Un contra un: Xavi vs Xavi

Xavi: la superació

En un gest de gran generositat, el Xavi es va oferir o cobrir la vacant en la plaça de porter. Naturalment, al prinicipi li va costar adaptar-se, però el progrés ha estat espectacular i això ha contribuït sens dubte a la millora de resultats que ha tingut l’equip en aquesta segona volta.
Estem acostumats a veure’l amb els pantalons llargs i el xandall que sembla que li porten sort, però no sabem si a sota hi porta la samarreta del barça del seu pare. En qualsevol cas, que no s’ho canviï perquè l’any vinent seguirem necessitant sort. I quan es deixi els guants tornem-els-hi aviat que sinó acabarà amb una bona col·lecció.

Un contra un: Àlex vs Carles

Villa: l'home dels gols importants

Quants punts hem guanyat gràcies als seus gols en el moment oportú: al darrer minut amb el Parc U.D., l’empat amb el Martinenc, la mitgeta del Cinc Copes, el famós repóker del Sant Ignasi i… si, també l’empat en el pares contra fills de Nadal. Va començar la lliga jugant més endarrerit, a vegades fins i tot de lateral, i això fa encara més meritoris els 21 gols que ha marcat aquesta temporada.
No sabem si l’habilitat golejadora li ve de l’entrenament a la Play, dels bocates de frankfurt, o de mirar amb el seu pare els partits del Barça… encara que alguns siguin de waterpolo.

Se'ns escapa la UEFA

La Salle  2  -  8  Penya Anguera

Tants partits conservant la sisena plaça, i al final ens l’hem deixat escapar en un darrer dia desastrós. Mai no havíem perdut a casa per més d’un gol i avui ens n’han tret mitja dotzena... i gràcies, perquè a sobre han desaprofitat algunes ocasions claríssimes.

En els prolegómens ja s’ha vist que aquells jugadors no eren els que han quedat al final de la taula, i en el partit ha quedat clar que hi havia tres elements afegits, suficients per convertir un equip fluixet en un autèntic vendaval: l’immens porter, el veloç número 6 i, sobretot, l’imparable número 11 que ha marcat 7 dels 8 gols del seu equip.

I això que hem començat guanyant. L’alejandro, que ha sortit molt endollat, pressionava tant la sortida de la pilota que el defensa ha cregut necessari passar-la al porter. Però el propi Alejandro, llegint les seves intencions, ha interceptat la passada i ha enviat la pilota a la xarxa. Començava bé la cosa, i poc ens podíem pensar que acabaria tant malament. I és que el partit estava igualat... si no fos perquè cada cop que l’agafava el número 11 rondava el perill. I finalment ha aconseguit fer-nos mal. El primer després de controlar una passada del porter, girar-se i anar-se’n amb aparent facilitat cap a la porteria, i el segon gol rematant una centrada. Arribàvem al primer descans amb el partit obert però amb la mateixa sensació que deuen tenir els rivals del Barça quan veuen que el Messi està endollat.

Efectivament, només començar el segon quart una nova jugada personal li ha permès marcar el tercer. La resta del quart també hem estat més a prop d’encaixar-ne un altre que de reduir distàncies, i al darrer minut han interceptat una pilota llarga de porteria i li han passat al seu crack perquè fes la resta.

Ja hem demostrat algun cop que un quatre a un al descans no és insalvable, però avui teníem la pólvora mullada i no hem estat capaços de generar ocasions, si descomptem un pal del Roy. En canvi ells han arribat vàries vegades amb perill i, altre cop al darrer minut, han fet el cinquè que deixava el partit molt costa amunt.

Tot i així, al darrer quart hem seguit posant-hi ganes i si no fos pel que deia el marcador fins i tot es podria parlar d’un partit igualat. Però novament l’han desequilibrat ells gràcies a un contraatac on el número 11 s’ha desfet una vegada més de tots els que se li posaven davant. La veritat és que davant d’aquesta capacitat per desbordar la defensa es fa difícil de trobar un antídot, però segur que si hi tornéssim a jugar ens enginyaríem alguna solució. El que si que hem fet és atacar una mica més, i fruit d’això ha arribat una falta perillosa que el Javi ha convertit en gol amb un xut duríssim i col·locat. Al cap de poc, l’Espa s'ha oblidat que el porter li treia dos pams, li ha plantat cara en una pilota dividida... i en el cos a cos ha tret un penal. Llàstima que el porter ha aturat el xut del Javi, impedint així que ens poséssim 3 a 6 i creéssim l’ambient de remuntada que ens ha fet famosos. Al contrari, en un nou contraatac el número 11 ha enviat una nova vaselina a la xarxa. Després d’això l’entrenador ha decidit substituir els reforços pels “titulars”, que encara han tingut temps de demostrar que ells també la tocaven i fer-nos el vuitè.

Final decebedor per una lliga fantàstica on hem fet coses bones i dolentes, hem guanyat i hem perdut, hem lluitat, hem après i, sobretot, ens hem divertit. No sabem si l’any vinent guanyarem més o menys, però el que és segur és que si mantenim aquesta il·liusió ens ho seguirem passant de conya. De moment, però, tenim per davant uns quants dissabtes sense matinar!

Un contra un: Àlex vs Ferran

Àlex: la perseverança

Aquest any li ha tocat jugar de central. Una plaça de molta reponsabilitat on és més difícil desplegar el seu joc creatiu. Al principi li va costar, però gràcies a la perseverança ha acabat essent un central amb plenes garanties. Es veu que els "ojeadores" de la Cerdanya Cup estan ansiosos per veure jugar un tal TR12.

Un ros i l’altre bru, no ens podíem pensar que pare i fill fossin tant semblants. Les mateixes respostes, igual de “cabezotas”… i igual de simpàtics. Això si, ens han quedat a deure un acudit.

 La setmana vinent: famílies Aparicio i Villabona 

Més a prop del sisè lloc

Cinc Copes  4  -  4  La Salle

El partit havia aixecat força expectatives, i no ha defraudat. Hi ha hagut.gols bonics, dos pals, joc irregular, una part per cada equip, els tìpics minuts de desencert i, una vegada més, remuntada. Darrerament estàvem jugant molt bé el primer quart però avui hem tingut un Inici desastrós. Sort que hem anat de menys a més, gràcies sense dubte a la bona gestiò del Marcos a la mitja part.

Efectivament al primer quart hem caigut al parany d’entrar en el seu joc directe, amb pilotes llargues des de la defensa buscant el davanter. I aquí ells són superiors per corpulència i perquè probablement és el que han fet tota la lliga. Quan un equip està més còmode acostuma a guanyar, i efectivament han marcat primer en un auto-gol del Sergi quan intentava treure una centrada perillosa. Sort que hem pogut empatar en una de les poques combinacions d’aquest quart, això si magnífica i amb participació de gairebé tot l’equip: el Guille canvia de banda pel Sergi, aquest en profunditat pel Rodri, que l’endarrereix suau pel Pol, i aquest a l’espai buit per la incorporació del Javi que empalma de primeres. Un gol de tiralínies, probablement dels millors de la lliga. Malauradament el gol no ens ha animat a millorar el joc i això ha fet que es tornessin a avançar en un córner on un davanter rematat de cap sense oposició. El Xavi l’ha pogut rebutjar però la pilota ha quedat morta a peus d’un davanter que només l’ha hagut d’empènyer. En ple desencert, al cap de poc hem rebutjat malament una pilota en defensa i s’ha quedat a peus d’un davanter que l’ha clavat des de mitja distància. A sobre el Rodri, que venia tocat, ha confirmat la seva lesió i no ha pogut continuar jugant.

