ha deixat sol un davanter rival, que ha afusellat a plaer al Xavi. Tornaríem a acabar el quart perdent? No! només treure del centre hem trenat una gran jugada de tres tocs entre el Villa, el Pol i l’Espa que ens ha permès restablir la igualtat.

I així hem arribat al trepidant darrer quart. Altre cop hem sortit endollats i, després de vàries ocasions, finalment l’Alejandro ha empalmat un xut fort i col·locat que ens posava per davant. Però el Parc Anguera no estava disposat a cedir tant fàcil, i en un contraatac ens han tornat a empatar. Hi havia temps i seguíem apretant. El Sergi ha fet una jugada de Messi que per poc no acaba en gol, i després el Pol ha fet una vaselina de Xavi que si que s’ha colat per l’esquadra. Un golàs. Això tancava el partit? Ni parlar-ne, ens han tornat la jugada en una vaselina no tant bonica però igual d’efectiva. L’empat ha deixat els pares dividits entre arengar l’equip per cercar els tres punts o demanar el final per salvar-ne un. La veritat és que hem estat més a prop de guanyar que de perdre, sobretot en un xut al pal que ha estat a punt de rematar el Villa... pare! Però el resultat tampoc no és injust perquè el Xavi ha fet alguna aturada de mèrit evitant el pitjor.

En fi, amb aquest resultat seguirem probablement novens, però molt enganxats fins al sisè. A veure què ens depara la segona volta. La sensació general és que si mantenim el nivell dels darrers partits tenim possibilitats de pujar unes quantes posicions. I tant que si!

P.D.: Ànims Javi, esperem que tornis a jugar amb nosaltres ben aviat!