I per acabar-ho d’adobar, hem començat el segon quart encaixant el quart gol en un bon xut creuat del davanter rival. El desavantatge era important i exigia reacció, però aquesta reacció no s’ha produït en aquest quart. La pilota anava d’un porter a l’altre i els minuts corrien molt ràpid en contra nostra. Hem tingut alguna ocasió aïllada però més per la qualitat individual que pel joc d’equip. Sort n'hem tingut de l'estratègia, que ha vingut en la nostra ajuda en un dels moments més importants del campionat. Poc abans d'acabar el quart arribava un córner per la banda dreta. Aquesta vegada la mitgeta ens ha sortit brodada i el Villa l'ha empalmat neta a la xarxa.

Arribàvem al descans amb un resultat que ens feia perdre la sisena plaça, i amb un joc que no permetia dir que això fos injust. Per sort el descans ens ha servit per aclarir idees i hem començat a jugar. Sortíem de darrera, combinàvem pel mig camp i arribàvem per les bandes amb el Roy i el Javi. Després de vàries ocasions que no han entrat per mala sort, ha arribat una excel·lent centrada del Roy i un no menys excel·lent remat del Javi que s’ha colat pel petit resquici que deixava el porter en el pal curt. Encara hem tingut alguna ocasió per empatar abans d’acabar el quart, però no ha estat així. De totes maneres, la millora en el joc semblava prometre’ns mínim l’empat.

Efectivament al darrer quart ha seguit la tònica positiva, i ha arribat l’empat en una bona combinació entre el Pol i el Javi que aquest ha enviat a la xarxa completant el seu hat-trick. Poc es podia pensar que mentre ell es dedicava a marcar gols algú s’estava menjant el seu rossbeef! Quedava partit i la lògica futbolística deia que si algú s’havia d’endur el partit érem nosaltres, però els minuts han passat molt ràpid i no hem pogut desfer l’empat.

Un altre partit emocionant, aquest cop amb l’alicient de la lluita per la sisena plaça, que ens podem assegurar guanyant dissabte al Penya Anguera. A veure si arrodonim la temporada amb un bon partit.

Ens han faltat cinc minuts

La Salle  4  -  5  Sarrià

Han faltat minuts o n’han sobrat, segons com es miri. O cinc més al final per completar la remuntada o cinc menys al tercer quart per estalviar-nos la "pàjara" monumental que ens ha agafat una vegada més. No és un partit per estar descontents, perquè ens hem tornat a fer forts al patatal i un altre dels millors equips de la lliga – que s’hi jugava molt - ha acabat demanant l’hora.

I això que el partit ha començat bé. Bon primer quart en què no hem passat angúnies derfensives i a sobre hem tingut l’encert d’avançar-nos al marcador en una bona jugada personal de l’Espa que ha regatejat dos defensors abans d’afusellar el porter.

Al segon quart tampoc no hem estat inferiors. Fins i tot arribàvem més que no pas ells. Però hem pagat aquesta ambició ofensiva quan al pujar a rematar un córner hem descuidat la defensa i en un ràpid contraatac ens han empatat. Una llàstima perquè si haguéssim arribat amb avantatge al descans no sabem què hauria passat.

S’ha de dir que al tercer quart hem perdut una mica de gas. Només hem arribat amb perill una vegada, just al principi, en una jugada de l’Espa que ho ha fet tot bé menys el remat final quan ja havia superat la defensa. A partir d’aquí hem fet un pas enrera i ells han començat a tenir presència a l’àrea. Això ha estat el preludi de la devacle, unit a certa mala sort en els primers gols. El segon ha arribat en un córner mal llençat, però que després d’un rebot tonto ha quedat a peus d’un davanter rival. I el tercer gol era un intent de centrada que s’ha passat de llarg... tant que ha arribat al travesser i després de rebotar-hi s’ha colat per sorpresa del propi autor. En ple desajust ens han fet el quart, aquest cop si en una bona centrada que el davanter centre ha rematat de manera implacable fora de l’abast del Xavi.

No podia ser. Al patatal no havíem perdut mai de mès d’un gol i avui no podia ser l’excepció. Hem sortit al darrer quart pensant que la remuntada era possible. I de fet hem marcat els tres gols que calien, però per desgràcia n’hem encaixat un, just al començament del quart, en un bon xut llunyà del perillós numero 8. Però a partir d’aquí el partit ha estat un monòleg atacant per part nostra. El segon gol ha arribat després d’un xut al pal del Pol, que l’Alejandro molt atent ha empès a la xarxa. Poc després el mateix Pol llançava un córner al cap del Berto que ha rematat tal com s’ha de fer: de dalt a baix i enganxada al pal... tant enganxada que ha rebotat i s’ha passejat per la línia fins a rebassar-la per milímetres. Dedicat al Vicente que acabava d’arribar per fer de revulsiu des de la grada. El miracle començava a ser possible i, en plena voràgine atacant, el Sergi s’ha colat a l’àrea on ha caigut a causa d’un lleu contacte del defensa. Potser hi ha posat més pa que formatge, però el contacte hi era i per tant el penal sembla ben assenyalat. L’imponent porter semblava ocupar tota la porteria, però el Pol ha tirat el penal amb tota la ràbia i l’ha batut. Quedaven un parell de minuts, on hem apretat de valent, amb més ganes que encert, i amb tot l’alè del públic i la banqueta. Hi havia tants nervis que en un moment donat la pilota ha sortit per la banda i n’hem tornat tres al terreny de joc. Fins i tot l’àrbitre devia estar passant-s’ho bé perquè ha allargat algun minutet, però ha estat inútil.

Derrota per la mínima però amb bones sensacions. Si no hagués estat per... però no cal buscar excuses, i a fi de comptes no era un partit trascendent. En el costat positiu, al darrer quart hem deixat palès una vegada més l’esperit inconformista, i entre els temes a millorar caldria preguntar-nos per què de tant en tant sembla que se’ns facin goteres i encaixem més gols en cinc minuts que en la resta del partit.

Al final, nou récord mundial de temps a la dutxa, que sembla que s’ha convertit en un aquari. Què hauria passat si arribem a guanyar? Potser és que s’estaven entrenant pels aspersors del camp del Cinc Copes que visitem dissabte. Per cert, esperem que aquí si que puguem banyar-nos celebrant una victòria que gairebé ens donaria la sisena plaça.

Un contra un: Alejandro vs Alejandro

Alejandro: el rayo McQueen

És un ocell? No. És un avió? No. És l’Alejandro perseguint una pilota avançada per convertir-la en gol. Quants porters han hagut de recollir la pilota de la xarxa sense saber ben bé com hi havia arribat.

Pensàvem que el secret de la seva velocitat eren els termos de cacaolat que li porta el seu avi, però avui hem sabut que els cigrons també hi juguen el seu paper. Això si, potser en va fer un gra massa quan va decidir anar-se’n nedant a Amèrica.

 La setmana vinent: família Trias 

Un contra quatre: Carlos & brothers vs José

Carlos: el triomf de la tècnica

Diuen que el Barça juga bé quan el Xavi entra en joc, i el mateix es pot dir del nostre equip amb el Roy. Bé, en honor als 5 entrevistats canviarem la comparació pel Xabi Alonso amb el Madrid.

Que el Carlos és molt responsable ja es nota per la concentració i ganes que posa en els partits, però ens hem quedat sense saber el seu defecte. Serà que no en té cap? Segur que si però només els mostra a casa perquè el seu pare es cansi i no pugui cridar des de la grada.

Ens treiem l'espina

La Salle  6  -  5  Arrabal Calaf

Ara feia dies que no patíem tant. Després del sever correctiu de dissabte passat, avui tocava reaccionar. I efectivament ens hem endut una victoria treballada i difícil, desmostrant molta enteresa psicológica davant d’un rival que ja ens havia amargat el partit d’anada i que avui ha demostrat tenir més força del que indica la classificació o del que podría fer sospitar la menuda estatura dels seus jugadors. Fins a quatre vegades hem hagut de desfer la igualada per poder sumar els quatre punts.

Potser per influència de les reflexions del nostre ideòleg Jordi Espa, hem començat el partit jugant més la pilota des de darrera. Possiblement el primer quart ha estat el millor des d’un punt de vista tècnic, i a més ha estat efectiu. El primer gol ha arribat en una escapada del Pol per la banda. L’ha passat en horitzontal cap al Rodri, que l’ha prolongat pel Javi i aquest l’ha clavat per l’esquadra després d’una finta. Una obra d’art. En canvi el segon l’hem d’atribuir a la fortuna perquè ha vingut d’una pilota rebutjada pel Berto des de la defensa que ha arribat a la portería sense aparent perill, però que el porter rival no ha sabut aturar. Entremig hem tingut el primer ensurt del dia en una falta de l’Arrabal que ha tocat al travesser i ha botat vàries vegades rondant la línia i amb els davanters rivals intentant empènyer-la dintre. Des de la nostra posició no ho vèiem prou bé i ens hem temut el pitjor quan l’àrbitre ha xiulat, però per sort era una falta de l’atacant en la lluita.

Però al segon quart s’han girat les tornes, i entre que el rival ha apretat una mica més i que nosaltres hem perdut una mica de ritme, ens hem trobat amb dos gols en contra que igualaven el marcador. El primer ha vingut d’una jugada ràpida inciada pel porter rival. Després d’un rebot ha anat a parar a peus d’un davanter que l’ha xutat de volea sorprenent tothom, Xavi inclòs. El segon gol ha arribat en una pilota mal treta des de darrera que ha deixat un davanter sol. Per sort, l’empat no ens ha enfonsat sinó que ens ha fet treure un punt de ràbia. Així l’Espa ha lluitat per una bola que semblava perduda, se l’ha endut i en la lluita amb la defensa ha trobat una bona posició per empènyer-la a la xarxa. Arribàvem al descans amb un resultat apretat que tenia pinta de no ser definitiu ni de bon tros.

I això que el tercer quart ha començat bé. Bona combinació entre el Sergi i el Roy, aquest la penja per sobre la defensa pel Javi, que la toca de cap superant la sortida del porter. Per segon cop ens posàvem amb dos gols d’avantatge, però encara ens quedava molt per patir. Entre el número 5 al mig del camp, i el menut número 17 al davant, han començat a dur-nos de corcoll, i en dues jugades ben trenades han establert la igualada. Un altre moment psicològic que hem sabut resoldre bé perquè als pocs minuts el Javi feia una passada a l’espai buit per l’enèssima pujada a la banda del Sergi, i aquest ha optat per xutar enlloc de centrar. I li ha sortit bé.

Començàvem el darrer quart amb un nou avantatge, però gens tranquils. I efectivament ha arribat altre cop l’empat a peus del número 17. Aquest cop quedava poc temps per desfer la igualada. En un moment donat l’àrbitre ha fet senyal que quedaven set minuts, i com si fos indicatiu de que era l’hora fixada, el Javi ha fet la passada del darrer gol arrodonint una gran actuació (suposem que dedicada al seu pare que està "patint" pel desert). La passada ha arribat al límit de l’àrea. Des de la nostra posició hem vist perfectament l'arribada del Pol i el forat que hi havia a l'esquadra dreta, i hem intuït el que passaria. Efectivament, li pilota xutada pel Pol ha dibuixat una bonica rosca i s'ha colat pel forat. S’ha de dir que els minuts restants se’ns han fet etems. Naturalment ja no quedava res del “jogo bonito” amb què havíem intentat començar el partit i, és clar, sense la pilota es pateix més. Sort que hem estat ben ordenats en defensa, i malgrat algun ensurt hem aconseguit mantenir el resultat.

Bé, seguim com els pericos: lluitant per la sisena plaça a falta de dues jornades. Sort per tots dos! Tot apunta a que el matx de dissabte contra el Cinc Copes serà decisiu, però de moment dimecres tenim una primera cita on esperem posar-li les coses difícils a un dels equips punters del campionat.

Reflexions del Jordi Español

Donada l’oportunitat que em dona el “web-master” d’aquest blog, el Marcel Ubach; per cert, enhorabona per la iniciativa i moltes gràcies per la “currada” (ens has donat una eina molt entretinguda i amena per seguir la temporada!!), deixeu-me posar dues línies del que m’ha semblat l’evolució de l’equip aquesta temporada.

Crec que convindrem tots que el tema “esport” en general, i el futbol en concret en el nostre cas, és una eina que als pares ens encanta per la formació humana i física dels nostres fills. Els resultat dels valors que hi busquem crec que han superat de molt les expectatives: disciplina, compromís, treball en equip, solidaritat, esforç,... El grup humà s’ha comportat extraordinàriament tant dins com fora del camp, i amb això la direcció del Marcos hi ha tingut molt a veure. Un 10 rotund en aquest aspecte.

Sobre el tema esportiu: crec que també s’ha pogut veure una evolució molt positiva respecte al inici de la temporada. Hem estat un equip molt compacte a casa, fent patir molt als 5 primers de la classificació i deixant escapar poquíssims punts del “patatal”.

Fora, en camps grans i de bona gespa, en canvi, ens ha costat més i a part de les derrotes “esperades”  en el camps dels primers (on hem rebut fortes golejades, per cert), també ens hem deixat punts en camps en els que no “tocaria”: Can Buixeres, Arrabal-Calaf, Peña Anguera, P.B. Barcino, Bellvitge...

Això ens hauria de fer reflexionar: a casa en un camp petit, amb mal “ferm”, els equips tècnics que volen jugar la pilota s’encallen moltíssim i nosaltres ho aprofitem al estar més acostumats. En canvi, quan el camp permet “tocar-la” i crear espais ho passem realment malament per que no estem acostumats a fer-ho i tampoc a defensar-ho.

I aquesta és la meva única “queixa” (ja la he repetit reiteradament a tot el que m’ha volgut escoltar): crec que han faltat, no ara si no ja des de  pre-benjamins, unes directrius en el club esportiu de “formació futbolística”. Tenim mancances en el que s’anomenen “fonaments tàctics”: posició en el camp, marcatges, desmarcades, ajudes tant defensives com ofensives,... i això ho paguem quan juguem contra equips que si les tenen.

L’origen del problema ve, jo crec, del fet que s’ha primat sempre més el resultat que l’aprenentatge, i amb això s’ha perdut un temps preciós que ara (i en properes temporades) estem notant. Aquest any, amb el Marcos, crec que s’ha avançat força en aquest aspecte i s’ha pogut veure una millora important, però hauríem de mirar d’exigir en el futur que en els primers anys de formació s’insistís molt en aquest tema i ens deixéssim de mirar sempre el marcador.

Potser podem aprofitar aquest partits intranscendents que queden d’aquí a final de temporada per treballar-hi fort...

Jordi “Espa” 

Feliciteu-los i cap a la dutxa

Vila Olímipica  8  -  0  La Salle Bonanova

Això és el que ens deia sempre un entrenador que vaig tenir fa molts anys quan el rival havia estat clarament superior en el terreny de joc. Això, malauradament, és el que varem tenir dissabte que fer davant un molt bon equip de futbol, el “Vila Olímpica C.F.”

Certament ens varem enfrontar amb un equip ben col·locat, ràpid i amb jugadors amb bon nivell tècnic. La tàctica que el Marcos, absent per viatge, li va deixar preparada al Xavi era el famós “plan B” per a aquestes ocasions: dues línies de tres jugadors esperant al rival a mig camp intentant tapar totes les línies de passades. Les nostres possibilitats de marcar haurien de passar per alguna jugada de contraatac en el que algun jugador pogués fer una jugada personal (sempre amb inferioritat numèrica) per arribar a la porteria contraria.

La cosa va funcionar durant el primer quart, en el que ells van tenir realment poques ocasions, encara que nosaltres, com a tota la resta del partit, no varem xutar ni una sola vegada amb perill. En el segon, es van sumar els canvis en l’equip rival, amb l’entrada de l’espigat número vuit que ens va portar de corcoll, amb un augment del seu ritme i un primer gol en una jugada desafortunada en el que lÀlex Trias patina i cau en un atac rival que deixa sol a un jugador enfront del Xavi. Com ens acostuma a passar en aquestos casos, ens venim una mica a baix i ens en cauen tres més seguits.

En el tercer i quart parcials la història es repeteix, però amb un detall que considero important: decidim sortir jugant des de darrera amb la pilota per terra. La insistència del nostre delegat, el Javi, ajudant des de la banqueta al Xavi, i el fet que era un partit en el que ja no teníem res a fer, van portar a que provéssim de fer una cosa que no ens hem acabat d’atrevir a fer del tot aquesta temporada.

Durant estones lliguem unes quantes jugades de varis passes sortint en algunes d’elles molt correctament de la pressió dels davanters contraris, però la falta de automatismes en aquest sentit i la major qualitat del rival fa que en l’últim quart ens en caiguessin quatre més i, per primer cop aquest any, ens quedéssim a zero en el nostre marcador.

El que dèiem, només ens quedava felicitar-los i anar cap a la dutxa.

Jordi "Espa"

Un contra un: Sergi vs Marcel

Sergi: Ubackembauer

El sobrenom li queda bé, però pel seu estil de Dani Alves també se’l podria conèixer com “Mic-Mic Bernie”. I és que les seves corredisses pel carril dret donen sempre una opció ofensiva a l’equip, i fins i tot algun golet amb les seves famoses vaselines. Tant de bo que corregués tant quan el criden per sopar!

És conegut a la parròquia del barri des del dia que se li va ocórrer dir una missa, i també pels “papers” que hi va deixar un estiu. Sort que almenys no hi va deixar el paquet de la gitana.

 La setmana vinent: famílies Royan i Rodri 

Un contra un: Pol vs Rosa

Pol: el que controla

Tots tenim clar que el Pol és un bon nen. Espera pacientement que la seva mare s'incorpori a l'entrevista, mai se li veuen males maneres... però avui hem sabut que quan s'accelera no hi ha qui el pari, o sigui que si el veieu "suant" és que n'acaba de fer alguna.

Al camp també combina el seny i la rauxa. Per un costat és un dels nostres repartidors de joc i la seva tècnica és exquisida, però per altra banda també lluita, pressiona i marca gols. N'ha fet molts al darrer quart pujant a rematar quan ja a tothom li falten forces.

Victoria agridulce contra el Can Buxeres

La Salle 7 - 3 Can Buxeres

Teníamos toda la prevención del mundo jugando contra el Can Buxeres. Ya nos remontaron un 1-4 cuando los visitamos en su casa y encima no podíamos tener peores augurios de la jornada anterior contra el Badalona.

Pareció que los nubarrones se despejaban al comienzo del partido: el Can Buxeres venía con 7 jugadores y ni uno más, por lo que parecía que hacia el final del partido podrían ser vencidos por el cansancio. Encima, el juego no podía comenzar mejor cuando, recién sacado del centro del campo, Rodri le pasa a Royán, éste a Javi y luego a Guille, que se la devuelve a Rodri quien controla el balón delante de un defensa y chuta a la izquierda del cancerbero. Gol.

No obstante, el resto del cuarto se repartió entre oportunidades perdidas y defensas efectivas, sin conseguir aumentar la distancia.

Tuvo que llegar el segundo cuarto para que Espa consiguiese perforar la red de la portería contraria por segunda vez.

En realidad los demás goles estuvieron bastante repartidos: Guille, Pol (que repitió) Royán y Andy. La sensación podía ser de un dominio total del campo, en el que cualquier jugador podía hacerles un roto. Todo esto aderezado con intervenciones acertadas de nuestra defensa y, si hacía falta, paradas de Xavi.

Sin embargo, hacia el final del tercer cuarto las cosas parecieron torcerse. Los delanteros del Buxeres encontraban huecos en nuestra defensa, especialmente después de pasear una pelota por detrás de la linea de fondo (esto se llama fuera en mi pueblo) y conseguir batirnos por primera vez. Enseguida vino el segundo gol, seguramente fruto del desconcierto por el primero.

El árbitro tuvo el detalle de pitar el final del tercer cuarto cuando aún ganábamos por 5 a 2.

El último cuarto fue de locura, aunque cosechamos dos goles más. Sin embargo, a escasos minutos del final, un delantero del Buxeres se escapa y se queda solo delante de Xavi. Berto duda un momento, pero realiza un intento testimonial de parar al delantero. Todos vimos un piscinazo, pero el árbitro decidió que no se podía acariciar tan levemente a un contrario y, aunque el balón había acabado dentro de nuestra portería, cortó la jugada y sacó la primera roja directa de la temporada a Berto. Acertadamente, ni Berto ni Marcos protestaron (los padres sí que nos hartamos de hacerlo, pero eso no cuenta) y la tarjeta no le supondrá suspensión. Pero a todos se nos quedó una sensación agria.

Aun así, tras tan lamentable situación, el equipo se repuso y, con un jugador menos, aún conseguía Andy marcar el séptimo.

Lo dicho, una victoria agridulce.

Tretze regalets de Mona

Badalona  13  -  3  La Salle

Quina pallissa! Ja ens esperàvem un partit difícil però la veritat és que tretze gols no entraven ni en les previsions més pessimistes. Les causes? Podem parlar de les baixes, les mides del camp, les “pájares” que ens agafen de tant en tant... Sobretot jo em quedaria amb que el camp se’ns ha quedat petit. Ens hem fet un fart de córrer, segurament més que no pas ells, i en canvi sempre semblava que ells juguessin amb un de més.

Que avui no seria el nostra dia s’ha vist des del primer minut. A la primera pilota en defensa ens hem fet un embolic i ells ho han aprofitat per robar-nos la bola i fer una centrada molt perillosa que ha tocat en el Javi i s’ha colat. D’això se’n diu començar el partit amb el resultat en contra. I sense temps per assentar-nos al camp, ha arribat el segon en un contraatac molt ben portat, una jugada que es repetiria un munt de vegades al llarg del partit. No obstant, l’Espa ens ha donat un motiu d’esperança quan en una gran jugada personal s’ha desfet tots els defenses i ha creuat la pilota al fons de la xarxa. Fins i tot hem pensat que amb tant de camp per córrer podria posar-se les botes. Però ha estat un miratge. Enlloc de tornar a entrar en el partit, han estat ells qui en una jugada sense aparent perill han aprofitat un rebot i l’han clavat a la xarxa. Aquest gol ens ha fet mal i la resta del quart hem estat espessos, cosa que han aprofitat per fer-nos dos gols més. Sense fer gran cosa, havien sentenciat pràcticament el partit.

El segon quart hem arrencat millor. Més assentats al mig camp, hem començat a trenar jugades i crear perill. També pressionàvem més, i fruit d’això el Villa ha robat una pilota i s'ha inventat una gran jugada personal que ha rematat amb el seu habitual encert. El gol ens ha animat encara més i hem seguit atacant. Alguns il·lusos fèiem càbales de que si fèiem el tercer abans d’arribar al descans encara teníem molt de temps per capgirar el marcador. Però a vegades el futbol és cruel. En la seva primera arribada, això si perillosíssima, hem hagut de forçar un córner, i l’han centrat al primer pal on un davanter l’ha rematat amb molt encert al primer toc. Novament, aquest gol ha estat el preludi d’una “pájara” immensa i abans d’arribar al descans ens han caigut tres gols més.

Arribàvem al descans amb un 9-2 humiliant, i fins i tot els més optimistes ens conformàvem amb maquillar una mica el resultat. Però ni això ha estat possible. I això que al tercer quart tampoc no hem començat malament, i fins i tot hem trenat una bonica jugada d’atac, amb paret entre l’Espa i el Javi que aquest ha enviat a la xarxa. Però la resta del quart no hem estat tant fins, i ells han llançat un parell de contraatacs endimoniats que han rematat amb molta tècnica. S’ha de reconèixer que la tocaven molt bé.

Amb tot decidit, al darrer quart s’ha jugat sense pressió i amb la mateixa història de sempre: joc igualat però molta més efectivitat local que s’ha traduït en dos gols més que establien el 13-3 definitiu.

En fi, com diu el Javi, a prendre nota de la derrota i veure què hem fet malament perquè no ens torni a passar. La veritat és que no hem controlat malament, però al darrer tram picàvem pedra per culpa de les seves ajudes defensives. En canvi ells en tenien prou amb tres o quatre passades per plantar-se a davant i rematar amb gran encert. Sense dubte, estem més igualats del que reflecteix el marcador, però ells tenen molt més treballat el joc en camp gran.

I el dia vinent... el famós Can Buxeres. Caldrà cercar doble revenja: pel partit d’avui i pel partit d’anada!

Un contra un: Max vs Vincenzo

Max: Elegància italiana

Mai no havia jugat de lateral, però li surt natural com si ho hagués fet tota la vida. Cobreix, puja la banda, remata... I si algun cop anem curts de migcampistes, el Marcos no dubta en escollir-lo per cobrir la plaça. Pot ser que aquesta capacitat per provar coses li vingui del seu pare, un tiffosi de la Roma més conegut com el “Tasta-ho”.

Que té un caràcter positiu ja es nota pel seu somriure encomanadís, però el que no sabíem és que encara és més despistat que els seus companys (que ja és difícil!). Sort que fins ara no s’ha descuidat mai de jugar bé ni de riure.

 La setmana vinent: Pol 

Empatx de gols i calçots

La Salle  4  -  0  Barcino

Tal com demanàvem la setmana passada, els nois s’han conjurat per fer-li pagar al Barcino els plats trencats de la derrota amb el Tecnofútbol. No és que hagi estat un partit brillant, i la veritat és que ha costat més del que sembla indicar el marcador, però ningú no pot dir que la victòria final hagi estat injusta.

Veníem amb certa prevenció contra el seu capità, el famós Arri que ens va amargar el partit d’anada, però avui l’hem sabut controlar gràcies a la intensitat defensiva, amb un Trias destacable, i un Xavi molt segur que ha aconseguit novament mantenir la porteria a zero (almenys en el primer partit, perquè en el segon els pares n’hi hem fet uns quants).

Hem començat com el Madrid, és a dir marcant de penal als primers minuts. El gol l’ha fet el Javi però la meitat del mèrit és de l’Alejandro que havia lluitat per una pilota impossible, fins a forçar el penal del defensa. La resta del quart no hem fet gran cosa, i això ha fet que el marcador no es mogués.

El segon quart ha seguit igualat, i tampoc no ha canviat el marcador. Si que hi ha hagut ocasions pels dos equips, potser més de nostres, però al darrer minut l’Arri ens ha ficat l’ai al cor quan en enviat un xut creuat arran del pal. Això ens ha fet reviure els fantasmes del partit d’anada, i si hi afegim el record del desastre en el tercer quart de la setmana passada, al descans no estàvem precisament tranquils.

Però avui ha estat a l’inrevés, i el tercer quart és el que ens ha servit per agafar l’avantatge decisiu al marcador. El segon gol ha arribat en una jugada confusa que ha deixat el Villa sol davant del porter, i ja sabem que allà no perdona. El tercer també ha estat obra del Villa, que segueix imparable. Bona jugada personal driblant un contrari i tocant suaument amb l’esquerra per sobre el porter. El gol número 100 segons els números oficials. Encara hi ha hagut alguna altra ocasió per ampliar l’avantatge, com una falta que el Trias ha enviat al travesser.

I al darrer quart hem arrodonit el marcador en una altra jugada d’atac embolicada amb xut final del Javi que s’ha colat després de tocar ... en l’omnipresent Arri. La revenja estava servida. Aquí si que hem vist el partit sentenciat, però hem seguit animant a veure si feien un darrer esforç  i arribaven esgotats al partit contra els pares. I de fet no podem dir que no s’hagin esforçat, però finalment no hem aconseguit la maneta.

Seguim amb una segona volta gairebé perfecta. Dissabte vinent es preveu un desplaçament molt complicat a Badalona, però si juguem com sabem tot és possible. A l’anada ens van guanyar al darrer minut. A veure si aquest cop és a l’inrevés.

I aquí s’ha acabat el partit... però no la jornada. Avui hi havia sessió contínua. La majoria ens hem retrobat al cap d’una estona a Santa Eulàlia de Ronçana, i una minoria de pares fins i tot ens hem vestit de curt per demostrar (aquesta vegada si) que la veterania és un grau. Bé, s’ha de dir que aquesta veterania ha comptat amb la col·laboració inestimable del Pol (entrenador). Serà qüestió d’incloure’l al club dels veterans.

El partit presentava un interessant duel d'Aparicios a les porteries. Tots dos ho han fet bé, però finalment el fill és qui ha hagut de recollir més pilotes de la xarxa. I això que els nens tenien avantatge perquè ha estat un autèntic partit de pati de col·legi: vint contra vint, gent de totes les edats, patinets pel mig, samarretes fora, trampes descarades per part dels nens... Sempre hem anat per davant els pares, però cap al final semblava que érem nosaltres qui dúiem dos partits a les cames i se’ns han acostat perillosament, sobretot quan el Víctor Trias ha decidit canviar de bàndol. La veritat és que per uns moments el camp semblava envaït de nens sense samarreta que posaven setge a la nostra porteria, però per sort el Pol (entrenador) seguia sencer i hem fet algun golet més que ha posat les coses a lloc. No cal dir que hem respirat alleujats quan el Balsells pare ens ha avisat que la calçotada estava llesta i hem enviat hàbilment la pilota als núvols per declarar el partit finalitzat. Veterania.

I no cal dir que llavors ha vingut el millor de la jornada: una cervesa ben fresca i uns calçots suculents i abundantíssims. Alguns pares hem intentant obstinadament acabar-nos-els tots, però al final hem hagut de desistir quan érem prop de l’objectiu. El que si que hem batut és el rècord mundial d’alçada en torres d’envasos de gelats, amb el petit dels Royan com a arquitecte principal.

En fi, una bona ocasió per estrènyer lligams amb l’altre “equipo” de la Salle, amb qui l’any que ve probablement compartirem grada. Felicitats a la família Basso per l’organització perfecta, i a veure quan ho repetim.

Un contra un: Javi vs Javi

Javi: Sinònim de gol

Porta el futbol a la sang, i amb ell al camp pot arribar en qualsevol moment el gol. N'ha fet molts per un centrecampista, i en duria més si no fos per la inoportuna lesió i perquè en el camp és tant generós com a la vida. Un altre amb la seva qualitat seria més “chupón”. I estaria jugant al Barça... o al Valladolid! Però esperem que segueixi amb nosaltres molt de temps, passant-s’ho bé i fent-nos-ho passar bé als altres.
No sabem si el cavall li va deixar cicatrius, però no ho comprovarem, no sigui que ens surti un pollet. I per cert, no us estranyeu si qualsevol dia el veieu aparèixer amb un Ferrari. Serà que li ha demanat de regal al seu pare mentre llegia el diari.

 La Setmana vinent: Max 

Un tercer quart infernal

Tecnofutbol  8  -  3  La Salle

Avui hem sortit ben escaldats, i no només pel sol de justícia que queia per Horta! I és que hem tingut davant un gran equip, probablement el millor amb qui ens hem enfrontat. Ben organitzats com equip, i amb tres cracks que marcaven la diferència a nivell individual: la tècnica de la Berta, la velocitat del numero 7 i, sobretot, l’imparable número 8.

És impossible guanyar un equip així? De cap manera, i sinó que li preguntin al Sporting, però s’ha de donar una combinació de lluita, estratègia, sort i, sobretot, tenir zero errors. I la veritat és que ho hem aconseguit durant tot el partit excepte deu minuts: els que ha aprofitat el Tecnofutbol per clavar-nos els cinc gols que han marcat la diferència final.

I això que la cosa ha començat bé, quan un Sergi en ratxa ha enviat a la xarxa una vaselina marca de la casa. Però el Tecnofutbol ha seguit jugant bé fins que en una gran jugada individual per la banda el número 7 ha enviat un xut imparable a la xarxa. Poc després han arribat altre cop a porta però un paradón del Xavi ha evitat el gol. Així acabava el primer assalt, i el miracle seguia sent possible.

Al segon quart s’ha repetit la història. Nova vaselina a la xarxa, aquest cop en un toc mestre del Pol, i després a aguantar la pressió del Tecnofutbol. El Marcos havia ordenat el pla “B”, és a dir la nova defensa en dues línies de 3. La veritat és que ha funcionat a la perfecció, a excepció d’algun ensurt quan el número 8 es colava entre línies, però per ser la primera vegada que la utilitzàvem es pot considerar un èxit, almenys en defensa. I així hem estat a punt d’arribar al descans amb avantatge, però en el darrer segon ens han empatat en un xut llunyà aturable. Una llàstima.

Però al tercer quart el número 8 s’ha col·locat en la posició que ha demostrat ser més mortífera: de central! Una vegada més s’ha demostrat que el millor atac és una bona defensa perquè des d’allà ha tallat tots els nostres intents atacants, ha organitzat les contres, i fins i tot s’ha sumat a l’atac i ha marcat. I això que els primers minuts hem seguit aguantant bé, però han obert la llauna en un altre xut llunyà on el Xavi hauria pogut fer més. A partir d’aquí ens hem ensorrat com un castell de cartes i ens han caigut quatre gols més, fruit en part de la nostra “pájara”, però també del bon joc local.

Aquest cop la remuntada hauria estat un miracle, però no es pot dir que no ho hàgim intentat. Al darrer quart hem tret l’orgull i hem començat reduint distàncies en una bona jugada personal del Sergi acabada en un xut que el porter només ha pogut rebutjar, i el Villa ha fet el seu golet. Per un moment hem vist un raig d’esperança. El Marcos ha preguntat “¿Cómo vamos, 7-3?” i ha muntat una disposició més ofensiva. I la veritat és que la resta del quart no hem estat inferiors, però tampoc tant superiors com per fer quatre gols. Al contrari, en un contraatac molt ben portat són ells qui han marcat el gol que tancava el marcador.

En fi, derrota abultada, però amb millors sensacions que en altres ocasions. Estem jugant bé i el resultat d’avui entrava dins de les possibilitats. A refer-nos i a fer-li pagar els plats trencats al Barcino!

Un contra un: Guille vs Guillermo

Guille: El lateral "pro"

No sabem d’on li ve això del lateral “pro”, però podria molt ben ser perquè defensa la seva zona com un autèntic professional. Sense grans alegries en atac, però amb disciplina i joc d’equip.

Fora del camp també contribueix a fer pinya amb les seves famoses imitacions, i amb un “asento andalú que no se pué aguantá”.

És d’aquells jugadors que quan no hi són és quan s’aprecia la seva importància. Sinó atenció a la dada: no hem guanyat cap dels partits en què ha descansat. Sembla que el secret són els consells del seu pare, i això que a vegades no els escolta per culpa dels taps a les orelles. A veure si “mejoda”.

 La setmana vinent: Javi 

"Mejoda espectaculad"

La Salle  5  -  5  Martinenc

“¡Jozú, qué partío!”, com diria el Guille. Ja sabem que ens van les remuntades, però encara no havíem aixecat mai quatre gols en contra. Com hem aconseguit canviar tant el partit a la segona part? Les ordres del Marcos? La fe dels nois? L’escalf del públic? Ni idea, però aquests tombs sense sentit són la salsa del futbol.

El Martinenc ha començat demostrant per què ens porta tretze punts a la classificació. Tocant i pressionant, feien inútils els nostres esforços per trenar jugades, i ens obligaven a fer passades llargues que queien irremissiblement a peus de la defensa rival. De mica en mica han començat a arribar a porteria i en una falta prop de l’àrea han obert el marcador. Sort que una vegada més el Villa ha tret pa de les pedres, i en una jugada sense aparent perill ha vist forat i ha marcat el nostre gol número 100.

L’empat era massa generós pel que havíem fet fins llavors, però al segon quart el bon joc rival si que ha dictat sentència. El segon gol ha arribat en una jugada molt habilidosa del davanter rival que s’ha desfet de tota la defensa per plantar-se sol davant del Xavi i superar-lo per dalt amb un toc suau. Al cap de poc un xut llunyà tornava a foradar la nostra xarxa, i abans d’anar al descans encara hem vist com ens feien el quart en un ràpid contraatac.

Les trompetes rivals ja celebraven la victòria, i ni el marcador ni el joc feien preveure cap altre resultat, però encara ens aferràvem a l’esperança de que es repetís la història del partit d’anada on vam remuntar un 4-1. Així que al descans els pares ens hem conjurat per ser el jugador número vuit, i hem rebut als nois amb un crit de “El patatal no se rinde!”. I efectivament la cosa ha “mejodado”, com diria el Guillermo. Ben dirigits pel Trias, hem començat a tocar i sortir amb pilota controlada. Per la dreta el Max i el Roy pujaven bé la bola, i per l’esquerra el Berto se sumava amb perill a l’atac i ha enviat un xut arran de pal. Però ens ha tocat rebre un altre gerro d’aigua freda quan en un córner al primer pal ens han marcat de cap el cinquè. Per un moment ha semblat tot perdut... el moment que hem tardat en centrar i passar-li al Javi perquè avancés driblant dos rivals i xutés des de mitja distància a la xarxa. Tant difícil que és fer gols i tant senzill que ho ha fet! El gol ens ha donat encara més ales i abans d’acabar el tercer quart el Javi ha enviat un xut al travesser i el Villa molt atent l’ha rematat... a dintre? No n’estem segurs perquè el porter l’ha tret molt a prop de la línia, però per si podíem influir hem cridat el gol i l’àrbitre l’ha donat.

Quedava un quart pel miracle, i no cal dir que hem sortit encara més endollats, mentre el Martinenc s’anava fent cada vegada més petit. Hem apretat de valent, però els minuts passaven i no aconseguíem fer el gol. Fins que una pilota ha caigut prop del mig camp i el Sergi s’ha inventat un xut bombejat que ha sorprès tothom, porter inclòs, i s’ha colat arran del travesser. Aquí si que la cridòria s’ha desfermat, i en ple allau ofensiu ha arribat una falta llunyana en territori del Sergi, concretament en el punt on va fer el gol contra el Can Buxeres. Nosaltres ho sabíem però el Martinenc no, i s’han quedat de pedra quan enlloc de centrar la bola l’ha enviat directa a la xarxa. Havíem empatat! Encara han quedat uns minuts molt intensos on hauria pogut passar de tot. Nosaltres hem apretat més, amb el Guille i el Sergi convertits en atacants. Greu perill si no fos perquè darrera teníem un Jordi Balsells immens en la cobertura. Al darrer minut hauríem pogut arrodonir la feina en una ocasió triple: xut del Pol al pal, remat del Rodri que ha tret un defensa de la mateixa línia, i xut final del Sergi que ha sortit fregant el pal.

No sabem si hem guanyat un punt o l’hem perdut. Vist com ha anat el partit es pot dir que hem salvat els mobles, però si hagués durat una mica més... En fi, el que compta és que al final hem tornat a mostrar l’esperit de superació que tants bons resultats ens dóna. Si dissabte juguem tot el partit com la segona part que tremoli el Tecnofutbol.

Un contra un: Àlex vs Anna

Espa: la tenacitat

Quan surt del camp no sembla el mateix. És, fins i tot, una mica tímid.

Però quan trepitja la gespa... es transforma en un perill: un perill per l'equip contrari.

No dóna mai una pilota per perduda i sempre busca el forat inesperat. Corre des del començament fins al final. Cau i s'axeca. És indestructible. Però avui hem descobert que la passió no li ve de part paterna: a casa és l'Anna qui crida els gols del Barça.

I, darrerament, ha començat a marcar gols amb el cap. Ara ja ho fa tot bé... menys pilotar avions!

És Alex Español, "Espa", el perill amb el cabell vermell.

 La setmana vinent: Guille vs Guillermo 

Continuem imparables

Parc U.D.  1  -  5  La Salle

Ni l’horari intempestiu ha pogut frenar la nostra ratxa de victòries. Patint menys que altres vegades, avui hem anat treballant la victòria amb un golet a cada quart, més un de propina al darrer.

A banda de l’horari de Premiere League, la novetat positiva del dia era la reaparició del Javi, que per fi ha superat el seu via crucis i ho ha celebrat marcant un golàs.

Avui ha estat l'Espa qui ha obert la llauna, en un gol de pillo. Intuint que la pilota bombejada del Javi podria ser difícil de controlar, s’ha dirigit com una bala a pressionar el porter. Aquest s’ha posat nerviós i li ha passat la pilota per sobre, que l’Espa només ha hagut d’empènyer a dintre. El remat és fàcil, però s’hi ha de ser.

El gol del segon quart si que ha estat fruit d'una gran jugada d’equip: el Rodri s’ha escapat per la banda i a l’hora de centrar ha vist que el primer pal estava molt atapeït, així que ha bombejat la pilota al segon pal on arribava el Guille com una bala per empalmar una volea perfecta que el Roy només ha hagut d’empènyer. Mig gol pel Guille.

Al tercer quart ells han apretat una mica més, però un Xavi inspiradíssim ha mantingut la porteria a zero, i a sobre el Javi ha augmentat l’avantatge amb un golàs de falta. Des de la grada hem vist amb una perspectiva perfecta com la pilota enverinada es colava per tota l'esquadra, però l'encarregat del marcador no devia tenir tan bona perspectiva perquè s’ha descuidat d’anotar-lo.

I al darrer quart hem arrodonit la golejada amb dos golets més. Primer el Rodri ha fet una bona jugada personal que ha culminat creuant la pilota fora de l’abast del porter. Bon premi pel seu partit generós i lluitador, i bon regal d’aniversari, tot i que l’encarregat del marcador hagi decidit altra vegada ignorar el gol. I per últim el Trias ha tancat el compte golejador rematant amb l’esquerra una pilota rebutjada pel porter després d'un fort xut del Pol. Ho ha celebrat tant el nostre capità que el del marcador no ha tingut més remei que veure-ho i anotar el tanto. Encara ha quedat temps perquè el jugador de la cama de ferro ens fes el gol de l’honor amb un xutàs impressionant. Llàstima que el Xavi no hagi pogut arrodonir el seu gran partit mantenint la porteria en blanc, però s’ha de dir que a la segona meitat el Parc U.D. havia arribat prou vegades com per merèixer el gol.

I al final, un banyet improvisat per celebrar que aquesta segona volta seguim comptant els partits per victòries. Però no llancem les campanes al vol, que ara arriba el "Tourmalet": Martinenc, Tecnofutbol, Badalona, Sarrià... Preparem-nos per emocions fortes!

Un contra un: Àlex vs Vicenç

Berto: la potència

Al nostre Piqué li agrada el Messi, però al seu pare li agrada més el Piqué... quin embolic! Però és veritat que encara que jugui de defensa se suma bé a l'atac, on a més d'anar bé per alt té un bon cacau. I a sobre té bona tècnica, o sinó que li preguntin a l'Espa que avui ha rebut la centrada mil·limètrica del segon gol.
Simbolitza com ningú l'esperit de no rendir-se. A veure si ens el contagia i podem aspirar a aquest quart lloc que els grans no ens acabem de creure... això si, no us acosteu a ell si es trenca el braç, que es veu que això també ho contagia!

Villa mete goles... sin querer.

Villarato

La Salle  6  -  2  Sant Ignasi

El títol de la crónica no és una crítica a l’arbitratge (tot i que el d’avui ha deixat bastant que desitjar), sinó un homenatge al recital golejador del Villa, que ha celebrat el seu sant amb un repóker històric. Això ens ha permès repetir el 6-2 del partit d’anada, amb un guió bastant similar: inici amb marcador igualat i fins i tot advers, poc a poc ens anem imposant, i al final ens distanciem amb claredat.

El desaguisat arbitral ha començat abans del partit amb una injusta expulsió als pares, que no havíem fet res... encara. Potser la invasió de camp del darrer dia havia arribat a les oïdes del colegiat. Per sort els nostres cracks han tirat el partit endavant malgrat no comptar amb els nostres valuosos consells. I això que hem començat perdent, quan en una badada defensiva s’han plantat sols davant del Xavi, que no ha pogut fer res evitar el xut a plaer del rival. Ens ha costat refer-nos, però abans d’acabar el quart el Villa ha anunciat que avui era el seu dia. En una pilota propera a l’àrea però sense aparent perill, ha clavat un “punteron” sense armar la cama que ha sorprès tothom, porter inclòs.

Al segon quart hem començat a jugar millor i arribar a porteria. Només ens faltava concretar, i ho hem fet de manera magistral quan el Berto i l’Àlex han volgut recordar que ells també feien el sant: centrada mil·limètrica des del mig camp al cap de l’Espa, que l’ha pentinat amb gran tècnica per sobre el porter. Un golàs.

Sabem per experiència que aquest resultat és perillós, i efectivament hem començat el tercer quart patint. L’àrbitre ens ha xiulat tres faltes consecutives d’aquestes que ens fan tant de mal, i una fins i tot s’ha estavellat contra el travesser. Semblava que estàvem més a prop de l’empat que del 3-1, però aquí ha arribat una extraordinària jugada del Rodri (un altre Àlex que se sumava a la festa) que s’ha colat fins a la cuina i ha centrat perquè el Villa rematés a plaer. Aquí el Villa ha dit que s’havia acabat de patir, i en una bona jugada personal ha arribat al límit de l’àrea on ha creuat la pilota per establir el quart. El Sant Ignasi ha acusat el cop i amb el desànim s’han deixat robar una pilota, com no a peus del Villa, que ha fet el cinquè.

El darrer quart no hem jugat gaire bé. Primer el Villa ha completat el seu repóker amb un xut de falta, però després el Sant Ignasi ha tret l’orgull i ha començat a apretar. Fruit d’això han fet el segon en una vaselina perfecta, i algun pare amb esperit de patidor culé ha vist perillar el resultat. No n’hi havia per tant però algun altre golet si que ens l’haurien pogut fer.

En fi, bona dosi de moral pel partidàs contra el Sarrià. A veure si demostrem que el nou patatal segueix essent un fortí com abans d’encongir-se.

NOTA: Per cert, no ve gaire a cuento, però visca el Depor (amb perdó pel Roy).

Un contra un: Jordi vs Jordi

Jordi: El Puyol perico

Conec un jugador que manté la màxima intensitat des del primer fins a l’últim minut i encomana la seva energia als companys. També desanima al rival, que mentre avança cap a la porteria sap que abans d’arribar sortirà ell d’algun lloc el per impedir-li progressar.

Si afegim que juga al mig de la defensa endevinareu que estem parlant de... el Puyol? No! de la seva rèplica a La Salle: El Jordi Balsells.

Ens pensàvem que escolliria el Puyi com a jugador favorit, però s’ha quedat amb el Dani Jarque. Es veu que és tant ferm defensant les conviccions com la porteria del Xavi. Això està bé, i el Jordi pare deu estar-ne orgullós... però llavors no entenem per què el castiga tant!

Resultat de tennis

Hospitalense  0  -  6  La Salle

Per fi un partit tranquil. Si algú s’havia quedat a casa per por de patir ha fet malament perquè avui per una vegada hem arribat al final sense patiments. Potser no ha estat un gran partit però també és difícil jugar al cent per cent quan no tens la pressió pel resultat.

I això que al primer quart ha acabat amb empat a zero. No passàvem angúnies en defensa, atacàvem més, fins i tot hi ha hagut un pal del Roy, però finalment no hem concretat el domini en avantatge.

Tampoc és que al segon quart ens hàgim desbocat, però finalment ha arribat el gol en una centrada del Sergi que el Pol ha tocat molt bé pel Villa, i aquest ha marcat amb un fort xut ras que el porter no ha pogut aturar. Així hem anat al descans amb un resultat que encara no garantia res. Si algú es pensava que es repetiria el resultat de l’anada aquí ha començat a pensar que si guanyàvem ja faríem prou.

Però a la segona meitat ha acabat desequilibrant-se del tot la balança. Primer ha estat el Villa qui ha repetit diana, altra vegada amb un xut ras a mitja distància que ha agafat desprevingut al porter. Hem seguit atacant i creant ocasions. En particular el Roy s’ha fet un fart de córrer per dedicar-li un gol al seu avi que avui estava d’espectador, i finalment ho ha aconseguit amb un xut bombejat des del límit de l’àrea.

Al darrer quart hem mantingut la pressió i fruit d’això hem duplicat el marcador. Primer ha estat el Rodri qui ha culminat una jugada personal  amb un xut que el porter només ha pogut rebutjar, i el mateix Rodri molt atent ha recollit el rebot i ha marcat. Un bon premi pel seu bon treball d’equip. Al cap d’una estona el Pol ha fet una gran jugada dins l’àrea i li han hagut de fer penal (claríssim, malgrat les protestes del simpàtic porter). Molt bon gest dels companys deixant que tirés el penal el Guille, i aquest l’ha transformat amb molta sang freda enganyant al porter. Ja ha marcat, i el seu pare no li podrà tornar a dir que és el Mascherano de La Salle. També s'ha sumat a la festa el Xavi, que s'ha llançat per aturar una falta, i així ha aconseguit per primer cop mantenir la porteria a zero. I encara hi ha hagut temps perquè el Roy li dediqués un altre gol al seu avi quan ha recollit un fora de banda, ha fet un bon control i ha xutat creuat. 

D’ençà que el Marcos ens va posar el repte de fer 45 punts ja en portem 12 de 12. No està mal, però recordem que ens queden molts rivals difícils. De moment el dia vinent partit de rivalitat entre “coles”. Caldrà anar amb compte perquè diuen que el Sant Ignasi s’ha reforçat.

La xilena de l'Espa

Un contra un: Andy vs Cristina

Andy: El rey de la anticipación

Hoy hemos sabido que el secreto de la velocidad de Andy es la sopa que le prepara Cristina. Esto explica que siempre llegue a la pelota un segundo antes que el delantero rival. También es extraordinaria su capacidad de anticipación en los balones por alto. Si el portero saca bombeado, es sabido que el balón irá como un imán a la cabeza de Andy.
En ataque también brilla, aunque le faltaba marcar. Pero hoy se ha resarcido, ¡y de qué manera!, con el gol que iniciaba la remontada.
En fin, para ser el lateral perfecto sólo le falta ir de compras con su madre.

Justícia futbolística

La Salle  4  -  3  Bellvitge

Quin partit senyors! Ja esperàvem emocions i no hem sortit defraudats. Hi ha hagut de tot: els quatre pals, les xilenes de l’Espa, les ajudes defensives per aturar el petit Messi, i sobretot el màgic minut final on hem capgirat el marcador amb dos gols d’empenta i il•lusió, que han fet justícia al que s’havia vist sobre el terreny de joc.

Que les forces estarien igualades s’ha vist des del primer moment. Ells aguantaven a darrera però deixaven a davant el perillosíssim "9" dels rínxols que transformava en ocasió qualsevol pilota que tocava. Però el nostre joc era més consistent, i ha obtingut el premi quan el Sergi ha enviat una pilota a l’Espa i aquest, veient avançat el porter només ha necessitat un toc mestre per clavar una vaselina a la xarxa. Un golàs que recorda el famós de Romario contra l’Osasuna. Llàstima que abans d’acabar el quart ens han xiulat una falta perillosa que han llançat magistralment per sobre la barrera fent inútil l’estirada del Xavi.

Al segon quart també hem estat superiors, i altra vegada ha arribat el premi. Aquest cop ha estat el Roy qui ha fet una gran diagonal en el més pur estil Messi, i perquè la similitud fos perfecta l'ha clavat a la xarxa amb l’esquerra. Encara hi ha hagut temps de fer un pal i alguna altra ocasió, però al final hem arribat al descans amb un 2-1 gens tranquilitzador. 

I efectivament, al tercer quart ha arribat l’inevitable gol del petit Messi, en una badada del Trias que s’ha quedat absolutament desfet. Molt bé el Marcos que l’ha cridat per animar-lo i a partir d’aquí ha estat impecable.

Així arribàvem empatats al darrer quart, per cert igual que al partit d’anada on vam acabar perdent. I ha semblat que es repetiria la història quan se’ns han avançat al marcador en una bona jugada d'atac. Aquí han començat a fer el possible per perdre temps, i semblava que la tàctica els hi donaria resultat... però els hi ha sobrat un minut! Atacant a la desesperada, ha arribat un fora de banda en zona avançada. L’hem llançat al límit de l’àrea on havia pujat molt oportú l’Andy i l’ha clavat a la xarxa. Havíem evitat una derrota injusta, però volíem més. I ho hem tingut. Al següent atac l’Espa s’ha tret un fort xut creuat que el porter només ha pogut refusar, i el Pol ha arribat com una bala per aprofitar-ho i marcar el gol de la victòria. L’execució ha estat senzilla però el mèrit és seguir la jugada, i més estant al darrer minut. No cal dir que el crit dels pares s'ha sentit des de Bellvitge, i fins i tot ha saltat algun espontani al camp.

Gran victòria contra un dels rivals a qui aspirem a superar. Aquestes remuntades fan afició, però si algú pateix del cor potser s’ho hauria de pensar abans de venir perquè darrerament no guanyem per ensurts.

VIDEO DEL PARTIDO PEÑA ANGUERA
He tardado un poco más de la cuenta en hacer el montaje, pero aquí lo tenéis. No están todos los goles...